Les claus per entendre per què el Madrid pot plantejar-se Mbappé i el Barça (encara) no

BarcelonaGairebé com la pujada postnadalenca, el Blue Monday, les nominacions dels Oscars o els Tres Tombs, el culebró sobre el futur de Kylian Mbappé s'ha convertit en un costum més del mes de gener. Amb només 25 anys acabats de fer, el davanter francès torna a estar en boca de tothom amb la temporada a mig disputar. Continua sent el jugador franquícia del PSG —24 gols el contemplen en aquest punt del curs—, però acaba contracte aquest estiu i, per tant, torna a tenir la paella pel mànec per gestionar el seu futur. Tot i que el club franco-qatarià el vol renovar, alguns dels grans equips europeus el tenen en el radar per incorporar-lo lliure de traspàs per a l'exercici 2023-2024. Incloent-hi el Reial Madrid, que per cinquè any seguit intentarà caçar el talent més desitjat per Florentino Pérez. Les carabasses del passat sembla que no li importen al totpoderós president blanc.

La guerra de versions ja ha començat i, de moment, no n'hi ha cap d'associada als altaveus habituals del madridisme més oficial, escarmentat els últims anys per haver dit blat abans que estigués ben lligat. Els darrers dies les informacions més contundents han arribat de França i Anglaterra, i explicaven pel·lícules quasi contraposades, com és habitual quan Mbappé i el seu staff són els protagonistes. Si The Times publicava diumenge al matí que l'atacant del PSG havia rebutjat l'enèsima proposta blanca, a la nit un dels redactors més fiables en temes de fitxatges, com Santi Aouna de Footmercato, afirmava amb rotunditat que jugarà al Santiago Bernabéu a partir d'aquest estiu. La resposta a l'exclusiva del mateix periodista que va avançar que Dembélé deixava el Barça per anar al PSG no s'ha fet esperar i ha arribat a través de l'entorn de Mbappé, que ha fet servir el canal RMC Sport per desmentir qualsevol acord associat al futur del futbolista.

Com en tota negociació milionària, el davanter del PSG juga amb els temps i les paraules per alimentar la incògnita i aconseguir les condicions més avantatjoses per a la seva butxaca. Tanmateix, no són gaires els clubs que podrien assumir els números resultants d'un salari de crac i una prima de fitxatge (més de 150 milions entre una cosa i l'altra). Per tant, a hores d'ara només hi ha tres opcions clares a l'horitzó de Mbappé: anar al Madrid, triar una aventura a la glamurosa Premier League (amb el Liverpool com a opció preferida) o seguir com a rutilant estrella al Parc dels Prínceps. L'opció de mantenir-se com a estendard del campió de França està a l'abast de l'inesgotable poder econòmic de la propietat àrab, però xoca amb l'ambició esportiva del futbolista, a qui el cos demana coses noves després de vuit campanyes a la Ligue 1. Arribats en aquest punt, només el múscul financer del futbol anglès pot frustrar el somni de Florentino, que fa temps que mou les cireres en temps de crisi per sacsejar el mercat.

Estalvi i moviments selectius per escometre el fitxatge de Mbappé

Però com és que el club blanc està en condicions de lluitar per Mbappé? En primer lloc, perquè ha seleccionat els esforços a l'hora d'anar al mercat. A diferència del Barça, que s'ha mogut més en termes de quantitat per aprofitar l'impacte de les palanques del 2022 i compensar l'enorme pèrdua de Leo Messi, el Madrid postpandèmia ha renovat la defensa amb futbolistes lliures o repescats (Alaba, Rüdiger i Fran García), ha omplert el buit de Casemiro i previst la decadència de Kroos i Modric amb els joves Camavinga (31 M), Tchouaméni (80 M) i Bellingham (103 M), fitxats en tres estius diferents, i ha evitat fer grans dispendis per cobrir les marxes de Benzema i Asensio. No en va, és Bellingham i no Joselu, cedit per l'Espanyol, qui sosté el pes golejador de l'equip. A més, l'enorme contratemps de la greu lesió de Courtois va ser cobert amb la cessió de Kepa i no hi ha previstos pedaços d'hivern per tapar les absències d'Alaba i Militão. Fitxar un galàctic aquest estiu és el pla A, B i C. Amb Mbappé com a opció predilecta.

L'estalvi del Madrid dirigit a la compra d'una patum quadra també amb el fet que d'un pressupost de 939,5 milions d'ingressos, 70 han de venir de la venda de jugadors abans del pròxim 30 de juny. Vinícius, que juga a la mateixa posició que Mbappé, té mercat de sobres per arribar a aquesta xifra. Mentrestant, al Barça, la política de la junta de Joan Laporta evita comptar amb fer calaix amb vendes de patrimoni esportiu. Ho va intentar amb Frenkie de Jong i la jugada va sortir fatal. A més, el vicepresident Eduard Romeu assegura que traspassar jugadors importants no serà la via ni per quadrar els números del club ni per revertir el límit salarial excedit, un problema que el Madrid no té perquè el seu patrimoni net és positiu i la seva despesa esportiva no passa del 54% sobre el total. Ara bé, malgrat que pugui plantejar-se fitxatges de primer nivell, la salut econòmica de la institució blanca és perible. Per això Florentino defensa la Superlliga, també activa palanques i ven pàrquings a l'Ajuntament de Madrid.