Les claus de l'Ajax-Barça
La bona organització defensiva dels blaugranes, condicionada a l'estil de l'Ajax, i les bones decisions per conservar la pilota marquen el sobri triomf dels de Luis Enrique
BarcelonaAmb més sobrietat que brillantor. Amb més solidesa que màgia. Amb més control que contundència. Però amb regularitat. El Barça ha aconseguit un important triomf a Amsterdam després d'un partit pensat més des del desig de no ser ferit que en el de ferir. Potser aquesta mirada reactiva l'ha fet anar a remolc en alguna fase del partit, sobretot entre els minuts 10 i 20, però la personalitat tranquil·la del seu rival ha fet possible que aquest plantejament li aportés pausa i seguretat. Sobretot seguretat i, sobretot, amb el pas dels minuts. L'expulsió de Veltman ha acabat de facilitar un partit ja encarrilat.
1. Replegament defensiu
Conscient de la voluntat de l'Ajax d'iniciar el joc des del darrere, el Barça ha esperat recollit al seu camp. Ha iniciat la pressió a partir de tres quarts de camp i sempre, ha convidat els centrals a avançar en conducció. Intentava parar-li una trampa, la mateixa que els rivals acostumen a preparar per fer-li mal a la zona de Busquets. Així, Suárez i Neymar han baixat la seva posició fins gairebé la línia de migcampistes per tapar la possible recepció dels laterals i el triangle de dins s'ha reajustat per frenar el triangle holandès. A Serero l'anaven a pressionar entre Xavi i Rakitic en funció de quin central fixés, I Busquets compensava amb l'interior que no havia saltat a la pressió per protegir-se dels interiors. No es volien recepcions als seus costats, passades interiors que poguessin habilitar els tres homes de dalt de l'Ajax. Per si de cas, un dels centrals preparava el pas endavant per si se superava la pressió.
El Barça no ha pogut evitar que l'Ajax s'apropés a la frontal de l'àrea i tingués ocasions de gol en la primera meitat, però especialment en la segona ha pogut fer poc productiva la circulació de pilota local.
2. Ajudes al duel de Jordi Alba
La bona organització defensiva del Barça ha tingut un altre punt destacat: la protecció de la banda de Jordi Alba. El duel del lateral esquerre amb El Ghazi era un possible punt conflictiu per al Barça. Luis Enrique ha intentat compensar-lo amb diferents ajustos: d'una banda, situant-hi allà Mascherano, el central més ràpid de la parella (l'altre era Bartra, que ha jugat pel sector dret). De l'altra, ha fet caure Busquets a aquell sector i ha equilbirat el mig del camp amb el moviment defensiu de Rakitic, que gairebé l'ha protegit com un doble pivot. A més, ha tingut implicats Neymar i Xavi, l'extrem i l'interior d'aquella banda. Sempre que s'ha pogut, s'ha intentat limitar les temptacions d'un contra un de l'habilidós extrem de l'Ajax.
3. No fer mal ús de la primera transició
Però, més enllà del bon to defensiu del Barça durant els 90 minuts, una de les claus ha sigut la prioritat que ha donat l'equip a conservar la possessió quan les opcions de contraatac no eren clares. Com si les sensacions del duel contra el Celta encara coïssin, l'equip ha tingut clar que no podia gastar la primera transició si no hi havia garanties d'èxit. Jordi Alba, per exemple, s'ha censurat una possible cavalcada (minut 13) perquè l'atac hauria sigut en clara inferioritat numèrica. En canvi, Messi no ha dubtat en anar a buscar l'àrea rival quan s'ha vist amb opcions de ferir l'Ajax (minut 21 i el 75, en l'acció del 0-2).
Aquestes decisions de pausa han sigut determinants perquè el Barça trobés la calma des de la pilota i no corrés el risc d'obrir les línies, de partir-se en dos. És cert que l'estil de l'Ajax no és com el del Celta i, per tant, ho permetia, però s'ha vist clar que, més enllà del rival, era una clara correcció col·lectiva dels blaugranes.
De tota manera, el Barça mai ha renunciat a la verticalitat que ha acceptat en el seu manual. Després de cada recepció interior de qualitat, sobretot de Neymar i Messi, s'han buscat els espais més profunds amb la voracitat d'altres dies.
4. Construir
Amb més pilota que en els últims partits, el Barça ha hagut d'ensenyar les seves armes durant l'atac estàtic. Des de zona 1, no sempre ha trobat camins en curt per superar el 4-4-2 amb què pressionava l'Ajax.
La passada a Busquets (l'únic home que no tenia un marcatge clar) era massa compromesa i s'ha esquivat sempre que ha sigut possible a la primera meitat. A la segona, de fet, Luis Enrique ha intentat activar el seu migcentre fent-lo baixar un pèl més, per animar els centrals a connectar-hi.
A partir d'aquí, els moviments de recolzament de Neymar i Luis Suárez, sobretot quan ha jugat prop de la banda, han sigut alternatives per trencar el quatre contra quatre que buscava l'Ajax amb els interiors i laterals blaugranes.
Quan l'atac ha avançat a zones 2 i 3, l'Ajax s'ha replegat al màxim, mirant de comprimir els espais i anul·lar les idees del Barça. En aquest context, el Barça no sempre ha trobat maneres de finalitzar els atacs amb qualitat.