La combinació Núñez-Mourinho que li faltava al Barça
“Només demano que ens deixin competir”, va afirmar Xavi Hernández quan va acabar l'enfrontament a Mendizorrotza, enfadat per la injusta expulsió de Vitor Roque. El Barça va merèixer guanyar l'Alabès, va jugar millor, va ser efectiu i amb deu jugadors no es va descompondre. Va competir, que és del que es tracta, així que la súplica de l'entrenador egarenc, que venia d'assegurar en la prèvia que la Lliga està adulterada, només és un intent més d'emmascarar la realitat. Culpar ara els àrbitres és l'últim intent desesperat de crear una narrativa on ell es presenta com una víctima després de provar-ho amb la premsa, l'entorn, el calendari i la insuportable pressió.
El Barça ha encaixat aquesta temporada 47 gols en els 34 partits que ha disputat –30 d'ells a la Lliga– quan en tota l'anterior en va rebre 46 en 53 partits. Vaja, que és un colador. El Reial Madrid el va humiliar en la final de la Supercopa, l'Athletic el va eliminar de la Copa del Rei sense que hi hagués cap decisió arbitral polèmica i continua viu en la Champions després de perdre contra els temibles Xakhtar i Anvers gràcies a un sorteig de grup assequible. A més, el relat de recuperar l'estil, l'excel·lència i l'ADN ha quedat fet miques perquè l'equip ha anat involucionant fins al no-res.
Guanyar l'Osasuna després de 90 minuts soporífers i l'Alabès amb una millora que tampoc era tan difícil atenent l'anterior partit –l'hecatombe davant el Vila-real fa només una setmana– ha estat suficient per ressuscitar la teoria de la conspiració. Que el Barça sigui el vigent campió de Lliga i que en les últimes deu temporades n'hagi guanyat sis la desmunta, perquè, en fi, quin nyap de conspiració, però a Xavi i a Joan Laporta els va fenomenal apuntar al Madrid i als àrbitres per desviar l'atenció i que no es parli del que hi ha: un equip que se sosté amb prou feines i un club asfixiat pels deutes i els creditors que ha d'aconseguir 40 milions d'euros urgentment després de l'impagament de Libero.
La realitat, molt tossuda ella, els està espatllant el conte i el revival, la combinació Núñez-Mourinho a la qual s'estan agafant: cafè per als cafeters. Excepte els fanàtics, no hi ha qui s'empassi la potinga, vaja.