Competir perquè el Girona torni a ser fiable

Girona“M’agrada que l’equip tingués la capacitat d’empatar el partit a Saragossa tot i veure’s momentàniament remuntat. Això és el que pretenc del Girona, que tingui ganes, il·lusió i predisposició de buscar l’àrea contrària. Va ser molt positiu, molt”, comenta Pep Lluís Martí. No hi ha rival més dur que un mateix. Ja pots acumular tot el talent que vulguis que, si el cap et traeix, no hi ha res a fer. El Girona n’és un clar exemple. Perquè el vestidor que fa sis jornades que no perd és pràcticament el mateix que va acumular un 50% de derrotes en les primeres dotze jornades de Lliga. El tret diferencial és el nou cos tècnic, que ha rentat la imatge d’un conjunt que va pel camí de tornar a ser fiable. I això només s’aconsegueix a còpia de competir, siguin quines siguin les condicions que hi hagi al davant. “Si sabem gestionar totes les circumstàncies que ens anirem trobant al llarg de les jornades, tindrem les victòries a tocar. Treballem amb motivació i amb l’esperança de sumar els tres punts”.

Martí, que estudia fer algun canvi a l’eix defensiu, com podria ser l’entrada de Juanpe, ha recuperat Jozabed i Coris i només té la baixa de Jonatan Soriano per rebre el Lugo (12 hores, Movistar LaLiga), el rival que va crear la ferida més gran que s'ha vist mai a Montilivi amb aquell dolor al minut 93 de l’última jornada del 2015 enviat al cor de tota una ciutat que ja celebrava l’ascens a Primera. Liderat per Stuani, autor de 13 gols en un inici de campionat immillorable a escala individual, el Girona vol fer-se fort al costat de la seva afició per mantenir la dinàmica ascendent i seguir, com a mínim, en zona de play-off: acumula tres victòries i tres empats en els últims sis partits. Traduït a punts, 12 dels 18 possibles. “És evident que si perdem pocs punts a casa, tot serà millor. Estem molt a prop de veure l’equip que tenia al cap quan vaig arribar, malgrat que encara cal fer feina perquè podem estar molt millor. Però el que ens interessa és guanyar partits i centrar-nos en el present, perquè no serveix de res anar més enllà”, finalitza Martí.