El compromís de Stuani fa guanyar el Girona (1-0)

GironaUn divendres a les 9 del vespre. Amb fred i tocat de l’adductor. Quan el més senzill hauria estat no forçar i evitar problemes, perquè el pa fa dies que se l’ha guanyat i ningú a la ciutat li pot retreure res. Però Cristhian Stuani mai s’amaga. Vol pujar a Primera i el camí més ràpid és fer-ho marcant gols que signifiquin victòries. Contra el Tenerife (1-0), l’uruguaià va trencar un partit marcat per l’expulsió d’Aitor Sanz i el Girona encadena dos partits guanyant.

El mínim que se li pot exigir al Girona és tenir el compromís de Stuani. Perquè si aconsegueix crear la fórmula idònia que combini l’ambició amb el talent que acumula, molt malament ha d’anar perquè no acabi la temporada lluitant per l’ascens directe. Ara com ara, és aviat i encara li costa. Però amb Martí a la banqueta, tot ha canviat. De fet, el més normal hauria estat que marxés al descans guanyant. A Montilivi, però, fa temps que ningú sap què és normal i què no ho és. Dos pals de Borja García i Jairo van negar un gol que van buscar una vegada i una altra.

El Tenerife, més content com menys coses passaven, va posar una teranyina en què els gironins van caure de quatre grapes. La pressió avançada no va impedir que l’energia inicial es diluís i la circulació fos massa previsible. Sense capacitat de sorpresa, tot és més complicat. La fusta també va tenir un atac d’amistat i va rebutjar un xut de Milla enverinat amb una paràbola estranya. I quan la primera part agonitzava, va arribar l’acció que desequilibraria el partit: Borja García es va inventar una assistència de les seves cap a Stuani, aturat per Aitor Sanz sent l’últim home. El resultat, vermella directa i el Girona amb superioritat numèrica fins al final.

Martí, àgil en la presa de decisions, va aprofitar el pas pels vestidors per fer entrar Samu Saiz, mentre que el Tenerife va fer dos canvis per protegir-se un pèl més, perdent tot el temps que podia en cada acció. Els blanc-i-vermells van decantar el duel a camp rival, tot i que Stuani, que s’anava enrabiant, veia la porteria massa petita. L’uruguaià va enviar fora una rematada d’aquelles que acaben a dins i va lamentar com Ortolá rebutjava amb els peus una gran jugada individual. El gol, però, era qüestió de temps. Per descomptat, el va marcar el de sempre, enviant a la xarxa un penal provocat per Saiz després d’una recuperació de Jairo. Amb 10, ja és el màxim golejador de la Segona Divisió.