De Consolació al puig Gros, darrers relleus de la serra de Llevant

PalmaEl puig de Consolació (205 m) s’alça sobre s’Alqueria Blanca, poble del municipi de Santanyí situat a 5 km de la vila en direcció a Calonge. Hi podem accedir mitjançant transport públic, amb la línia 515 (tib.org), que uneix Cala d’Or i Campos. Juntament amb el puig Gros (270 m), els dos constitueixen els darrers testimonis dels relleus estructurats de la serra de Llevant, que no tornen a aparèixer fins a l’arxipèlag de Cabrera. No sabem exactament quan es va bastir el santuari, tot i que les primeres referències escrites són de començament del segle XVI.

S’Alqueria Blanca se troba “entre els 105 m i els 125 m sobre el nivell de la mar, vora els turons més meridionals de la serra de Llevant. És la denominació culta, que conviu amb la popular, de sa Curia Blanca. El gentilici és curiablanquer. No coneixem el nom àrab de l’alqueria, ni sabem si l’actual pot ser-ne una traducció. És possible, fins i tot, que no tingui res a veure amb la coloració medieval de les cases. És sospitós que la tingués un tal Pere Blanc (el 1289, el 1296, el 1297 i el 1302), ja que el topònim podria ser la feminització de l’antropònim d’aquest personatge del segle XIII-XIV (una casa situada prop de sa Penya Redona es diu avui Can Blanca). Així i tot, el dubte fa que no puguem descartar un origen basat en la coloració, i menys si tenim en compte que hi ha topònims com s’Alqueria Roja (Santanyí, Campos) i s’Alqueria Fosca (Campos), dels quals tanmateix ignoram igualment l’origen” (Font: La toponímia de Santanyí i ses Salines. Cosme Aguiló Adrover, 2007).

La ruta

[00 min] Des del lateral de l’església de Sant Josep, a la plaça Verge de la Consolació, ens posam a caminar pel carrer del Convent en direcció a Santanyí. Tot i que no arribam a sortir del poble, perquè voltam a la dreta pel carrer dels Molins, per davant l’antic convent de monges, avui convertit en dependències municipals. Orientats cap a llevant, feim passes cap a foravila per anar a cercar el camí del Pou del Rei, una camada asfaltada que trobam a la banda esquerra. Davant nostre, d’esquerra a dreta, el puig de Consolació, el puig Gros i la penya Bosca.

Passam per davant el Pou del Rei [15 min], documentat en el segle XIII, i deixam a la dreta el camí del Puig Gros, per on tornarem. Enfilam el pendent suau d’una llarga recta. Voltam a la dreta per un camí de terra [20 min] i pocs minuts després a l’esquerra pel camí de la Teulera fins a ajuntar-nos amb el camí del Santuari [25 min], que puja des de la carretera (Ma-19). Fins poc abans de l’esbaldrec ocasionat per la pedrera, constituïa l’accés en cotxe al puig. Nosaltres hi accedirem a peu per una escalonada de marès que tenim a la dreta i que neix entre dos bancs d’obra.

[35 min] Un cop assolit el puig de Consolació ja som a les portes del santuari. Arquitectònicament crida l’atenció el seu aspecte fortificat degut, probablement, que degué servir de refugi a la població dels voltants durant els segles de la pirateria a Mallorca. Actualment, està catalogat com a Bé d’Interès Cultural (BIC). “Segons els historiadors, l’erecció d’aquest santuari sembla que fou iniciada a finals del segle XV o a principi del XVI, com a conseqüència de les pestes i males anyades que fustigaren l’illa. Sobre Consolació hi ha bastantes notícies escrites, a partir de la data de 1510, que correspon a la del primer document conegut” (’La toponímia de Santanyí i ses Salines’. Cosme Aguiló, 2007).

Paga la pena fer una visita a l’interior del recinte, entrar dins l’església i contemplar la imatge gòtica de la Mare de Déu rere l’altar major, a més del retaule barroc de santa Escolàstica amb la data (perduda) de 1646. “Santanyí vos ha invocat/quan per manca de saó/al vostre altar ha pujat/dalt de Consolació” (’Goigs a Santa Escolàstica’. Bernat Vidal i Tomàs, 1949). A l’exterior, una cisterna, i a la dreta, unes rajoles pintades, amb una referència explícita a l’arxiduc Lluís Salvador, qui sembla va servir de model per al dibuix el relleu esculpit sobre la pedra de Santanyí del mateix coll de la cisterna, datat de 1677.

Des de l’extrem sud de la mateixa esplanada del santuari, baixam per unes escales que trobam just davant del portal d’accés al recinte. El caminet desemboca sobre la pista que s’enfila dalt del puig [40 min]. Nosaltres seguim el descens pel camí ample de terra fins arribar a una cruïlla, on voltam a l’esquerra de cara al puig Gros. En el següent encreuament de camins [45 min], tornam a girar a l’esquerra i caminam uns metres fins a veure a la dreta, abans de l’inici d’un tancat de paret seca i reixa, un petit esbaldrec que ens permet accedir al sementer que s’estén als peus del puig Gros. Una vegada hi som, hem de prendre com a referència la paret que ens queda a l’esquerra, perquè serà la nostra fita permanent de pujada al puig.

El punt més alt del terme de Santanyí

El tancat de paret seca i reixa gira a l’esquerra i una altra paret, més antiga i esbaldregada, continua perpendicular a la muntanyeta. La seguim perquè pel costat esquerre apareix un tirany que ens facilitarà aquest tram d’ascens, rost però no massa complicat. [1 h 25 min] Al final, el nostre senderó topa amb una paret amb un petit esbaldrec que permet travessar-la. A pocs metres, a la dreta, el vèrtex geodèsic [1 h 30 min]. El puig Gros és el punt més alt del terme de Santanyí, des del qual abastam una ampla panoràmica de la costa de migjorn.

Iniciam el descens per un tirany que neix des del mateix cim i que s’estén cap a llevant per damunt d’unes petites planes (antigues rotes). Les úniques referències d’orientació que trobam són dues tanques de paret seca que travessam sense dificultat i altres dues que conflueixen davant nostre just a l’inici del pendent de baixada, on un fita molt clara ens indica el pas [1 h 45 min]. A partir d’aquest punt la ruta de descens se situa sobre la partió entre els municipis de Santanyí i Felanitx, sempre orientada cap a llevant. Després d’una senzilla i curta desgrimpada, travessam una paret que ens ve de cara per un tirany que surt a un ametllerar. Ens desplaçam un poc a l’esquerra, prop d’un aljub, i sortim a un camí asfaltat [1 h 55 min]. La primera bifurcació a la dreta és el camí del Puig Gros, que seguirem fins a tancar circuit a l’altura del pou del Rei [2 h 10 min]. Des d’aquí, desfeim passes fins a la plaça de la Verge de Consolació pel carrer dels Molins, primer, i de Ramon Llull, després. Per la placeta de les Rocasses sortim al lateral de l’església, final de la nostra ruta [2 h 35 min].