El conte de fades d'Emma Raducanu, la tenista britànica que ha batut tots els rècords

BarcelonaL'esport continua sent capaç de sorprendre. De crear històries tan boniques que semblen escrites per un escriptor d'aquells que il·luminen els somnis dels adolescents. Amb 18 anyets, la britànica Emma Raducanu s'ha convertit en el primer jugador capaç de guanyar un torneig del Grand Slam després de jugar totes les fases prèvies. És a dir, aquells partits jugats en pistes amb tot just 10 espectadors, sota un sol de justícia, on desenes de jugadors somien en poder classificar-se per a la fase final d'un torneig com l'Obert dels Estats Units.

Sembla un conte de fades. El guió d'un film de Hollywood d'aquells que saps que no és possible. Raducanu no va començar la seva carrera professional fins fa tres mesos, quan va fer la selectivitat i els seus pares li van permetre dedicar-se al 100% a aquest esport tan màgic, però també tan dur. Filla d'un romanès i una xinesa que es van conèixer al Canadà, on treballaven al sector de la banca, Raducanu va arribar a Nova York fa tres setmanes sense imaginar que es proclamaria campiona al derrotar la jove de 19 anys Leylah Annie Fernandez 6-4 i 6-3. En aquesta era de les estadístiques, les que expliquen el triomf de Raducanu et deixen glaçat. La jove londinenca ha guanyat el Grand Slam sense perdre un set, ha jugat més partits que cap altra campiona i s'ha coronat en tot just la seva segona participació en un dels quatre grans tornejos. A Wimbledon tenia una invitació per ser a la prèvia i ja va arribar fins a la quarta ronda i va començar a cridar l'atenció. Però una cosa és superar uns quants torns i una de ben diferent guanyar. Mai una dona havia sigut campiona al segon intent al circuit. I, de passada, ha apujat la moral dels pares del tenis, els britànics, que porten anys esperant un heroi. Si l'escocès Andy Murray va aconseguir tres Grands Slams del 2012 al 2016, ara Raducanu és la primera britànica a guanyar un Grand Slam des de Virginia Wade a Wimbledon el 1977. A més, Raducanu passa a ser una de les campiones més joves de la història del torneig, tot i que Maria Xaràpova i Serena Williams ho van fer més joves que ella.

La final tenia un cartell difícil de millorar, era sorprenent. Si Raducanu encara no ha fet 19 anys, Leylah Fernandez els ha fet durant el torneig. Era una final similar a la del 1999, quan Serena Williams, amb 17 anys, va derrotar Martina Hingis, de 18. Ara les dues joves nascudes al Canadà hauran d'aguantar la pressió de semblar destinades a seguir enfrontar-se en finals. De fet, fa anys que es veuen les cares. El primer cop que es van enfrontar tenien 12 anys. Ara, ja majors d'edat, han jugat una final emotiva en què Raducanu ha imposat el seu joc, més solvent, malgrat que Fernandez ha reaccionat un cop i un altre alternant errades amb cops guanyadors. Cada cop que Raducanu semblava a punt per guanyar el primer set, la canadenca reaccionava. Al final, la britànica s'ha endut el primer set a la quarta oportunitat.

El segon, en canvi, semblava destinat a ser fàcil per a una Raducanu que ha arribat a situar-se 5-2 per davant. Però, de nou, Fernandez ha lluitat pel seu somni. Filla de mare filipina i un futbolista equatorià que va acabar jugant en clubs menors del Canadà, Fernandez no ha rebut mai el suport de la Federació Canadenca, que en cap moment ha apostat per ella. Amb un pare apassionat dels esports que analitzava com podia vídeos de rivals per ajudar-la, Fernandez ha fet camí gairebé sola, ja que els primers entrenadors li van dir que no tenia futur al ser molt petita. I amb un cor gegant, ha arribat a tenir una bola de trencament per situar-se 5-4. I just en aquest moment, el metge ha entrat a la pista, ja que el genoll de Raducanu sagnava després de caure en una relliscada uns punts abans. La canadenca no ha paït bé veure com el joc s'aturava cinc minuts just quan estava jugant millor. I, de fet, un cop Raducanu ha tornat a la pista, en dos minuts ha enllestit la feina: s'ha endut el segon set i amb ell la final. L'últim punt, per cert, ha sigut un ace.

Raducanu, que ocupava la posició 366 al rànquing mundial fa dos mesos i tenia comprats els bitllets de tornada a Londres després de la primera setmana de torneig, ja és la 23a millor jugadora de la WTA. Ara tot un país la mira. Aquella nena que va començar a jugar a Londres somiant ser com Simona Hapel, romanesa com el seu pare, i Li Na, xinesa com la mare, s'ha convertit en la protagonista d'una d'aquelles fites que et posen la pell de gallina. Un triomf tan especial que una de les primeres felicitacions que ha rebut ha sigut la de la reina d'Anglaterra, amb un comunicat: "Un triomf extraordinari amb aquesta edat serà un triomf que servirà d'exemple per a noves generacions i demostra la teva capacitat de treballar fort".