El mèrit de transformar actors secundaris en protagonistes principals

BarcelonaDoncs sí, donaven per més, per molt més. I això que a l’estiu van vendre el seu màxim golejador, Gerard Moreno, i que a l’hivern van traspassar el seu segon màxim golejador, Leo Baptistão. I que a la primavera van perdre per una greu lesió el seu principal puntal en defensa, David López. Però aquest Espanyol no va de noms, sinó d’un col·lectiu revifat i reanimat gràcies a un Rubi que ha sabut treure la millor versió de bona part de la plantilla. “Vam arribar enmig d’un ambient de negativitat terrible, amb molts jugadors que l’any passat no havien rendit”, va reconèixer el tècnic, que va omplir de fe, de convicció i de futbol, de moltes dosis de futbol, un equip que ha après a competir a base de cops. Va trobar-se un equip desanimat i el va transformar en un grup de gegants.

“Si mires un per un tots els jugadors de la plantilla, el 90% han donat el seu 100% en algun moment. Esperem que l’any vinent sigui més en alguns jugadors. Els que no ho han aconseguit ha estat sovint per lesions o perquè tots no poden jugar i alguns ho han fet menys, com Álex López, Óscar Duarte o Roberto, que han ajudat des de fora”, va apuntar el preparador maresmenc, satisfet amb el creixement progressiu dels seus jugadors al llarg del curs. “S’ha d’estar tranquil, el que no es pot pretendre és que Pedrosa doni aquest rendiment el primer dia”, va insistir el tècnic, que va deixar clar que “encara han de progressar i donar molt més, perquè la Primera Divisió no perdona”.

“S’ha guanyat tots els jugadors i ha millorat tota la plantilla. Hi ha satisfacció i orgull”, va elogiar-lo el vicepresident Carlos García Pont. No és ni molt menys casual que tants futbolistes hagin mostrat la seva millor versió amb el maresmenc, que ja al juny, durant la seva presentació, va deixar clar què els demanaria: “Intentarem fer créixer els jugadors que tenim, que facin un pas endavant”, va anticipar. Des de Borja Iglesias fins a Pedrosa, que no hi eren el curs passat, passant per Naldo, Melendo o Hermoso, tres jugadors amb pes força baix a l’equip, han demostrat que el club té una base molt sòlida a partir de la qual es pot créixer. D'actors secundaris a protagonistes principals. El Panda s’ha mostrat indomable en el seu curs d’estrena a Primera: 20 gols entre la Lliga i la Copa (venia de fer-ne 23 a Segona). “Rubi va creure sempre en el que feia i nosaltres no vam dubtar mai. Tot el que ens ha passat ens ha fet més forts”, va assegurar el gallec, imparable en les seves arrencades contra la Reial Societat, quan no va necessitar marcar per fer un partit excel·lent.

De l'ostracisme als galons

Darrere del Panda, un bon grapat de jugadors han aprofitat el primer curs amb Rubi per revaloritzar-se. Un d’ells, Hermoso, que s’ha fet indiscutible i s’ha guanyat a pols la trucada de la selecció. Ell i Naldo, un dels noms propis d’aquest tram final de curs –dos gols rebuts en les últimes tres jornades– han suplert amb molta solvència la baixa de David López. Sense el seu puntal defensiu, l’Espanyol no va grinyolar i no li van tremolar les cames. La irrupció del brasiler, criticat en els seus inicis pel seu elevat cost i salari, ha fet callar els més crítics, fins al punt que s'ha convertit en un nou ídol per a l’afició espanyolista. Amb ells dos sobre la gespa és gairebé impossible sorprendre l’Espanyol per dalt. A les bandes, a més, Rubi ha tret la millor versió de dos laterals que van començar com a suplents de Javi López i Dídac i que han acabat com a indiscutibles: Rosales i Pedrosa. Tots dos han firmat tres gols i dues assistències aquest curs. El seu futur, però, segueix sent una incògnita: el veneçolà, que va obrir la llauna, està cedit i tenen una opció de compra de tres milions per ell. En el cas del jove lateral del planter, s’espera que pugui renovar amb fitxa professional en les pròximes setmanes.

El creixement viscut al mig del camp per Roca és, segurament, un dels més significatius. La temporada passada va estar a prop de marxar cedit a l’estiu i a l’hivern, però es va quedar per disputar 348 minuts amb Quique Sánchez Flores. Rubi l’ha convertit en l’àncora de l’equip. Amb galons i confiança, ha acabat el curs com el segon jugador amb més minuts de la plantilla: 3.499. És un cas similar al del seu amic i company de ‘generació Chen’, un Óscar Melendo que ha passat de ser una peça de refresc habitual, fins i tot amb Rubi, a un indiscutible que no s’ha perdut cap partit des de la jornada 16, i que s’ha convertit en el màxim assistent del curs. Els dos joves esquerrans han estat acompanyats de la millor versió d’un Sergi Darder que ha trobat amb Rubi el context ideal per desenvolupar el futbol que millor sap fer. Combinacions per dins, permutes de posicions, tocs constants i arribada a l’àrea. Futbol, molt de futbol i de projecció, en un equip que encara té molt de marge de creixement. Evitar descompondre el bloc i reforçar-lo serà el principal repte per a aquest estiu.