"Haver de convertir-me en una màquina m'ha comportat problemes familiars"

Manlleu"Com actuaràs per salvar una vida?", deixa anar Gerard Farrés pocs dies abans de participar en el seu dissetè Dakar. La pregunta ressona al Manlleuet. "El psicòleg em diu: «Et faràs mal, et perdràs, es trencarà el vehicle». La primera vegada li vaig contestar: «Tot això em passarà?» I no és que aquestes coses et passin una vegada, és que al Dakar et passaran diverses vegades. T'has de preparar per a totes aquestes situacions límit. Fins i tot, per la de trobar-te un company malferit", explica el pilot de 44 anys mentre pren un tallat durant una conversa amb l'ARA al restaurant de la plaça Fra Bernardí de Manlleu, on tothom el saluda.

Aquesta situació extrema ja l'ha patit. El moment més impactant que ha viscut en un Dakar va ser el 2014, en ple desert de Tucumán (Argentina) a 50 graus de temperatura. "Se'm va cremar la moto i estava sota uns rostolls morint-me. Ja no tenia aigua després de set o vuit hores allà", recorda Farrés. "I, de cop i volta, vaig sentir uns crits. Vaig caminar un quilòmetre entre dunes i sí, vaig trobar una persona cridant, l'Enric Martí, un lleidatà. Ell estava en calçotets, delirant, i més tard va quedar inconscient. Si no hagués arribat jo en aquell moment, potser l'Enric ara no estaria viu", segueix relatant.

Com transformar-se en una màquina

Després d'això, com un ésser humà és capaç de tornar a afrontar un Dakar? "Transformant-te en una màquina", diu el manlleuenc nascut a Manresa. "Quan tu arrenques la moto fas 3, 2, 1 i apartes la família. Surts a matar, et jugues la pell i de cop et trobes una moto parada. Cliques un botó del GPS, pares i, al cap de 15 minuts, arriba un helicòpter", exposa Farrés. "Passes d'estar al màxim amb la moto a rescatar una persona. Tu t'has de preparar per a aquestes situacions tan dures perquè quan arriba l'helicòpter i recupera aquella persona, independentment dels crits, de la sang i del més lleig que et puguis imaginar, tu has de tornar a pujar a la moto i fer la seqüència: en quin quilòmetre estic, aparto la família i 3, 2, 1... a fons una altra vegada. Aleshores et transformes en una màquina i pots sobreviure al Dakar", assegura amb un parlar hiperactiu, però serè.

El seu principal mestre en aquest sentit ha estat Miguel Puertas, que ha participat nou vegades al Dakar, és coronel de les forces aèries de la Patrulla Àguila i ha estat destinat a guerres. "Aquest home, a partir dels seus entrenaments militars, em va ensenyar com enganyar el subconscient a partir de missatges conscients que li dones al teu cervell". Però Farrés no romantitza aquest procés. De fet, admet que aquesta manera de fer causa seqüeles psicològiques que li han complicat la vida. "Al Dakar les he passat magres i he enganyat tant la ment que això m'ha portat problemes amb la meva família. A vegades, arribava la meva dona a casa cansada de tot el dia i li deia que aquell cansament no era res, que enganyés la ment. Jo no empatitzava. Fins al punt que la meva filla un dia va caure anant en moto i li vaig dir: «Jana, això no és res». Aleshores, va començar a anar a l'escola coixa i, al cap d'un mes, un metge va dir que se li havia de posar un clau perquè tenia un os trencat".

Farrés es va adonar que aquella màquina en la qual es convertia en el Dakar no podia pretendre portar-la a la vida quotidiana i encara menys incloure-hi la família. "Si ara tinc una mica de fred i estic amb els amics, em poso una manta i m'abrigo. Abans no ho feia. No vull entrar al joc de ser una màquina fora de la carrera. La màquina, per desgràcia, l'he de ser al Dakar. A la vida real m'he equivocat molt amb mi mateix i amb la família", lamenta.

Les boles de drac

Fins al 29 de novembre, només un mes abans de començar el Dakar, Farrés no va reunir els diners suficients per participar-hi. "Cada any avanço amb la incertesa de si el podré córrer, però enguany ha estat la vegada que he anat més al límit pel que fa al marge de temps", explica. "Tinc molts patrocinadors petits que ho han fet possible i em cauen les llàgrimes d'agraïment. Però falta un patrocinador gran. El Gerard vol un Ferrari? No. El Gerard allò que vol és poder fer un campionat durant l'any per arribar en posicions de guanyar el Dakar. Aniré del passat Dakar a aquest sense haver competit en cap altra prova", es queixa.

Per exposar aquesta lluita constant per aconseguir finançament Farrés utilitza de metàfora Bola de drac. A la sèrie, reunir les set boles de drac comporta poder invocar un drac que fa realitat desitjos. La foto de perfil de WhatsApp del pilot és una bola de drac i el buguii el cascamb què competirà en aquest Dakar també tenen diverses referències a la sèrie. "Soc un fanàtic de Bola de drac i també ho és la persona que m'ha comprat el cotxe, el José Almodóvar. M'identifico amb els valors del Son Goku, amb aquesta part guerrera que va acompanyada d'empatia, bon cor i treball. Les boles són desitjos i l'últim que tinc és guanyar aquest Dakar. Ho visualitzo, ho treballo des de fa molts anys. Em visualitzo tornant a Manlleu com a guanyador del Dakar", proclama.

No és cap bogeria. El 2017 va ser tercer en motos i, des que competeix a la categoria T4 de vehicles lleugers, ha estat segon el 2019 i el 2022 (després d'aturar-se a 300 metres de la meta final per obeir les ordres d'equip i deixar guanyar el seu company Austin Jones) i en l'edició de l'any passat, quan lluitava per al triomf, va patir l'avaria d'un electroventilador que costa cinc euros i que ho va esguerrar tot. "Tot això no ho fas per diners. He perdut amics, d'altres estan en cadira de rodes i a mi m'han operat vint vegades. Ho fas per la passió". L'avió que agafarà cap a l'Aràbia Saudita sortirà de Barcelona quan només es portin cinc minuts del 2024. L'acompanyaran una cartera que ha anat amb ell des del seu primer Dakar (que conté pastilles per contrarestar el mareig que li provoquen les dunes) i una verge que li va donar la seva germana. Abans d'acabar la conversa, Farrés es posa la jaqueta perquè fa fred.