Grant Dalton: "La Copa Amèrica és una oportunitat perquè la Barcelona postolímpica torni a mirar al Mediterrani"

BarcelonaSom en una nau del port de Barcelona. A un costat, un vaixell de grans dimensions, elevat i sostingut per una gran estructura. A l'altra banda, i en paral·lel a terra, dos pals negres, de 35 metres. És l'embarcació de l'equip de Nova Zelanda, que ens demana que vigilem a l'hora de fer fotos. "Es pot mostrar fins aquest punt d'aquí", assenyalen. Per tot l'espai hi ha gent amunt i avall, capitanejats pel líder de l'equip, Grant Dalton (Auckland, Nova Zelanda, 1957), que també és CEO de la Copa Amèrica de vela i una de les persones clau a l'hora de decidir que la competició es traslladés a la capital catalana.

Per què Barcelona?

— És una joia del Mediterrani, té una gran navegació, un gran ambient. Molta gent em fa aquesta pregunta i jo sempre la responc fent-la a l'inrevés. Per què no? És el lloc perfecte. 

Quina nota li posa de moment?

— Tenint en compte que el 10 és impossible i l’1 és un desastre, crec que estem en un 8,5 o un 9. Les instal·lacions són al seu lloc, les administracions alineades i els equips contents, de manera que poden centrar-se en les carreres, que és pel que vivim. 

El 92 molta gent va sentir les olimpíades com a seves. Es pot repetir aquest sentiment?

— Això és clau, perquè un dels factors que es tindrà en compte a l’hora de jutjar-ho serà la implicació que aconseguim de la població. Fa dos anys era pràcticament nul·la perquè la gent no coneixia la Copa Amèrica. Les últimes enquestes apunten que el 77,5 % dels barcelonins coneix la competició. Ara el repte és que aquesta gent vingui al passeig marítim, vegi les pantalles i en gaudeixi.

No és senzill tenint en compte que no és un esport popular aquí...

— No podem competir amb el futbol o el Barça, però hi ha una dada interessant: l'esport en què Espanya ha guanyat més medalles és la vela, i molta gent no n'és conscient. Vam fer una gira per clubs nàutics i va ser increïble poder veure que estan molt compromesos en ensenyar les nenes i nens a navegar, de manera que podem deixar un llegat: dir-li a la gent que vagi als clubs, que surti a navegar. Els Jocs Olímpics van servir per mirar cap al mar, però des d’aleshores Barcelona s’ha tornat a tancar en si mateixa. La Copa Amèrica és una oportunitat per tornar a mirar cap al Mediterrani.

Li preocupa que hi hagi gent contra la competició?

— És una protesta que no crec que sigui només contra la Copa Amèrica. La veuríem amb altres esdeveniments i té a veure amb el turisme excessiu. La gent té tot el dret de protestar, i simpatitzo amb algunes d’aquestes opinions. Però ja hem tingut casos en què s’han pintat vaixells, i quan la protesta es converteix en vandalisme es travessa una línia. I s'ha de tenir en compte que, de vegades, quan protestes contra l'elit d'un esport, en realitat fas mal a la base. Perquè sense competicions com la Copa Amèrica és més difícil trobar un camí perquè els nens comencin a navegar. 

I com s’ha de treballar o convèncer els veïns de barris com la Barceloneta, on sovint pateixen els efectes del turisme massiu?

— Anem a les reunions públiques, tenim bona relació amb els pescadors, i crec que una part important és l’educació a l’hora de donar a conèixer què és aquesta copa. No canviarem d’un dia per l’altre el nombre de persones que arriben, però el que sí que crec que farà és canviar lleugerament el tipus de turisme. Penso, per exemple, en els neozelandesos que vindran; no s’estaran pocs dies a la ciutat, sinó que s’hi poden instal·lar deu dies per veure tranquil·lament la competició. És un turista diferent. 

Què significa aquesta competició per a Nova Zelanda?

— És increïblement important allà. Pensa que és un país on no pots estar a més de 30 quilòmetres de l’aigua, sigui d'algun llac o del mar. Dues de cada tres famílies tenen un vaixell i és un dels nostres esports olímpics amb més èxit. Va ser molt difícil treure la competició d'allà, però crec que amb el temps ens han perdonat i ho han entès. Era important augmentar l’audiència, i per fer-ho calia retornar la competició a Europa.

Un dels canvis rellevants que s’ha introduït és la Copa femenina. Sorprèn que fins al 2024 les dones no hagin pogut tenir un paper destacat en aquesta competició.

— Hi estic d’acord. El problema és que no hi ha hagut cap via per fer-ho. És a dir, guanyar campionats del món no et donava dret a participar en la Copa Amèrica. I el que estem fent és intentar dibuixar el camí. El nostre objectiu amb la competició femenina és fomentar la diversitat sense haver d’obligar a posar quotes i establir que hi hagi d'haver un nombre de dones als vaixells, sinó que hi arribin per les seves pròpies capacitats. Si parlo per l'equip femení de Nova Zelanda, que són molt bones, veig perfectament factible que estiguin involucrades també en la pròxima Copa Amèrica.

Si Nova Zelanda guanya, la pròxima competició serà a Barcelona?

— Crec que si preguntes a qualsevol equip, inclòs el meu, et diran que els encantaria quedar-se aquí. S’ha de mirar el costat comercial, però si ells també estan alineats en això i nosaltres guanyem, no veig cap motiu per no quedar-nos. 

I les condicions meteorològiques són adequades aquí? Tampoc hi ha gaire vent…

— Ho vam avaluar abans de venir i els estudis van ser positius. A més, aquests vaixells no necessiten gaire vent, només 10 quilòmetres per hora, just per mantenir-se fresc i poder competir sense problemes. Les onades són força grans, i de vegades hi ha gent surfejant, cosa que és complicada, però no hi ha problemes amb el vent. 

Són vaixells amb molta tecnologia, no?

— I és una de les coses més fascinants per a la gent que competeix, perquè no és com els Jocs Olímpics, en què tots els vaixells són iguals. Per tenir perspectiva, el nostre equip és de 120 persones, però només 12 navegaran al vaixell. N’hi ha més de 100 que participen en el disseny, l'enginyeria, la física, les matemàtiques, ocupant-se dels sistemes de bord, de l'aerodinàmica i la hidrodinàmica, de la construcció i del manteniment. La gent pensa que som un equip de vela, i sí que és veritat que naveguem, però som més aviat una organització tecnològica que es dedica a navegar. 

Però aleshores, el vaixell amb una tecnologia més bona guanya?

— Has de tenir la millor gent i el millor pla i el millor equip per crear la millor tecnologia. Si tens una tecnologia que no està a l'altura et guanyaran, sí. Però crec que no es pot afirmar que qui té millor tecnologia guanya, perquè hi ha més dinàmiques implicades dins d’un equip. 

No es perd part del romanticisme?

— Dins d’un equip la cosa no va de romanticisme. Se centra tot en la velocitat i la precisió. La gent veu el romanticisme d'anar a navegar un diumenge a la tarda a la platja. Però aquest és un esport professional i dur.

Què significa la navegació en la seva vida?

— Ha anat canviant amb el temps. Quan acabava de sortir de la universitat, hi havia una cursa que se celebrava cada quatre anys, i diversos vaixells arribaven al port d'Auckland. Venien de Sud-àfrica, que em sembla molt lluny, i vaig anar a veure-ho. Recordo un vaixell entrant al port; era el més gran que havia vist. I va ser el moment en què vaig saber que era el que jo volia fer; és on va començar tot. Primer, amb una idea més romàntica, de les postes de sol i els salts dels peixos. Però amb el temps es va anar convertint en una cursa. I ara, per a mi, és un instrument que ha de guanyar.

Com li agradaria que fos recordada aquesta Copa Amèrica?

— Que augmentin els nens que van a clubs nàutics a fer esport, que la feina que estem construint amb els voluntaris continuï en un futur i que els canvis a la façana litoral siguin un llegat que quedi per sempre.