La Copa Amèrica s'ha acabat, però pot tornar a Barcelona d'aquí a dos anys?

BarcelonaLa 37a Copa Amèrica de vela, la primera feta a Barcelona, ja és història. La 38a encara no té ni data ni escenari, i una possibilitat és que Barcelona pugui repetir. Després del triomf de l'Emirates Team New Zealand dissabte, els britànics de l'INEOS Britannia seran el primer desafiant. Segons el protocol de la competició, no es pot començar a parlar de l'edició següent fins que un vaixell no desafia oficialment els campions. I normalment solen ser els britànics, perquè són ells els que van crear la competició, el 1851, i encara no l'han guanyat mai. Un cop ho fan, es comença a planificar la propera edició en trobades en què la política i els diners tenen més poder que no pas l'esport. Les autoritats polítiques de Barcelona veuen amb bons ulls repetir, però a hores d'ara no està gens clar què passarà.

L'alcalde Jaume Collboni i el director general de la Copa, Grant Dalton, estaven eufòrics mentre valoraven la competició, tot i que encara no se n'han fet públiques les xifres oficials. "Barcelona ha superat totes les expectatives. Hem tingut un excel·lent suport del govern espanyol, de la Generalitat, de la ciutat, del Port, de la gent... Al final, això és el més important", deia Dalton. Però a la Barceloneta es respirava un ambient diferent. A la terrassa d'un dels darrers restaurants tradicionals del barri, en Pepe preferia fer broma: "Ha pujat el preu de tot, ens han tancat carrers i han fet el de sempre. Prometen una pluja de diners, però per als veïns tot és més car". Una de les queixes als barris propers del litoral marítim ha sigut l'augment del preu dels lloguers. Lourdes López, representant de l'Associació de Veïns de l'Òstia, explicava a Televisió de Catalunya que normalment feien contractes d'un any, "però ara amb això de la Copa Amèrica només fan contractes de nou mesos", i diu que han pujat els preus: "Pisos de 30 metres quadrats els estan llogant per entre 800 i 1.300 euros".

Grant Dalton ja havia dit que repetir un segon any a Barcelona és una possibilitat. I, de fet, una de les seves idees era celebrar una segona edició ja el 2026. Normalment, la Copa es fa cada quatre o cinc anys, però Dalton la vol modernitzar amb més edicions. El seu model és repetir més o menys el que s'ha vist a Barcelona, amb la copa juvenil i la femenina al calendari, i això podria afavorir Barcelona, perquè ja ho té tot a punt per tornar-hi d'aquí a dos anys. S'espera que, durant les pròximes setmanes, Dalton es reuneixi amb la classe política catalana per avaluar les opcions de repetir. Bàsicament es discutirà de diners i d'inversions, ja que les instal·lacions ja estan fetes. Les autoritats catalanes aposten per continuar, però intentant renegociar les condicions per evitar rebre crítiques per les inversions públiques.

David Blakey, vicecomodor del Royal New Zealand Yacht Squadron d'Auckland, club que representa el Team New Zealand, va explicar a l'agència Efe que, si la pròxima Copa Amèrica se celebrés "d'aquí a dos o tres anys la seu ja hauria de tenir preparada una infraestructura per acollir un esdeveniment d'aquesta magnitud". Hi ha diversos llocs que estan disposats a presentar la seva candidatura per ser considerats, va afegir, però també cal "saber quins llocs tenen les millors condicions per navegar, el millor entorn i la millor infraestructura".

Jaume Collboni ha definit la copa com un "èxit" que deixarà un "llegat en forma de la recuperació del front marítim" de la ciutat. Destaca que han aconseguit els tres objectius que buscaven: "Reconnectar la ciutat amb el mar, accelerar la transformació del litoral i tenir un gran esdeveniment internacional". El consistori, recorda l'alcalde, "ha pagat la quantitat acordada de 10 milions d’euros –pactat per l'equip d'Ada Colau–. Tota la resta d’actuacions que s’han fet han sigut la regata cultural, el programa Viu la Vela i els concerts. Si es volen auditar les xifres, estem tranquils", afegeix.

Però les autoritats catalanes consideren que per retenir la copa s'hauria de pagar menys, perquè ara les infraestructures ja estan fetes. Això refreda les relacions amb Dalton i un equip, el de Nova Zelanda, que necessita grans patrocinadors i ajudes per competir, ja que no té el suport de grans fortunes privades com els seus rivals britànics, suïssos o nord-americans. Malgrat que oficialment la postura de les autoritats catalanes és vendre un discurs eufòric, fonts del consistori admeten extraoficialment una certa preocupació per la rebuda de la Copa per part d'una ciutadania cada cop més amoïnada per l'excés de turisme i el preu de l'habitatge.

Cal recordar que el Team New Zealand va triar Barcelona com a seu de la 37a Copa, previ pagament d'un cànon de 70 milions d'euros, i que la candidatura catalana va haver de superar rivals com Màlaga i la ciutat irlandesa de Cork. La ciutat saudita de Jidda també aspira a ser la següent seu, tot i que sembla complicat que sigui l'escollida pel clima i per les crítiques relatives als drets humans. Una de les claus és la posició del govern de Nova Zelanda, on se celebren eleccions el 2026. Després de perdre diners per culpa de la pandèmia, el 2021, Dalton va preferir organitzar la Copa per primer cop lluny de casa seva, a Barcelona en aquest cas. Al seu país hi ha debat sobre si cal recuperar-ne l'organització o no.

El primer ministre Christopher Luxon ha rebut pressions dels partits opositors perquè la Copa torni a Auckland. De moment, Luxon no s'està movent, cosa que ha provocat les crítiques de l'ex primera ministra Helen Clark, que aquests dies ha dit, des de Barcelona, que "el govern anterior ho hauria d'haver fet millor i, òbviament, qualsevol govern de Nova Zelanda hauria de fer un esforç per millorar el perfil increïble que això li atorga". Si volen organitzar la Copa, hauran de pactar amb Dalton. Ahir, una parella de seguidors de Nova Zelanda que havien vingut a Barcelona per seguir la competició, van dir a TV3: "És millor fer-la aquí que a Nova Zelanda. Tenim problemes de pressupost. Som un país petit, i hi ha altres coses com la salut i l'educació per destinar-hi els diners".