La Copa fa reviure la foscor dels suplents (0-0)

BarcelonaEl fantasma d’Alcorcón tornarà a sobrevolar Cornellà a finals de novembre. Lluny de fer els deures a l’Heliodoro Rodríguez López, un decepcionant fons d’armari de l’Espanyol va quedar-se a les fosques i va firmar un empat que, com va passar l’any passat, deixa més ombres que llums. I no només metafòricament. Advertits pel seu tècnic, els blanc-i-blaus volien evitar les sorpreses a Tenerife. Amb el que no comptaven, però, era amb un imprevist del tot inesperat: una apagada de llums a tot l’estadi, que va quedar-se a les fosques mitja hora abans de l’inici del duel. Tocava actuar amb pressa, ja que l’expedició periquita havia de tornar ahir mateix amb un vol de matinada.

La incertesa va allargar-se, obligant a ajornar l’inici del partit fins mitja hora més tard del partit. Mentre els operaris intentaven posar-hi solució a correcuita, els jugadors s’escalfaven a les fosques en una gespa que distava d’estar en bon estat. No era l’inici desitjat per un Espanyol que, quan va començar a rodar la pilota, tampoc va acabar d’encendre els seus llums.

Com ja havia avisat, Quique va donar l’oportunitat als menys habituals. Només David López repetia de l’onze d’Anoeta. Dels inèdits, només un va respondre: Diego López va salvar al primer temps una rematada de tisora de Malbasic i, a la segona, un claríssim mà a mà davant Brian Martín, a més de diverses rematades de perill. I d’un protagonista, a un Álvaro Vázquez que va passar totalment desapercebut, incapaç de generar cap tipus de perill. Tampoc va protagonitzar-ne gaire més el seu company en atac, un Sergio García que només va tenir una rematada desviada al minut 2, i que va ser canviat a l’inici de la represa.

Tots els altres van acusar força la inactivitat i conseqüent falta de ritme i de precisió. Només Hernán, tot revolucions sense control, va contrastar la monotonia, però sempre ho va intentar massa sol. Tot i portar la mateixa samarreta que els habituals, la successió de pèrdues i la manca d’entesa evidenciaven que el d’ahir no era l’Espanyol de sempre. I sense compenetració, les forces van igualar-se contra un Tenerife que, tot i tenir menys arguments, va equilibrar la balança amb un bloc amb més automatismes. El partit va tenir un ritme baix, amb excés de monotonia i manca d’atreviment. Els locals van decidir mossegar una mica, forçant diverses pèrdues de Roca i Granero, apagats en un partit que no van saber governar.

Al primer temps, els blanc-i-blaus només van aconseguir avisar amb una rematada a la mitja volta de David López a la sortida d’un córner. Al segon, el Tenerife va ser més incisiu i va perdonar en excés davant una somnolència periquita que només es va trencar als minuts finals, quan Melendo i Moreno van aportar pausa, criteri i algunes arribades. El resultat, un perillós 0-0, és la millor notícia per l’Espanyol.