El cor de Darder rescata l'Espanyol de la mediocritat contra el cuer

Si l’Espanyol acaba aconseguint aquest curs la permanència, haurà de fer justícia i encarregar la construcció d'una estàtua en homenatge a Sergi Darder. El mag d’Artà ha rescatat el conjunt blanc-i-blau en un partit que estava sent un autèntic desastre amb un golàs per l’escaire al minut 92 que ha servit per treure un gran botí del camp d’un Elx desnonat (0-1). Respira Diego Martínez, i amb ell tot l’espanyolisme, que veu com el seu equip, lluny de ser brillant, fa un petit salt a la classificació i s’allunya a quatre punts del descens. 

La millor notícia per a l’Espanyol ha estat que el cuer ha atacat amb pistoles de fogueig. Els il·licitans, que fa setmanes que saben que el seu destí més probable és la Segona Divisió, s’han quedat força a prop d’arrossegar els blanc-i-blaus cap a l’abisme. L’Espanyol continua patint de valent fins i tot davant de rivals de nivell teòricament inferior, motiu pel qual encara veu de més a prop les posicions de cua que no pas les capdavanteres. 

El partit ha estat un intercanvi de cops entre dos equips calamitosos en defensa i inoperants en atac. L’Espanyol, sense els centímetres de César Montes, Cabrera i Joselu, ha patit de valent per defensar-se del joc aeri dels locals en les accions a pilota aturada. Els blanc-i-blaus han perdonat fins a tres clares ocasions en el primer quart d’hora de joc, i han donat vida a un Elx que també hi ha dit la seva. Per compensar les baixes que tenia darrere, Diego Martínez ha apostat per una defensa amb tres centrals que li ha donat més feina de la que li ha acabat restant al debutant Fernando Pacheco. El porter extremeny ha estat dels pocs noms salvables de la posada en escena de l’Espanyol al Martínez Valero. 

Menys inspirats han estat els altres fitxatges hivernals. Gragera, reconvertit com a central improvisat, ha estat massa tou en una disputa amb Ponce. L’argentí s’ha quedat tot sol davant el porter espanyolista, però inexplicablement ha rematat desviat quan ho tenia tot a favor. Denis, en la seva primera titularitat, ha vist com Roco li negava un gol sota pals. El gallec, amb tot, ha entrat ben poc en joc i ha acusat el fet d’estar massa allunyat de Darder. Tenir dos talentosos migcampistes i no saber associar-los, un demèrit més d’un Diego Martínez a qui se li comencen a acabar les excuses. Té un equip amb arguments per jugar millor, però s’està acostumant a patir massa. 

Davant l’Elx, l’Espanyol ha preferit no pressionar una defensa amb carències per treure la pilota jugada i ha acabat defensant a prop de la seva àrea a la segona meitat. La diferència entre els dos equips l’ha acabat demostrant el caràcter i el talent de Darder. Veient que els seus companys no aconseguien castigar les deficiències dels il·licitans, el mallorquí ha fet un pas endavant. Poc abans del descans li han anul·lat un gol per fora de joc i ha tret la vareta per dibuixar una assistència perillosa. A la segona meitat ha intentat comandar un equip que continua sense saber a què juga. Només quan l’Elx s’ha quedat amb deu per l’expulsió de Carmona, l’Espanyol ha mostrat ganes de guanyar el partit. Ho ha aconseguit per una genialitat de Darder, un líder que continua lluitant sobre la gespa per allunyar-se del conformisme, un pecat que condueix cap al descens.