L’altre dilema del coronavirus: prohibir o no l’esport al carrer

Barcelona / Brussel·les"Baixo al pàrquing de l’edifici i em passo dues hores corrent aquí", explica l’Esteve, que té la sort de viure en un gran bloc amb un aparcament de dues plantes gran. Espanya s’ha convertit en el primer estat que ha prohibit practicar l’esport a l’aire lliure. Els primers dies d’estat d’alarma la policia es va fer un fart d’aturar corredors i ciclistes que no feien cas de la prohibició. "Admeto que vaig a comprar ben lluny de casa, així puc estirar les cames. I si veig que no hi ha ningú, començo a córrer arrossegant el carro de la compra", diu l’Àlex, de 34 anys, que els últims dos anys ha fet tres maratons. A l’Estat s’han registrat com a mínim 10 casos de corredors que han oposat resistència quan els volien enviar a casa i han acabat detinguts. A Manresa, els Mossos d'Esquadra van amonestar verbalment un home que sortia de la feina vestit de corredor aprofitant una aturada. Coses de la vida, sortia de la comissaria dels Mossos de Manresa, ja que era un intendent de la Regió Policial Central que volia fer esport. Els seus companys no n'hi van deixar fer. En canvi, a França, Bèlgica, el Regne Unit i, fins i tot, a Itàlia (amb la recent excepció de la Llombardia) sortir a fer esport a l’aire lliure en solitari està permès i, fins i tot, es recomana. Com s’entén?

Brussel·les és una ciutat grisa, però amb grans parcs i un llarg canal fluvial, rutes habituals de runners i ciclistes. A Bèlgica, el confinament contra el coronavirus va començar el 18 de març (actualment hi ha 4.269 casos i 122 morts), però allà els bojos del running no han de donar voltes pel pàrquing. "L’activitat física a l’aire lliure està autoritzada i fins i tot es recomana", rebla el govern en el document de mesures de confinament. Aquesta permissivitat ha provocat que al costat dels corredors més professionals (la vestimenta i sobretot el rellotge els delata) se n’hi vegin molts més d’amateurs, guarnits amb unes malles o un xandall de diumenge, que busquen aire fresc i estirar les cames. Els primers dies de confinament –que van coincidir amb els primers dies de sol després de mesos de pluja– els parcs es van omplir més del compte, però l’augment de controls policials i la conscienciació cada cop més gran han fet efecte. La majoria de corredors i ciclistes van sols, respecten la distància recomanada i, fins i tot, porten mascareta o un buf.

Bèlgica (i la majoria de països europeus i també els EUA) han posat a la balança els beneficis físics i psicològics que aporta sortir a fer esport en ple confinament si es fa respectant les normes. "La clau és tenir present que aquest virus no es transmet amb tanta intensitat per l’aire com a través de les superfícies, has d’estar molt a prop de l’altra persona o en un espai tancat perquè no sigui segur, i corrent o en bicicleta això és mínim", explica Salvador Macip, metge i investigador de la UOC i la Universitat de Leicester, autor de Les grans epidèmies modernes. Aclareix que si es respecten les mesures de precaució, l’esport a l’aire lliure aporta beneficis físics i psicològics que ajuden especialment durant un confinament que es preveu llarg, sobretot si després, a l'arribar a casa, es deixen les vambes fora i es posa la roba a rentar directament. Al mateix temps, però, també creu que en un context d’expansió de la pandèmia com l’italià o l’espanyol és comprensible i, fins i tot, prudent prohibir-lo. En una ciutat com Barcelona, per exemple, on tothom s’amuntegaria a la carretera de les Aigües o la Barceloneta, veu "inviable" aquesta permissivitat.

És tenint en compte aquesta escala de grisos que s’entén la política que ha mantingut Itàlia. Gaspare Giacalone, alcalde de la ciutat siciliana de Petrosino, es passejava pels carrers de la ciutat acompanyat de la policia cridant. "Què feu pels carrers? Torneu a casa!", anava dient des de la distància als veïns que no feien cas de les recomanacions i voltaven. "Ara tothom fa esport, de sobte. Tots són runners. Amb el gos, amb amics, a un ritme alt o baix. Ara tothom resulta que fa esport", es queixava. A Itàlia, només la regió més afectada pel coronavirus, la Llombardia, ha prohibit fer esport al carrer. A la resta de l’estat se'n pot fer, però en solitari i a prop de casa. Consells que no tothom segueix. Francesco Casasco, expresident de la Federació Europea de Medicina Esportiva, explicava aquests dies al diari Corriere della Sera: "Cal prohibir també l’esport a l’aire lliure uns dies. Els que defensen seguir practicant-lo afirmen que és per una qüestió de salut. Però ara mateix no hi ha qüestió de salut més important que la lluita contra el coronavirus".

És un altre dilema que els governs han d’afrontar. Però en aquest cas hi ha una coincidència absoluta: cal fer exercici físic dins o fora. El mateix director general de l’OMS, Tedros Adhanom, posava les dues opcions sobre la taula divendres passat en la roda de premsa diària: d’una banda, recomanava sortir en solitari respectant les distàncies si les autoritats ho permeten, però, de l'altra, insistia en fer exercici a casa i aixecar-se periòdicament de la cadira si no es té aquesta sort. Ara bé, el cas es complica quan es tracta d’esportistes professionals. Espanya, al ser l’estat més restrictiu, s’ha convertit en un dels que demanen amb més insistència ajornar els Jocs Olímpics d’aquest estiu perquè entén que els seus esportistes estaran en inferioritat de condicions, tenint en compte que ja fa dies que estan tancats a casa.