Es Corrals d’en Guillem, paisatge antròpic d’una marina salvatge

PalmaEl pla de Corona és una àrea plana del nord-oest de l’illa d’Eivissa, situada al sector occidental del conjunt dels Amunts. Conforma la part central del poble de Santa Agnès de Corona, un llogaret de tan sols dues cases i una església, cap d’una vella parròquia fundada el segle XVIII. La majoria de la població viu a cases disseminades pels voltants d’un indret tranquil, de gran bellesa, on encara es respira l’ambient d’una Eivissa rural lluny del brogit del turisme. Juntament amb el pla d’Albarca, aquesta és una de les dues planes més importants del municipi de Sant Antoni de Portmany.

Seguint les fites posades per Antoni Ribes Marí al seu llibre La toponímia de la costa de Sant Antoni de Portmany (1995) i amb les sàvies indicacions del geògraf (i bon amic) Josep Antoni Prats i Serra, ens disposam a fer aquest itinerari. En aquesta ruta baixarem fins als Corrals d’en Guillem, mostra d’un paisatge antròpic –molt humanitzat– en una marina salvatge i inhòspita de la costa coronera. Passarem també pels Hortets, un altre espai d’aquesta geografia esquerp i vertiginós. Per al vostre interès, la línia 27 del transport públic eivissenc, que connecta Sant Antoni de Portmany i Sant Joan de Labritja, fa parada a Santa Agnès de Corona (consultau-ne horaris a Eivissa.tib.org).

La ruta

[00 min] Iniciam la marxa des de la mateixa església de Santa Agnès de Corona, epicentre de la parròquia creada l’any 1785 arran de la publicació de l’edicte de la constitució de les parròquies d’Eivissa i Formentera per Manuel Abad i Lasierra, primer bisbe d’Eivissa. L’advocació a Santa Agnès ve donada per la devoció professada pels habitants d’aquella contrada. Deixam l’església a la nostra esquena i prenem el camí del pla de Corona, que neix entre els establiments comercials de Can Cosmi, a la dreta, i Cas Sabater i Sa Palmera, a l’esquerra.

Avançam amb molta cura i precaució per una via estreta i asfaltada que volta tot el pla de Corona, i que seguirem fins a Can Jordi [20 min], conegut restaurant rebatejat amb el nom de Les Portes del Cel, molt més èpic i atractiu. Molt a prop, trobam el jaciment arqueològic de la Penya Esbarrada. Descobert fortuïtament, el novembre de 1976, per Ferran Bertazioli Riquer, estudis recents revelen que les estructures i les restes materials descobertes podrien correspondre a l’època medieval islàmica. A la dreta del penya-segat que mira cap a la mar s’inicia un camí per on iniciam el descens. No l’hem de seguir fins al final, perquè aviat hem de veure a l’esquerra l’inici d’un tirany (sud-oest/oest), rost i llenegadís. A la vista tenim el cap Negret, just davant nostre, i, a la dreta, ses Margalides, illots situats enfront la punta del Castellar i ses Balandres. El sender és estret i a trams molt penjat, parau atenció a cada passa que faceu.

[40 min] Un cop superat un collet sobre l’espinada rocosa del cap Negret, arribam a una bifurcació important. La ruta principal pren cap a l’esquerra. Momentàniament, proposam sortir de la ruta i baixar pel camí de la dreta fins als dos primers horts d’aquest tram de costa. Segons els apunts toponímics d’Antoni Ribes i Marí, corresponen als hortets d’en Jordi i d’en Miqueló, un al costat de l’altre. L’arribada no és difícil, però una vegada hem deixat la senda principal, el tirany baixa amb força i tot d’una trobam una nova bifurcació. Giram a l’esquerra i seguim el camí fins al final [55 min].

Sortim dels hortets i recuperam la senda principal [1 h 10 min], senyada amb marques de pintura blava. Arribam a una barraca mig esbucada amb el que sembla ser un forn de pega [1 h 20 min]. Som a les feixes de sa Carredona, motiu (malnom) d’una família de Corona. Poc després, el senderó travessa un canyís alimentat per una fontanella. En sortir d’aquest racó obac, humit i fresc topam amb una nova cruïlla [1 h 25 min]. Prenem el caminoi que baixa cap als penya-segats, a la nostra dreta. Aviat, [1 h 30 min] descobrim una altra mostra d’aquest paisatge antròpic que supera un espai esquerp i vertiginós per aconseguir un rendiment agrícola, per petit que pugui arribar a ser. Som al lloc conegut amb el genèric dels Hortets.

Des de la mateix marjada on ens trobam seguim un sender que, fregant el penya-segat, apunta cap a garbí (sud-oest) i s’enfila fins a un collet, tancat per una paret seca. La botam i descendim ràpidament per un tirany clar i ben fressat que baixa als Corrals d’en Guillem [1 h 45 min]. Arribant a la part baixa del camí, hem d’anar amb molta de cura perquè el terreny es troba molt desfet per les contínues esllavissades i cops de mar. Trobam unes casetes varador al voltant d’una petita rada, una raconada ubicada entre la punta del Collet i sa Balena. Entre els testimonis orals recollits per Ribes i Marí entre els membres de la família que durant segles ha ocupat aquest espai, cap recorda haver conegut corrals en aquesta zona. No obstant això, l’autor assenyala que “la zona ha estat molt humanitzada i es veuen restes de parets, tancons, i figueres i garrovers abandonats a la seva sort.” I si bé “avui el genèric no és usat en sentit recte”, potser l’explicació del topònim ‘corrals’ la trobem “en construccions antigues enrunades”.

Cases del Racó de Dalt

Enllaçam amb un senderó que remunta aviat (sud-oest) i enllaça amb el que semblen les restes erosionades d’una antiga pista. A mesura que pujam, millora el traçat i es fa més còmode. Quan som a punt d’assolir el punt més alt de la ruta [2 h 05 min], ens saluda la robusta figura del puig Nunó (258 m). Passam un collet, la senda es desvia de la pista (tancada amb barrera) i canviam de vessant, ara més interior. Així ens acostam a les cases del Racó de Dalt [2 h 30 min]. Uns minuts més i el camí que seguim ens deixa sobre la carretera del pla de Corona [2 h 45 min], que prenem cap a l’esquerra, en direcció a Les Portes del Cel. Pocs metres després, abandonam l’asfalt i tiram dret per un camí de terra que ens ve de cara. Es tracta d’un vial que travessa el pla i ens adreça el retorn a Santa Agnès [3 h 05 min], on posam punt final a la nostra ruta.

@Fita_a_Fita