Córrer, un gran exercici físic... també a partir dels seixanta anys (1a part)

PalmaL'hàbit de córrer de manera habitual, malgrat tenir més de seixanta anys i fins i tot setanta, augmenta l'eficiència energètica del cos i la fa comparable a la d'una persona de vint anys.

A les pròximes setmanes entrevistarem un grup d'esportistes mallorquins que fan esport una vegada superada la seixantena, però, sobretot, aquells que han escollit córrer com a forma de vida. Ara, us volem explicar com afecta o afectarà el vostre organisme quan passeu la barrera dels seixanta anys.

Córrer, que ara es coneix com '

Segons l'estudi, les persones sexagenàries i septuagenàries que han corregut durant dècades de forma habitual mantenen una major eficiència energètica, comparable, en alguns casos, a la de persones de vint anys. No obstant això, gent d'aquesta mateixa edat que camina habitualment com a forma d'exercici no té un organisme tan eficient, segons els autors.

El treball, que es publica a "

"Córrer et manté jove", resumeix

"Si corres, el teu risc de mort disminueix vuit anys en comparació amb gent sedentària de la teva edat"

"Va ser una sorpresa que els corredors del nostre estudi caminassin de forma més eficient que persones que caminen regularment com a exercici", ha explicat Owen sembla que endarrereix l'envelliment i permet que les persones grans es moguin més fàcilment, la qual cosa en millora la independència i qualitat de vida", afegeix l'investigador.

La facilitat per caminar és un predictor "fonamental" de malaltia i mort. "Si camines per sota de 0,5 metres per segon [1,8 quilòmetres per hora] augmenta tres vegades el teu risc de mort", detalla Mikel Izquierdo, director del Departament de Ciències de la Salut de la Universitat Pública de Navarra. Izquierdo creu que l'estudi de Kram és una mica "oportunista", perquè aprofita el creixent interès que hi ha per tot el que sigui córrer per publicitar uns beneficis que són reals, però modests, opina. El que té de bo el treball, reconeix, és que "evidencia que córrer millora l'economia energètica, la qual cosa al seu torn facilita que la gent pugui fer més exercici". "Si ets físicament actiu, si corres, el teu risc de mort disminueix vuit anys, en comparació amb gent sedentària de la teva edat i, sobretot, redueixes uns dotze anys l'arribada de la dependència per incapacitat", afirma Izquierdo.

"Els corredors eren entre un 7% i un 10% més eficients que els caminadors de la seva edat"

Per això, a part d'ajudar a vendre sabates, malles i polseres intel·ligents, l'actual moda del 'running' podria tenir efectes molt positius, si deixa de ser una moda i passa a ser una mica més. "Si podem mantenir aquesta massa crítica que fa 'running', 'spinning' o qualsevol altre esport de moda, hi haurà gent que no solament visqui més, sinó que serà independents molt més temps, amb el que això suposa en qualitat de vida, estalvi en fàrmacs, serveis sanitaris, retard de la demència i fins i tot l'alzheimer, etcètera", destaca Izquierdo.

A mesura que s'envelleix, la capacitat aeròbica va disminuint en tot tipus de persones, inclosos els corredors. La fatiga característica de les persones grans succeeix perquè la corba descendent de la seva capacitat aeròbica i l'ascendent del seu consum energètic es troben, cosa que els obliga a aturar-se per prendre aire, explica Kram. El que el seu estudi desvetlla és que el consum energètic en corredors habituals és més baix que el dels caminadors i es manté malgrat els anys. Aquest menor consum energètic permet fer amb menys problemes una tasca com caminar.

Els responsables de l'estudi destaquen que caminar com a exercici continua sent molt beneficiós, per exemple, per evitar malalties cardiovasculars. El problema és que l'eficiència energètica no figura entre aquests beneficis. Els investigadors no han aconseguit esbrinar per què els corredors són més eficients i per què mantenen aquesta eficiència malgrat el pas dels anys. De fet, estudis anteriors havien provat just el contrari, en aquest cas estudiant ciclistes i triatletes veterans.