De Costitx a Can Quiam, per turons i camades d’una antigor austera

PalmaEl topònim de Costitx, documentat en el segle XIII, ens informa de la realitat d’aquesta petita vila i de la seva situació geogràfica: una antiga alqueria adossada a un coster (segons el lingüista Joan Coromines). El municipi fa partió amb quatre termes: Inca, Sineu, Lloret de Vistalegre i Sencelles. Històricament, Costitx ha format part del municipi de Sencelles, del qual se segregà el 1855. Tot i formar part de la comarca del Pla de Mallorca, la realitat és que Costitx presenta un paisatge aturonat, gairebé muntanyós, cosa que fa que les passejades pels seus voltants esdevinguin experiències d’un paisatge viscut i sentit d’una sensualitat extrema. Turons i camades d’una antigor austera, perquè enlloc trobarem una bellesa tan senzilla i delicada, sense extremismes ni ostentacions innecessàries. Aquesta ruta forma part del primer volum del llibre Mallorca Interior. 15 rutes pel cor illenc de Tomàs Vibot (El Gall Editor, 2018). Es pot accedir a Costitx amb transport públic a través de la línia 304 (Inca-Sencelles-Palma) del Transport de les Illes Balears (tib.org).

La ruta

[00 min] Situam l’inici de la nostra caminada a la plaça del Jardí, ben davant de l’església parroquial de la Nativitat de Nostra Senyora (segle XVIII). Des d’aquí marxam en direcció sud-oest pel carrer Major. Un centenar i mig de metres més endavant giram a l’esquerra pel carrer dels Caps de Bou. [10 min] Deixam enrere les cases del poble i arribam a una bifurcació important: per la dreta ens arriba el camí per on entrarem a la vila de tornada. A l’esquerra, el camí de Son Munar, per on prosseguim la marxa. Abans, però, ens fixam en la peanya estreta i allargada que sostenia la creu de ferro que fins a mitjan segle XX marcava el punt d’aturada de la processó del Divendres Sant.

Som en el foravila costitxer, aquí és quan assolim la visió d’un paisatge aturonat, enormement sensual, amb una interessant perspectiva cap a mestral de la Serra i el Raiguer. El conjunt transmet al caminant una plàcida i conhortant sensació de pau, senzilla i autèntica. L’absència de grans possessions, tant per extensió com per arquitectura, semblen haver determinat la progressiva configuració d’un entorn en base a un criteri d’austeritat absoluta. Travessam horts i garrigues, sementers ben dimensionats i algun oliverar de plantació recent, ubicats tots ells entre el puig d’en Pau i es Serral. [20 min] L’itinerari, en lleuger ascens, ens situa sobre una cruïlla; el nostre camí avança cap a la dreta (sud). Passam per davant les cases de Son Crespí, a l’esquerra, i Son Jaumet, a la dreta.

Aviat assolim el pou del Castell d’Amós [30 min], cobert per una reixa, una captació d’aigua que cal vincular a l’antiga alqueria de Binibolaix, que més tard esdevindrà la possessió del Castell d’Amós. Uns metres més endavant deixam a la dreta el camí de Can Randa. [45 min] Arribam a una nova i important cruïlla, on continuarem tot dret pel camí de s’Aragonès (Can Vermell). Des del pou fins aquí hem resseguit un paisatge aturonat, amb contínues pujades i baixades, i girs bruscs del camí. Abandonam l’asfalt i topam amb una nova cruïlla; aquesta vegada prenem cap a la dreta. “El camí, flanquejat per altes parets de pedra en sec, és de tant en tant desbrossat i serpenteja entre camps de cultiu, pinars novells i anònimes històries. Aquest tram pot ser un magnífic paradigma de l’essència del vell camí de carro del pla mallorquí, traçat sense robar gaires metres a la conró. Una lliçó d’aprofitament, una tesi de saviesa” (Mallorca interior. 15 rutes pel cor illenc Volum 1. Tomàs Vibot. El Gall Editor, 2018).

El camí que hem seguit fins ara desemboca sobre el camí de Binifat [1 h 15 min]. Abans de girar a la dreta per anar tancant la ruta, continuam uns metres cap a l’esquerra per gaudir de l’estructura singular de la casa de possessió de Can Quiam. Es tracta d’un edifici articulat a partir de dos aiguavessos que, en comptes de créixer en altura, ho fa en amplària. Continuam fent passes en la mateixa direcció, vorejant la Comuna de Costitx, que ens queda a l’esquerra, i Son Vispó, en el costat oposat. Més endavant trobarem els indicadors de l’entrada al talaiot de Binifat [1 h 25 min]. Integrat en la Ruta Arqueològica Sencelles-Costitx, es tracta d’una construcció d’entre el 900 i el 550 aC. Un cop acabada la visita, tornam enrere fins a la cruïlla anterior, un poc més amunt de Can Quiam, malgrat que ara continuam tot dret (nord) fins a arribar al camí de Son Bernat [1 h 40 min]. Giram a la dreta i avançam en direcció a l’Observatori Astronòmic de Mallorca.

Observatori Astronòmic

Aquesta nova camada ens duu a ascendir suaument fins que gairebé recorreguts 700 metres, i amb les portes del planetàrium costitxer a la vista, [1 h 50 min] localitzam a l’esquerra un camí de carro molt estret i entre parets, per on continuam. Mentre vorejam el tancat que circumda l’Observatori Astronòmic podem recordar que fou inaugurat el maig del 1991. És el primer centre astronòmic d’aquesta comunitat autònoma i el més oriental de l’estat espanyol. Va ser finançat pel Govern balear (Conselleria de Cultura, Educació i Esports), la Caixa de Balears Sa Nostra i l’Ajuntament de Costitx amb una doble finalitat: per una banda, fomentar la recerca astronòmica i, per l’altra, la divulgació i l’ensenyament de l’astronomia. Entre moltes de les activitats que du a terme l’Observatori Astronòmic de Mallorca, pot destacar-se el programa de recerca i de seguiment de cometes i asteroides.

Després de serpentejar una estona, assolim una nova bifurcació. Avançam per la camada de la dreta i, immediatament a l’esquerra, vora una parcel·la. Al fons, continuam novament a l’esquerra, ara en ràpid descens. El camí, després de flanquejar diverses finques, desemboca en una pista asfaltada [2 h 10 min]. Voltam a l’esquerra i al cap de poc temps arribam a l’inici del camí de sa Garriga, que ens conduirà a la cruïlla on situàvem al principi la creu de ferro, que ja no hi és, que fou punt d’aturada de la processó de Divendres Sant de Costitx. Tancam el circuit i pel carrer dels Caps de Bou tornam a entrar dins la vila per concloure la ruta a la plaça del Jardí, davant l’església de la Nativitat de Nostra Senyora [2 h 30 min].

@Fita_a_Fita