Fita a fita
Esports25/10/2024

La cova de l’Almangra, font de vida i de tradicions ramaderes

Itinerari per la part de ponent de la mola de Son Pacs a través d’un paisatge senyat per l’activitat de segles de pastors i carboners

Joan Carles Palos
i Joan Carles Palos

PalmaL’almangra és “peròxid de ferro aluminós; mescla natural d’alúmina i terra amb òxid vermell de ferro” (Font: DCVB). Dissolta amb aigua origina un tint, una mena de pintura vermellosa que, temps enrere, era molt usada en les tasques ramaderes per marcar les ovelles; i mesclada amb oli, els pastors també la feien servir com a repel·lent de les mosques. Fins i tot, em conta l’amic Just Hernàndez, els musulmans pintaven d’almangra els interiors dels pous per desinfectar i protegir l’aigua dels insectes. Fet que té ben constatat per Eivissa, illa on el nom apareix lligat a diversos topònims i malnoms familiars. Altres usos coneguts són les inscripcions i dibuixos a les conegudes com a ‘teules pintades’, a la retolació dels rellotges de sol i a les inscripcions i decoracions sobre façanes, entre d’altres. La cova de l’Almangra, a la mola de Son Pacs, revela pel seu nom la importància que tingué per a l’obtenció d’aquest tint natural, a més de la seva aigua. Tot plegat, un coval que era font de vida i de tradicions ramaderes.

Un altre dels informants d’aquesta ruta, potser el més decisiu de tots, és el valldemossí Joan Joan Deià (Valldemossa, 1943). De petit, entre els 7 i els 14 anys, acompanyà els seus pares, Miquel Joan Fiol i Maria Deià Torres ‘Carabassa’, a fer carbó a la mola de Son Pacs. Hi anaven per diversos camins, el més habitual era pel Verger de So n’Olesa i els Passets, però també hi pujaven per Son Brondo. “Era a començament dels anys 50 del segle passat; per damunt la mola es podien concentrar entre set i vuit colles de carboners fent feina. Un garriguer de la possessió de Solleric venia a senyar les alzines que es podien tallar una vegada sortejats els ranxos. Jo sovint anava a la cova de l’Almangra a traure-hi aigua, era molt bona i fresca. En algun moment havia vist passar per allà el pastor de Son Pacs que recollia terra d’almangra per marcar les ovelles”, recorda Joan Joan.

Cargando
No hay anuncios

En aquest itinerari transitam entre Esporles i Valldemossa, entre Son Ferrandell, Son Cabaspre i Son Pacs, tot plegat per una part important del paisatge cultural de la serra de Tramuntana. Hi trobam tots els elements d’un entorn que és Patrimoni de la Humanitat. La ruta comença i acaba en el coll de Son Ferrandell; no disposam, per tant, de transport públic que connecti amb aquest punt, llevat de si optam per partir d’Esporles (L-202/tib.org).

Cargando
No hay anuncios

La ruta

[00 min] Ens posam a caminar des del coll de Son Ferrandell (Valldemossa) cap a llevant per dins terres de Son Cabaspre (Esporles). El portell que travessam, tot just iniciar la ruta, se situa sobre una doble partió: per un costat, la que estableix els límits entre les esmentades possessions; i de l’altre, la que determina en aquest punt el límit de terme entre els municipis de Valldemossa i Esporles. Quan es parcel·là Son Cabaspre, a començament dels anys 70 del segle passat, s’obrí aquest vial ample i asfaltat que dècades després serà usat com a part de la Ruta de Pedra en Sec (GR-221). Recorrem gairebé un quilòmetre i mig per damunt l’asfalt fins a topar amb la senyalització del GR [15 min].

Cargando
No hay anuncios

Abandonam el vial per l’esquerra i seguim les marques que ens orienten cap a Valldemossa i el refugi de Can Boi, a Deià. Primer arribam al coll de la Basseta [20 min], on el camí continua dret per baixar pel comellar del Mal Cuinat. Nosaltres hem de girar a l’esquerra coster amunt, seguint les estaques de fusta de la Ruta de Pedra en Sec. Assolim un nou collet [25 min], el camí gira lleugerament a l’esquerra (nord-est) i s’enfila ràpidament fins a un portellet obert sobre paret seca, probablement la partió entre Son Cabaspre i Son Pacs. El pendent se suavitza i la caminada esdevé més tranquil·la, alhora que gaudim de les primeres vistes sobre la vall esporlerina. Ens guiam per la senyalització del GR per no perdre passa, tot i que el camí és clar i no admet discussió. D’aquesta manera assolim un terreny pla per on passa la pista de terra que travessa tota la mola de Son Pacs [45 min], la seguim cap a l’esquerra (nord-est). Arribam a un planiol, amb un porxo i un aljub a l’esquerra de la nostra posició [55 min]. Passam entre aquestes dues construccions i seguim el camí que neix just darrere.

Cargando
No hay anuncios

L’avenc del Porxo

Avançam per dins un comellar planer. Immediatament topam amb un gran rotlo de sitja i uns metres més enllà observam una obertura clara sobre el terreny, és l’avenc del Porxo. [1 h 00 min] El camí es bifurca, prenem el de l’esquerra i ens enfilam dalt dels penyals que pengen sobre Son Cabaspre. Passam per un ranxo de carboner, el camí de carro mor aquí. Ràpidament identificam un enfilall de fites que s’orienten cap a mestral, traçant una línia imaginària que ens ha dur paral·lels al penya-segat de l’esquerra. Carenejam amb la perspectiva, cap a ponent, de la Fita del Ram, la Mola de Planícia i el puig de Galatzó. Avançam entre un espès alzinar i sobre un trespol rocallós. Després d’una breu remuntada, la carena s’aplana i, finalment, descendim suaument fins a arribar a un esperó rocós, és l’extrem més occidental de la Mola de Son Pacs [1 h 25 min]. Als nostres peus, les terres i les cases de Son Ferrandell. Si estenem la mirada cap a Valldemossa, veurem les possessions de So n’Olesa, Vistamar, Son Mas i Son Moragues, aquesta sota els penyals de na Torta.

Cargando
No hay anuncios

Tornam enrere, cap a llevant, però ara hem de decantar les nostres passes cap a l’esquerra, més a prop dels penyals que guaiten sobre el Verger de So n’Olesa. [1 h 30 min] Deixam a la dreta una sitja i una barraca, i seguim fites que ens orientin cap a l’esquerra (cap a la dreta, ens durien pel mateix camí d’anada). Després d’una estona fora del camí, al final enllaçam amb un camí de carro [1 h 35 min]. Just quan el camí fa una girada brusca a la dreta, cap a l’interior del comellar, a la dreta trobam un tirany que baixa cap a una cinglera; just a la dreta tenim la cova de l’Almangra [1 h 45 min]. Hi accedim per un pas entre roques.

En sortir de la cova, prenem el tirany cap a l’esquerra i el seguim cap a mestral, per damunt la cinglera, sense perdre altura. Just quan divisam unes balmes esblanqueïdes, on van a fer escalada esportiva, a la dreta es dibuixa una baixada en direcció a un marge [1 h 45 min]. Un cable d’acer ben assegurat sobre la roca, ens ajuda a fer aquest petit descens. Tot i que hi trobam alguna fita esparsa, el descens és cap a l’esquerra en diagonal descendent fins a topar amb un camí de carro que s’enfila pel bosquet d’en Requinto [2 h 15 min]. Aquest camí desemboca sobre un altre camí, entorn de Son Ferrandell. El seguirem cap a l’esquerra fins a sortir al coll on hem iniciat la ruta [2 h 35 min].

Les dades

Dificultat 3 sobre 5

Distància 7,77 km

Desnivell 621 m

Durada 2 h 35 min

Altitud màxima 727 m

Ruta circular

@Fita_a_Fita