Els equips de Barcelona amplien el seu potencial gràcies a la crisi econòmica del futbol català
El consistori de la capital no subvenciona els clubs, a diferència d'altres ajuntaments on ara comencen a eliminar aquestes partides dins el pressupost
BarcelonaUna de les queixes més escoltades dels equips de la ciutat de Barcelona en les darreres dècades era la lluita desigual que matenien amb altres clubs de fora a nivell de pressupost per fitxar jugadors. Molts clubs de pobles i ciutats més o menys importants en habitants han rebut durant anys subvencions anuals dels seus ajuntaments o diputacions locals, fet que, complementat amb les aportacions de diners de l'empresa privada, ha suposat per aquests equips de futbol una forta estabilitat econòmica.
Molts d'aquests clubs catalans que han arribat a ingressar i alguns encara ingressen entre 150.000 i 300.000€ per temporada provinents dels diners públics locals, ja tenien amb les subvencions la plantilla feta, podent destinar la resta de recursos propis a potenciar-la i fer-la molt més competitiva. Els clubs de Barcelona partien i segueixen partint de zero, havent d'igualar aquests diners directament amb socis, anunciants i aportacions del sector privat. Una lluita desigual que està començant a nivellar la crisi econòmica.
Entitats de poble, comarques o altres territoris fora de la capital catalana que fins ara no tenien cap necessitat de pagar el rebut d'aigua, llum i ni tan sols els empleats de manteniment (també municipals) es veuen afectats per les retallades de la crisi i deixen de tenir aquest privilegi diferencial que, no obstant, encara es manté en algunes ciutats importants properes a Barcelona. D'aquesta manera el fet que les entitats de fora de la capital hagin rebaixat ingressos ha pogut permetre als clubs de Barcelona tenir més potencial futbolístic amb els mateixos pocs diners. D'aquí que clubs com Martinenc (retornat a Primera Catalana) o Sants (a la zona alta d'aquesta divisió) estiguin recuperant part de la seva recent glòria dins el futbol català o que la Montanyesa es pugui mantenir a Tercera sense arribar a tenir ni cent mil euros de pressupost. Totes elles situacions fins ara impensables sense una forta aportació de capital.
