Cristhian Stuani: 7 anys desafiant el temps (i ridiculitzant el 'big data')

GIRONAAra que comença el 2024 amb un Girona-Atlètic de Madrid dimecres al vespre a Montilivi (21.30 hores, Movistar LaLiga) que podria fer campions d'hivern els homes de Míchel, cal fer un exercici de memòria. Perquè els anys passen i la vida evoluciona, però a Girona un fet es manté inamovible: Cristhian Stuani continua sent el màxim golejador de l'equip.

El supervivent uruguaià, llegenda a la ciutat catalana a l'altura de sant Narcís, el seu patró, també ha escrit una llista de propòsits, com la majoria de nosaltres quan canviem d'any. Stuani, relegat a un rol de suplent que no fa justícia a les estadístiques, vol aconseguir dues fites més que accentuïn el seu llegat en els pròxims dotze mesos: convertir-se en el futbolista que ha disputat més partits de la història del club en categories professionals i formar part de la primera plantilla blanc-i-vermella que participi en competicions europees. Del primer rècord el separen tres partits; per al segon té un marge de disset punts.

Aquests dos registres s'afegiran a una llista inacabable d'èxits; l'últim dels quals, haver-se convertit en el pitxitxi de l'equip els últims set anys. Tots, des de la seva arribada. El 7 uruguaià ha estat el futbolista més golejador del Girona els anys 2017, 2018, 2019, 2020, 2021, 2022 i 2023. I, esclar, això el va convertir, ja fa un any i mig, en el màxim golejador de la història del club. Gairebé 94 anys d’història perquè arribi ell i la faci miques. Montilivi mai tornarà a veure un jugador semblant.

Fa riure recordar com el big data en desaconsellava el fitxatge. Sort que Pablo Machín i Quique Cárcel ho van veure clar. Stuani va ser el fitxatge estrella l'estiu del 2017, quan el Girona estava a punt d'afrontar la seva primera aventura a l'elit. Avui comparteix lideratge amb el Reial Madrid després d'uns anys foscos a Segona en què l'uruguaià va continuar al club, en una demostració d'amor i de compromís que sembla d'uns altres temps.

Un rere l'altre, tots els que han intentat competir amb Stuani, ja convertit en figura icònica i amb un impacte que no es pot ni mesurar, han quedat en segon pla. El 2017, tot i debutar a l'agost (amb un doblet precisament contra l'Atlètic de Madrid en l'estrena a Primera), va empatar amb Portu, que va competir tot l'any natural, a nou gols. El 2023 ha superat Dovbyk, una de les revelacions de la Lliga, 13 a 11. Stuani el 2017 tenia 31 anys. Ara en té 37.

El 2018 va marcar-ne 23; el 2019, 25; el 2020, 17; el 2021, 22; i el 2022, 15. Entremig, va tenir temps de marcar el gol que va donar la Supercopa de Catalunya contra el Barça. Ha estat pitxitxi de Segona i ha aconseguit un ascens a Tenerife, fent el primer gol. No tot ha estat bonic, durant el camí, però ell sempre assegura que ha valgut la pena.

Retirar-se sent un gironí més

El final s'acosta, perquè és inevitable, però encara queda una mica per continuar gaudint de qui ja és un gironí més. Stuani, que també ha estat a punt d'abandonar diverses vegades el Girona en tots aquests anys, té decidit retirar-se vestint la samarreta blanc-i-vermella i un escut que sent propi. "Seria un somni retirar-me al club que més he defensat i pel qual tinc un compromís que tothom sap. No hi hauria res més bonic que retirar-me en un club on he fet història i a on m'han demostrat l'estima, que ha estat recíproca perquè jo també ho he donat tot. Tinc un sentiment molt gran pel club. Molt", confessa.

124 gols en 231 partits i la il·lusió intacta de qui viu les coses com si fossin la primera vegada, una excepció que el Girona ha convertit en rutina. Aquest dimecres al vespre pot ser campió d'hivern, una cosa que mai ha passat. La melodia de la Champions ja sona a l'horitzó. I Stuani, trapella, dibuixa una rialla només d'imaginar-ho. Sempre riu, últimament. Evidentment.