Cristhian Stuani, la millor atracció de Fires del Girona (3-1)

GIRONAEl Girona, un club humil i petit que sempre ha hagut d’aconseguir les coses amb molt d’esforç, no havia tingut mai un jugador franquícia fins que va arribar. D’especials n’ha tingut moltíssims. D’estrelles, alguna. Però cap, sobretot en l’època moderna, ha significat tantes coses com Cristhian Stuani, que amb tres gols pràcticament seguits va demostrar a tothom per què és tan especial. La victòria contra l’Alcorcón (3-1), la segona consecutiva per primer cop a la Lliga, deixa els gironins a quatre punts del play-off d’ascens després de sumar-ne 10 dels últims 12. La reacció és una realitat.

Avancem primer fins al minut trenta, moment en el qual Gorosito, en un córner que el Girona no podia defensar pitjor, va rematar al fons de la xarxa. L’Alcorcón, que ja perdia temps amb el zero a zero, sense haver fet res especial més enllà de provocar un parell d’ocasions amb Arribas com a protagonista, podia posar l’autobús. Fins que va aparèixer un fill de Tala i ho va rebentar tot.

Míchel, que no va retocar el dibuix, va veure com el sistema no funciona igual si els futbolistes adients per practicar-lo no hi són. Les baixes de Samu i Borja van carregar de motius aquells que pensen que l’equip sobreviu gràcies a inspiracions puntuals, que en el fons el col·lectiu no està preparat per a grans fites i només el talent, en certs instants, amaga les debilitats d’un Girona que s’havia mentalitzat perquè cadascú posés el seu gra de sorra, però va acabar posant-se de genolls al descans suplicant-li a Stuani que tornés a fer un miracle. En va fer tres.

Valery, amb un xut des del vèrtex de l’àrea, va obligar Jiménez a fer una gran intervenció. Els joves hi posaven actitud –Arnau i Terrats estan a un nivell excel·lent i es va estrenar Artero–, però no hi ha res com tenir una estrella que t’asseguri gols encara que el seu rol hagi canviat, encara que ara sigui suplent i no titular, perquè, a part de bo, Stuani és humil, i no va necessitar ningú per segellar la gran remuntada. Amb un hat trick en 11 minuts, el millor futbolista que es veurà a Montilivi va deixar l'estadi fent l'onada, ben feliç. Tots tres, amb el cap, després de les assistències d’Aleix Garcia, Bustos i Arnau. Sisplau, que no es retiri mai.