Cristhian Stuani fa saltar d'alegria el Girona (2-1)

GIRONAÉs fascinant, el Girona. Quan tothom creia que ensenyaria la bandera blanca i es rendiria perquè ja estava fart de la temporada, s'ha produït el miracle. Arribat al temps de descompte perdia contra l'Albacete, i desprenia una imatge tan dolenta que qui més qui menys ja havia enllestit la crònica. Però primer la fe, després Sylla i, finalment, Stuani han donat la victòria –la segona consecutiva– a un conjunt que si la setmana passada evitava una catàstrofe, aquesta ha donat motius per afrontar les 11 jornades que queden preguntant-se si serà capaç de donar la campanada i jugar el play-off a Primera. ¿Perquè no podrà, oi? ¿O sí?

Un partit més, però, ha estat més pendent de la seva pròpia porteria que no pas de la contrària. I això mai és bon senyal. Tot i ser propici per recuperar la notorietat a la classificació, perquè el canvi d’actitud blanc-i-vermell és l'idoni i avui marxa amb l'orgull inflat, els visitants han controlat des del principi, fomentant les desconnexions d’un Girona que segueix funcionant a batzegades i sense un dibuix clar: ha començat amb un 4-3-3, ha passat al 4-2-3-1 i ha acabat amb un 4-4-2. Comprovar el seu ritme desespera, té un embolic d’idees important, ha deixat de ser pràctic i fa pànic pensar què seria dels caps de setmana sense Juan Carlos, un porter que ho està aturant pràcticament tot. La mà que ha lluït a un xut d’Álvaro des de la frontal, senzillament, és digne d’exposar al Museu d’Art de la ciutat. Però no ha sigut l’única que ha tingut l’Albacete: Fuster i Zozulia, a qui el debutant Arnau va robar la pilota quan tothom temia el pitjor, han desaprofitat les seves ocasions. Curiosament, qui l’ha tingut més clara és el conjunt gironí, que després d’un intent de Sylla, ha vist com Boyomo treia un gol cantat a Luna.

Francisco ha fet dues substitucions al descans, i ha fet entrar Samu Saiz i Pablo Moreno, esperant la reacció. Més endavant ha entrat Stuani. I quan tot semblava mort perquè Ortuño, que va salvar el Girona de la Segona B el 2014, ha avançat els castellans, un huracà s'ha instal·lat a l'estadi amb els gols de Mamadou Sylla i Cristhian Stuani, una parella que tant de bo faci fortuna a final de curs.

Arnau Martínez, titular amb disset anys

Si fa una setmana Paula López s’estrenava a Montilivi amb el Girona femení, avui ha sigut el torn del seu cosí, Arnau Martínez, de tan sols disset anys, titular a Segona per primera vegada i que ha sigut clau amb l'assistència decisiva a Stuani. Han de sentir-se en un núvol, aquests dies; i serveix per acostar la sintonia entre club i afició, darrerament oblidada. Perquè més enllà de les victòries o de les derrotes, la gent s’estima el seu equip perquè s’identifica amb uns valors específics. Històries com la dels dos cosins són motiu d’orgull, permeten que els gironins encara sentin que el club és una mica seu, en una època en què les decisions no es prenen a Girona, sinó a Manchester o a Bolívia.