Cristiano Ronaldo cobrarà 200 milions anuals per jugar a l'Aràbia Saudita

BarcelonaFinal amarg per a Cristiano Ronaldo... o daurat? Després d'unes declaracions explosives que van suposar la seva sortida del Manchester United, el davanter s'ha mogut ràpid i ja té un nou destí. L'Al-Nassr de l'Aràbia Saudita. Segons avançava Marca, l'acord ja està tancat i serà per a dues temporades i mitja: des de l'1 de gener fins a l'estiu del 2025.

L'adeu de Cristiano Ronaldo al Vell Continent està a punt de confirmar-se. El veterà vol continuar jugant a futbol, però la manera com va marxar del United, enfrontat a l'entrenador i a tota una institució, hauria provocat l'absoluta pèrdua d'interès de tots els clubs europeus. És per això que la proposta de convertir-lo en el jugador més ben pagat del món amb 200 milions d'euros entre el sou i patrocinis podria ser un nou refugi i l'últim ball de l'exmadridista als camps de futbol.

L'Àsia, el final d'or dels futbolistes

Els jugadors de futbol, com tot en aquesta vida, passen de moda. Uns marxen i d'altres arriben per fer història. Com qualsevol persona, els atletes tenen una data de caducitat, però la pilota i els diners fan més llargs els últims quilòmetres d'alguns futbolistes. Des de fa uns anys, sembla que ha quedat instaurada una nova tradició: moltes estrelles, quan passen de la trentena i deixen de ser importants al seu equip, marxen d'Europa a la recerca de nous objectius, sobretot econòmics.

Així doncs, Cristiano seguirà l'exemple d'altres llegendes europees. Ja en té quasi 38, i té clar que la seva reputació s'ha vist tacada a causa del seu comiat per la porta petita del club red. Però la seva marca continua intacta i a l'Aràbia Saudita ho saben. Altres futbolistes, com Xavi Hernández o Andrés Iniesta, van marxar quan van voler posar punt final a la seva història dins l'etapa més exitosa del Barça. Tots dos se'n van anar lluny. Xavi a Qatar, com la nova gran imatge de la lliga d'aquest país que ara acull el Mundial, on va jugar durant quatre temporades —a l'Al-Sadd— i on posteriorment va començar la seva carrera com a entrenador. Iniesta va anar a jugar al Vissel Kobe del Japó, amb l'excusa de "no voler jugar contra el Barça", que tothom va entendre. Allà el seguirien l'any següent Sergi Samper i Thomas Vermaelen i, el 2019, David Villa.

A part del camí que van prendre els dos culers, hi ha un altre cas inèdit: Oscar, el prometedor exjugador del Chelsea que apuntava maneres i despertava l'interès dels clubs europeus després d'haver jugat més de 200 partits amb el club blue, va decidir marxar al Shanghai Port, on passaria a guanyar prop de 25 milions d'euros anuals. Cristiano ha fet història durant més d'una dècada, així com ho va fer al seu dia el seu excompany d'equip al Reial Madrid Raúl González. El davanter espanyol va fitxar per l'Al-Sadd l'any 2012, on passaria dues temporades (va passar el relleu a Xavi l'estiu de 2014), després de la seva aventura al Schalke 04.

Jugar per amor a la pilota

Dècades enrere, els jugadors més veterans no continuaven jugant per guanyar més diners; la majoria tornaven als seus inicis o anaven a equips menors per fer història d'una altra manera. Els futbolistes jugaven a futbol i res més, i així ho van demostrar les estrelles més icòniques. Johan Cruyff, a finals de la dècada dels setanta, era un home rècord consagrat i havia sigut protagonista de moments clau en la història del futbol holandès i del Barça de Rinus Michels. L'any 1981 va vestir la samarreta del Llevant de la lliga espanyola, on va marcar dos gols en deu partits. Posteriorment, després d'una breu aventura als Estats Units, va decidir tornar a Amsterdam, i finalment es va retirar al Feyenoord de Rotterdam.

Kubala i Di Stéfano van fer encara més soroll que l'holandès anys abans, quan van compartir vestidor a l'Espanyol. El barceloní de Budapest no va voler moure's de Barcelona l'any 1962 quan va acabar la seva llarga i brillant etapa al Barça i va fitxar pel club veí. Dos estius més tard, va acollir l'ídol blanc, Alfredo Di Stéfano, que passaria l'etapa final de la seva carrera a l'equip periquito. Maradona o el caçagols Hugo Sánchez són dos jugadors que també van sorprendre el futbol espanyol quan s'apropaven els seus últims passos. Maradona va passar pel Sevilla abans de tornar a l'Argentina (al Newell's i posteriorment acabaria la seva trajectòria al Boca). El mexicà Hugo Sánchez va jugar al Rayo Vallecano, retornant així a la ciutat de Madrid. Després d'una temporada a l'equip de Vallecas, el volteretas passaria per equips com l'Atlante de Mèxic, l'exòtic LANSK d'Àustria, el FC Dallas dels Estats Units i, finalment, es va acomiadar del futbol a l'Atlético Celaya, també de la lliga mexicana.

Avui dia encara queden jugadors fets a l'antiga. David Silva va renunciar a gran part del seu sou quan va deixar el Manchester City per signar l'any 2020 per a un projecte ambiciós, la Reial Societat. Aquest últim estiu hem tingut moviments interessants: Cesc Fábregas va fitxar pel Calcio Como de la Segona Divisió italiana, després de deixar el Mònaco. Arturo Vidal i Luis Suárez van tornar, tots dos, a Amèrica del Sud: el jugador uruguaià ha tornat aquest estiu al Nacional, l'equip on va debutar fa quasi vint anys i Arturo Vidal acaba de guanyar la Copa Libertadores amb el Flamengo del Brasil. No podem oblidar tampoc Dani Alves, que va acceptar un dels sous més baixos de la plantilla quan va tornar a Can Barça l'any passat.