Un cromo de Messi, de 4 euros a 9.001
Quan l'estiu passat va esclatar el cas del burofax de Messi, els portals de subhastes i de col·leccionisme van viure una sotragada
La renovació de Messi encara no ha arribat. Es fa difícil que encaixin totes les peces. L’acord entre jugador i club per continuar és total, però el límit salarial que imposa la Lliga és un escull que cal superar. ¿Com fer encaixar Messi dins la massa salarial del Barça? Un sudoku de complicada resolució. Els sous astronòmics de les grans estrelles de l’esport mundial han format una espessa bombolla a la qual ja fa mesos que hi apareixen esquerdes. Igual que la bombolla financera i la bombolla immobiliària, un dia esclatarà i ho empastifarà tot. ¿Efectes col·laterals d’aquesta bombolla? Doncs altres bombolles: els comissionistes, els contractes publicitaris, els drets televisius... I des de fa uns mesos, una altra bombolla, especialment delirant: els cromos.
Des que l’estiu passat va esclatar el cas Messi, amb el burofax i el desencontre total amb Josep Maria Bartomeu, els portals de subhastes i de col·leccionisme van viure una sotragada. El cromo número 71 bis de la col·lecció Megacraks, temporada 2004-05 de Panini es va disparar de preu. No un increment discret i proporcional, un increment exponencial. A la web Todocoleccion, el 14 de febrer d’aquest 2021, el cromo es va vendre per 9.001 euros. Exactament el mateix cromo s’havia venut, per exemple, el 14 de febrer de 2012, per 4 euros. El fenomen dels cromos dels anomenats rookies –els jugadors debutants– havia arribat a casa nostra. Ja feia anys que, preferentment des del mercat americà, es pagaven sumes altes pels cromos del debut de Michael Jordan, per exemple. I també pels cromos d’estrelles de la lliga nacional de beisbol. I també pels cromos de personalitats de l’esport que moren, cosa que implica automàticament una revalorització. Exemples? Cromos de Maradona que es podien trobar a preus molt modestos abans del passat 25 de novembre, ara assoleixen licitacions altes en subhasta. ¿Més exemples? Pelé i Cruyff també són un valor segur. I Muhammad Alí. I LeBron James. I Kobe Bryant.
Els inversors, al darrere
El cas de Messi, però, és especialment exagerat. Benet Rouse, antiquari i comerciant especialitzat en antiguitats esportives, ho té clar. “Són inversors els que paguen aquests preus desorbitats, no pas col·leccionistes particulars”. Persones que fan pujar els preus interessadament per poder especular després amb sumes encara més altes, aconseguir que no baixin de preu i esdevinguin valors segurs dins del mercat. Una bombolla? Sí, en efecte, una bombolla d’irrealitat. Com és irreal que, el setembre passat, un cromo de l’estrella dels Bucks de Milkwakee, Giannis Antetokounmpo, assolís el demencial preu d’1.812.000 dòlars. Superava així el rècord establerts pocs mesos abans per un cromo de LeBron James venut en 1.800.000 dòlars.
Ens aquests casos és fonamental que els cromos tinguin l’autentificació i valoració d’empreses especialitzades que certifiquen l’originalitat i encapsulen el cromo dins d’un requadre de metacrilat. “Si l’estat és impecable al 100% i rep una qualificació propera al 10, s’asseguren una bona venda”, destaca Rouse. El cas més extrem és el de Damián Olivera, netejaplats argentí que durant anys va acumular cromos del seu ídol i ha arribat a guanyar 250.000 dòlars amb la venda de la joia del 2004-05. Aquest és, de llarg, el cromo de Messi més car, però també es paguen bones quantitats pel rookie d’Ediciones Este del mateix any –amb sort pot superar els 1.000 euros–, i una xifra similar pels cromos de l’argentí a la col·lecció Barça Campió de la històrica temporada del seu debut.
Certificacions per evitar rèpliques fraudulentes
A criteri de Rouse, aquest fenomen té similituds amb l’alt preu que assoleixen determinats videojocs, joguines vintage com les figures originals de La guerra de les galàxies, originals de còmic i primeres edicions molt escasses, com per exemple el número 1 de Superman, editat per Action Comics l’any 1937 i pel qual es van pagar 2,7 milions d’euros a ComicConnect a principis del mes d'abril passat. Un filó d’aquest calibre dona cabuda a la intervenció de les falsificacions. De fet, tal com explica Rouse, el famós cromo de Messi és molt fàcil de reproduir sense que cridi l’atenció. Per això, esclar, existeixen les certificacions mencionades.
La possibilitat de trobar una joia fa que l’olfacte dels venedors s’afini. Anar als Encants de les Glòries equival a detectar de seguida una bona colla de rastrejadors buscant la preuada peça. Però no només aquesta, els cromos rookies d’altres jugadors com Cristiano Ronaldo o Sergio Ramos també cotitzen alt. I per un exemplar de Pedri i Ansu Fati cal que preparis ben bé entre cinquanta i cent euros. “És una bogeria, un despropòsit, però què has de fer? Ignorar-ho? No, esclar, encara que et sembli un disbarat no pots abstreure-te’n”, explica Javier M., experimentat comprador i venedor de cromos des de fa més de trenta anys.
El món del col·leccionisme de cromos de futbol sempre ha tingut les seves perles, aquells exemplars molt difícils d’aconseguir que han esdevingut clàssics. Un dels més coneguts és el del porter argentí Tenderesi, que va fitxar pel Ràcing de Santander la temporada 1975-76 i no va arribar a debutar. El seu cromo a la col·lecció d’Ediciones Este pot arribar als 2.000 euros. També el de Kustudic, jugador de l’Hèrcules que va ser traspassat al Castelló la 1981-82 i no va arribar a ser presentat. El cromo no baixa dels 500 euros. Potser el cas més extrem sigui el dels coneguts com a cromos fantasma del Reial Oviedo de la temporada 1977-78. L’equip asturià va militar aquell any a la Segona Divisió però per un error d’impremta els cromos es van editar i retirar de la circulació. Trobar-los és trobar un autèntic tresor que pot arribar als 1.000 euros. “Són dues realitats que no es poden comparar. Els cromos vells són escassos i preuats, el preu potser és excessiu, però els cromos de Messi són, directament, una irrealitat”, conclou Javier.
