El crit alliberador de Trincão dona ales al Barça (2-3)

BarcelonaA cada cop rebut, el Barça hi respon amb un triomf. Esgotat per un calendari exigent, l’equip de Ronald Koeman va recuperar Trincão, el portuguès de mirada trista que no aconseguia trobar el seu lloc a l’equip. El seu gol a les acaballes d’un partit que va canviar quan Messi va entrar a la gespa manté viva la flama de la Lliga i consolida la dinàmica positiva d’un equip que, en el fons, sap que la seva sort s’escriurà més a la Copa que no pas al torneig de la regularitat. Koeman, de fet, va deixar uns quants titulars a la banqueta, sense imaginar que seria Trincão qui acabaria dictant sentència per trencar la resistència del Betis (2-3).

Quan l’afició del Barça encara notava el gust dolç de la mel del triomf a la Copa, el primer temps al camp del Betis va ser una trompada de les que fan mal. L’inici del partit va ser tan pobre que la derrota, a l’equador del matx, era ben merescuda. Koeman, de fet, no s’havia amagat gaire. Com que, tal com està la cosa, per guanyar la Lliga caldria un miracle de la Moreneta, va reservar uns quants titulars prioritzant les semifinals de Copa contra el Sevilla. Per sort, els homes de Manuel Pellegrini tampoc estaven gaire encertats, esgotats i moixos recordant els penals de dijous passat, quan l’Athletic Club els va deixar amb un pam de nas a la Copa. El partit enfrontava dos equips cansats per culpa de les seves aventures a la Copa, però amb estats d’ànim ben oposats. Si el Betis està moix, el Barça ara sap que el destí torna a dependre d’ell mateix. I el desgavell de la primera part es va poder endreçar a la segona, quan va entrar Lionel Messi. ¿Realment algú vol continuar vivint sense l’argentí al Barça? En dos minuts va empatar el partit. I la seva sola presència va espantar els jugadors del Betis. Així és l’argentí, com un heroi homèric, d’aquells que espanten només amb el seu nom, amb la seva presència. Ara, tot heroi necessita el seu seguici. I el que Messi feia en una porteria era neutralizat pel que passava a l’altra.

Sí, la Lliga està ben complicada en espera del partit de l’Atlètic de Madrid, però el Barça de Koeman ja ha aconseguit fer el primer pas: recuperar la complicitat de la seva gent. Si fa poc molts barcelonistes miraven els partits esperant un desenllaç fatídic, ara confien en una plantilla massa curta d’efectius però amb el cor ben gran. Tant, que aixeca resultats contraris i encadena una ratxa de sis triomfs consecutius lluny del Camp Nou. Entre les filtracions i les crítiques, la plantilla s’ha unit més que mai, generant aquella dinàmica de grup que tot equip que aspiri a aixecar copes necessita. Un equip que ha generat una dinàmica positiva, on cada cop que un futbolista cau se’n recupera un altre. El partit al camp del Betis, de fet, podria canviar el destí de Trincão, protagonista per fi gràcies a un gol guanyador. 

Però el camí fa pujada. El calendari, tan exigent, porta al limit els futbolistes, cada cop més cansats, Koeman ho sap. I per això va decidir deixar a la banqueta d’entrada Messi, De Jong i Pedri. El jove canari, en tot pocs mesos, ha passat de ser una aposta de futur a ser un dels puntals del projecte. Per això el tècnic ja el tracta com si tingués un munt de galons cosits a l’uniforme, protegint-lo pensant en el Sevilla i en el PSG, perquè de mica en mica s’acosta el temut partit contra l’ogre francès. Un partit que es podria perdre Ronald Araujo. Per complicar més les coses, l’uruguaià es va lesionar tot solet en una acció desafortunada i deixa encara més desprotegida una defensa que continua patint molt en les faltes laterals. 

Messi ho canvia tot

La lesió d’Araujo va deixar estabornit un Barça de circumstàncies, amb Busquets per moments superat i sense ritme malgrat que Riqui Puig ho intentava a la sala de màquines, acompanyat d’un Pjanic erràtic. El Betis, sense fer res de l’altre món, va saber trobar el camí del gol gràcies a Borja Iglesias, perquè l’exdavanter de l’Espanyol va saber explotar les facilitats d’una defensa feta amb pedaços, amb De Jong entrant per fer de central. L’espectacle, en general, era tan dolent que només Messi el podia arreglar a la segona part. Dit i fet, l’argentí, en dos minuts, va donar dues assistències i va marcar l’empat, per canviar la dinàmica del matx. Si a la primera part Griezmann no s’havia entès amb Braithwaite, a la segona el francès es va engrescar participant, mig sense voler-ho, en el 1-2, obra de Víctor Ruiz en pròpia porteria. Però el defensa català dels sevillans va tenir la redempció marcant el 2-2 en una falta mal defensada pel Barça. 

Fa uns quants mesos, el partit hauria acabat així, segurament. Però, malgrat les baixes, el patiment i les errades, ara el Barça creu en ell mateix. No defalleix i lluita. I recluta nous futbolistes a la causa de Koeman. Trincão, un futbolista silenciós fins ara, per fi va poder cridar. Un crit alliberador quan més li cal a l’equip, recuperar efectius.