Un Espanyol de dues cares torna a deixar viu a un Celta amb deu homes (2-2)

BarcelonaNo havia de ser un partit qualsevol, i no ho ha estat. En la contraposició d’estils, l’Espanyol ha sabut sobreviure en un primer temps de patiment, però no ha sabut rematar a un Celta amb deu quan ha pogut (2-2). En un preciós intercanvi de cops en el primer temps, ha pegat igual de fort que els viguesos, que fins l’expulsió de Fontàs abans del descans han proposat un partit boig que impedia a l’espectador parpellejar. Si ho feia, corria el risc de perdre’s algun gol, pal, o expulsió.

D’inici, amb possessions llargues i un control gairebé absolut, els viguesos han demostrat per què són una autèntica piconadora, capaç de dominar als grans i, també, a un Espanyol que tenia clar el seu guió: esperar, aguantar les escomeses i respondre amb força quan en tingués l’ocasió. La paciència inicial de tots dos no tardaria en trencar-se, derivant en un partit boig ple d’alternatives, amb quatre gols en només 11 minuts. El primer cop l'ha firmat Iago Aspas, que s'ha inventat un esplèndid gol de falta impossible per Diego López. Pocs minuts abans, Marc Navarro s’havia retirat del terreny de joc per lesió, sent substituït per un Javi López que, tot i els dos mesos i mig d’inactivitat, no ha desentonat.

La diana premiava als d’Eduardo Berizzo, que no ha reservat res prioritzant el partit dels blanc-i-blaus al del Barça, conscient que no li seria fàcil batre l’Espanyol. La resposta periquita ha estat immediata i fulminant: en la primera rematada entre pals, Moreno ha igualat amb un gran remat de cap a la sortida d’un córner. Sense temps per celebrar-ho, però, Wass ha tornat a sorprendre un Diego López novament abatut amb un gran xut des de la frontal. Una galleda d’aigua freda que no ha espantat un Espanyol disposat a aixecar-se per més fort que fos el cop rebut. Uns segons després, Piatti tornaria a igualar forces. Generant molt poc en atac, l'equip de Quique Sánchez Flores treu molt rèdit.

L'expulsió de Fontàs condiciona al Celta

La bufetada al Celta, però, ha estat doble quan, a dos minuts pel descans, Fontàs ha vist la segona groga per tallar una pilota amb les mans. Es repetia el mateix guió dels dos últims anys, quan els viguesos s’havien quedat amb deu homes. En els dos casos anteriors, però, un Espanyol poruc havia acabat perdent. Aquest cop, però, els espanyolistes només han sabut aprofitar a mitges la superioritat numèrica.

En la segona part, han revertit la dinàmica de domini local i, amb Jurado en el lloc de Fuego, ha recuperat la pilota. Ha pecat, llavors, de manca de profunditat i un punt d'atreviment, i és que l'única ocasió clara del segon temps ha estat d'Aspas. En el moment on tenia un Celta desgastat i l'oportunitat per rematar-lo, li ha faltat donar un pas endavant definitiu. Europa encara és lluny.