L'Alcorcón esborra l'Espanyol de la Copa del Rei

Cornellà de LlobregatL'Espanyol no serà al sorteig de vuitens de final de la Copa del Rei d'aquest divendres. En la que ha estat la sorpresa dels setzens, l'Alcorcón ha esborrat en una tràgica tanda de penals les esperances espanyolistes en una de les seves competicions preferides. N'han tingut prou els visitants amb un solitari gol d'Álvaro Giménez al primer temps i amb anotar quatre penals per tombar un equip irreconeixible que ha entrat massa tard al partit, i quan ho ha fet, tot han estat presses i precipitacions. És el primer fracàs de l'era Quique Sánchez Flores.

El pitjor primer temps del curs

En una primera part per l'oblit, probablement la pitjor en el que va de curs, l'Espanyol només va arrencar nombrosos xiulets d'una grada tan despoblada com fred ha estat el joc de l'equip, l'equip ha marxat amb desavantatge al marcador al descans. Álvaro Giménez, el mateix home que havia marcat al duel d'anada, ha repetit superant a Roberto al minut 20 a la sortida d'un córner. El porter madrileny ha encaixat en els cinc partits oficials que ha disputat. No donava crèdit Cornellà-El Prat, que estava assistint a un autèntic monòleg dels de Julio Velázquez.

Per moments, l'Espanyol ha estat un equip sense ànima, incapaç de trepitjar àrea rival. A la primera part no ho ha fet fins al minut 44, quan ha forçat un córner que Diego Reyes, inexplicablement, ha rematat per sobre del travesser quan era a dos metres de la porteria amb el porter vençut al terra. L'Alcorcón, mentrestant, dominava amb més idees i intensitat, superant en joc a un Espanyol que comptava amb fins a set habituals titulars al seu onze.

El joc dels locals, però, ha distat molt de l'esperat. Pilotades sense sentit, manca de moviments i oferiments i, el que és pitjor, una preocupant falta d'actitud. Semblaven els blanc-i-blaus un equip despreocupat, com si hagués resolt l'eliminatòria a l'anada i fes de la tornada un tràmit innecessari. Res més lluny de la realitat. Mentre la grada s'impacientava, Quique buscava solucions a la banqueta, i només encaixar el gol ja va fer escalfar diversos jugadors, un missatge clar als onze homes sobre la gespa.

Caicedo i Reyes, assenyalats

Quique ha intentat canviar l'escenari a la represa. El preparador madrileny ha castigat amb la banqueta a Caicedo i Reyes, que han sortit a la gespa a la segona part. En el seu lloc, Hernán i Melendo han entrat entrar per intentar aportar una marxa més. Tots dos han col·laborat per tal de revertir el domini, que ha canviat de bàndol per caure, aquest cop si, a mans espanyolistes. Seguia mancant, però, un director d'orquestra que donés sentit al joc i evités la precipitació fruit de les presses. Per contrarrestar-ho, esclar, ha hagut d'aparèixer l'anarquia d'Hernán.

Amb més fe que futbol, l'Espanyol ha anat acorralant a un Alcorcón que ha acabat cedint a la insistència local. No ha estat fins set minuts per al final, però, quan una connexió entre Piatti i Hernán ha donat aire a l'espanyolisme. Amb l'eliminatòria igualada, el partit anava a la pròrroga.

Aquesta ha començat amb una claríssima ocasio de David, que no ha trobat porteria en una bona centrada de Nelson. Ha estat, pràcticament, l'única oportunitat del temps afegit, on el cansament no ha fet més que empitjorar el joc de cap dels dos conjunts. Sense pressa, i amb por a encaixar, l'Espanyol es trobava amb moltes dificultats per avançar, i semblava encomanar-se a un altre miracle per ser als vuitens. Amb plom a les cames i una gran falta d'esma, ha calgut arribar als penals per decidir la sort de tots dos conjunts. Allà, les errades de Moreno i Jurado han enviat l'Espanyol a l'eliminació.