L’Espanyol, desnonat, dona un cop de mà a l’Eibar (0-2)

Cornellà de LlobregatL’Espanyol segueix arrossegant-se per una Primera Divisió que, aquest curs, s’ha convertit en un cúmul de tortures. Cadascuna pitjor que l’anterior. Les més doloroses han sigut contra els equips més modestos, com un Eibar que ha pescat tres punts al camp del cuer (0-2). Els blanc-i-blaus han donat un cop de mà –per ser més precisos n’hi han donat dos, un Víctor Gómez i un altre Bernardo, autors dels dos penals– a un rival que s’assegura de forma virtual la permanència. El primer partit que l’Espanyol ha afrontat en la seva història sabent-se descendit a Segona ha acabat amb una derrota, la 22a del curs, que confirma que l’equip blanc-i-blau finalitzarà cuer.

En el penúltim partit del curs a l’RCDE Stadium, la plantilla espanyolista ha tornat a demostrar que és indigna de vestir aquesta samarreta. Per la seva fortuna, la temporada acabarà sense públic a les grades. Si hi hagués hagut públic, l’escridassada, totalment justificada, hauria sigut d’època. L’apatia general, les constants errades defensives i la incapacitat per generar uns mínims de futbol, entre molts altres defectes, fan que aquest sigui el pitjor Espanyol de la història. Poc ha importat que Mendilibar hagi presentat un onze farcit de suplents. Té una plantilla molt més modesta, però almenys dona la cara i lluita en tots els partits. Els eibarresos segueixen consolidant-se a l’elit a costa d’un dels clàssics de la Lliga. L’Espanyol, que porta set derrotes consecutives, no ha tingut ni esma per treure una mica d’orgull i intentar maquillar el curs amb un bon resultat o alguna cosa que s’hi assemblés. Aquest equip és el pitjor de la Lliga i està decidit a ser-ho fins al final.

Dos penals infantils

El suplici blanc-i-blau ha sigut una aspirina per a un Eibar que portava tres jornades sense marcar ni guanyar. Els eibarresos han trobat força facilitats a Cornellà-El Prat per adquirir un bitllet per a la Primera Divisió 2020-21. Mendilibar ha presentat una alineació plena de jugadors de perfil físic i més aviat defensiu, però, tot i així, el seu equip n’ha tingut prou amb una tímida pressió una mica per despullar les vergonyes d’un Espanyol tremolós cada cop que iniciava una jugada des de darrere. Dels nervis s’ha passat als despropòsits: aquest cop han sigut dues mans clarament desenganxades del cos dins de l’àrea de Víctor Gómez i Bernardo en deu minuts. Dos penals absurds i evitables. No importa si són novells o veterans: tothom comet errades en aquest Espanyol. Les ha aprofitat Edu Expósito, autor dels dos gols del triomf. El migcampista de Cubelles ha transformat amb encert el primer penal i, tot i fallar el segon, ha aprofitat el refús de Diego López per situar el definitiu 0-2.

Els de Rufete només han inquietat Dmitrovic amb un xut al pal de Calleri i una falta llunyana d’Embarba. Incapaços de progressar amb la pilota jugada, els blanc-i-blaus han tornat a transmetre tristor i impotència. La mateixa frustració ha portat Roca a intentar rematar una interessant centrada de Víctor Gómez amb la mà quan darrere tenia, tot sol, Calleri. Ni l’argentí, que ha tornat a la titularitat després de ser expulsat contra el Leganés, ni Campuzano, lluitador però inofensiu, han generat problemes a la defensa d’un Eibar que tampoc ha patit en excés amb l’entrada a la gespa al segon temps de Raúl de Tomás.

El davanter madrileny, que ha desaprofitat una gran passada llarga de Cabrera que l’ha deixat sol davant Dmitrovic, porta nou jornades sense marcar. És un dels molts jugadors que sap que no continuarà el curs vinent. Va començar veient porteria en els seus cinc primers partits, però des d’aleshores no ha pogut aportar res. La renovació serà obligada aquest estiu. Toca fer neteja profunda en una plantilla que necessita una profunda sacsejada i uns quants líders, començant per la banqueta. A cada partit que passa, s’entén menys el cessament d’Abelardo i l’autoproclamació d’un Rufete que hauria d’haver-se centrat a pensar en la temporada vinent. L’únic bo, per a l’afició i la plantilla, és que aquest malson de curs haurà acabat d’aquí una setmana.