L’Espanyol no es desperta del malson a l’RCDE Stadium (1-1)

Cornellà de LlobregatMig any després de viure la seva tarda més feliç, el 18 de maig, l’RCDE Stadium encara està immers en un malson del qual no s’acaba de despertar. El que havia de significar el curs de la il·lusió, per haver tornat a Europa dotze anys després, continua sent un càstig per a un Espanyol enfonsat en les posicions de descens, que veu la salvació a cinc punts i que només n’ha sumat un dels 21 que ha disputat al seu feu. El va obtenir ahir, després d’empatar contra el Getafe (1-1) en un resultat insuficient per allunyar els fantasmes. La segona pitjor arrencada com a local d’un equip a la Lliga -només superada per les set derrotes de l’Sporting de Gijón del curs 1997-98-és un símptoma molt preocupant.

“Estem en una situació difícil, encara no és dramàtica pel mes que som, però hem de pensar que no vindrà ningú a salvar-nos, hem de ser nosaltres els que ens traguem d’aquí a nivell de sensacions i de punts”, va reconèixer Pablo Machín, que sap que té al davant una feina força complexa però encara no impossible. Les sensacions, que no els resultats, han millorat tímidament amb el segon tècnic blanc-i-blau del curs. A les portes del mercat hivernal és més que evident que caldrà corregir al gener els deures que no es van fer bé a l’estiu. “A mesura que s’aproximi el mercat ja pensarem en reforços que ens ajudin a millorar el nivell que hem mostrat fins ara”, va assenyalar ahir Machín, que enviava així un missatge al club. El primer a anticipar algunes d’aquestes mancances havia sigut Rubi, que va deixar el club desencantat amb el projecte. “Tot i alguna promesa anterior respecte al fet que la temporada que ara s’acaba [la 2018-19] era l’última amb dificultats, se’m trasllada que el curs vinent [l’actual] també serà un any difícil”, va reconèixer el maresmenc, que advertia d’un problema que el temps s’ha encarregat de confirmar.

Després de catorze jornades de Lliga, l’Espanyol és l’equip més golejat de la competició (24). I també el menys golejador (8), empatat amb el Leganés. Ahir va haver d’afrontar una cita transcendental amb un punta cedit al filial com Kevin Soni com a pla B de Wu Lei i Campuzano, perquè Ferreyra està lesionat, Calleri surt d’una lesió i s’acaba de cedir Puado al Saragossa. Els infortunis no hi ajuden, però cada cop sembla més clar que la planificació de la plantilla no va ser del tot encertada. Per si no n’hi hagués prou, un Calero molt tou es va adormir al minut 3 i va permetre a Mata avançar el Getafe. Nova badada greu d’un central prometedor però que no ha aterrat amb bon peu a l’Espanyol. Tampoc li van gaire millor les coses a Vargas, que primer va veure com l’allunyaven del seu lloc preferit, després li prenien la condició de titular i ahir va patir una lesió al turmell només quatre minuts després d’haver saltat al camp. Els 18,75 milions invertits en els tres principals reforços d’aquest estiu -Calero, Vargas i Calleri- encara no han tingut cap retorn positiu a la Lliga. Contra el Getafe, almenys, sí que va veure porteria Wu Lei, que va necessitar quatre ocasions per estrenar-se aquesta temporada a la Lliga. Segona diana d’un davanter espanyolista en aquesta competició.

Fluixa millor entrada del curs

La van celebrar de valent els 22.031 espectadors que van anar a l’RCDE Stadium. És la millor entrada del curs, però continua sent massa baixa. “Ens han ajudat enormement, no ens han posat nerviosos i, juntament amb el punt, han sigut el millor del partit”, va agrair Machín. El seu equip va patir força problemes per combinar contra un Getafe consistent i rocós que, amb les idees més clares, va atabalar l’Espanyol amb centrades pels costats. La segona part va ser un estira-i-arronsa amb més interrupcions que futbol, i en què l’Espanyol amb prou feines va ser capaç de xutar un sol cop. Un balanç insuficient, com el punt aconseguit, que no treu els blanc-i-blaus de la situació compromesa en què es troben. “Altres dies hem mostrat més bon joc i no hem puntuat. Hem de pensar que hi ha llum al final del túnel”, deia Machín. Mentre hi hagi vida, l’Espanyol no perdrà la fe.