Sergio García torna a enamorar Cornellà (1-0)

Cornellà de LlobregatSergio García no va tornar a l'Espanyol per retirar-se. L'atacant del Bon Pastor s'ha estrenat com a golejador aquest curs anotant l'únic gol del triomf de l'Espanyol (1-0) contra un Llevant resistent a qui l'ofici no ha servit per puntuar a l'RCDE Stadium. En una nova gran posada en escena, els blanc-i-blaus han confirmat que segueixen creixent al ritme de Rubi, que ha canviat la cara a aquest equip.

En un primer temps entretingut i amb alternatives, l’Espanyol s’ha quedat la pilota, i el Llevant, els espais. Els de Rubi han anat fent seu el partit a través de la circulació fluïda de Roca, Darder i Granero, tres dinamitzadors del joc a qui només ha faltat un punt d’atreviment a l’hora de buscar porteria. Tots tres arribaven amb certa facilitat a la frontal de l’àrea, on una munió de jugadors del Llevant esperaven, ordenats, disposats a no concedir ni un sol espai interior. Això ha fet gairebé impossible qualsevol intent de passada filtrada per Borja Iglesias o Sergio García, anul·lats per les cobertures defensives del Llevant cada cop que trepitjaven àrea.

Els granota han sigut fidels a la idea del seu tècnic i han plantejat un partit amb ofici. No han renunciat a la pilota, la jugaven amb criteri quan la recuperaven i, el més important, han llegit bé com frenar els atacs de l’Espanyol. A les bandes, els blanc-i-blaus han bolcat el joc cap al cantó esquerre d’un Dídac Vilà que pràcticament ha jugat d’extrem. Més endarrerit ha vist el partit un Javi López més pendent de frenar Morales que no pas d’arribar a línia de fons. El principal perill del Llevant ha sigut força ben controlat en tot moment, tal com va advertir Rubi a la prèvia. Els jugadors van entendre que calia anar amb compte amb qualsevol sortida al contracop, i fins i tot els atacants ho han aplicat. Baptistao ha recorregut pràcticament tot el camp per frenar una veloç internada de Morales, a qui ha tancat en un córner. L’estadi no ha dubtat a premiar amb una gran ovació el sacrifici defensiu del brasiler.

L’Espanyol ha tancat el primer temps dominant, però acusant algunes males decisions en els últims metres que no li han permès arribar al descans amb avantatge. Tot i això, la majoria d’avisos han sigut blanc-i-blaus. El Llevant només ha avisat amb perill real a l’inici de la represa. De forma gairebé consecutiva, primer Morales, amb un xut centrat i ras des de dins de l’àrea, i després Bardhi, amb una gran falta, han obligat Diego López a aturar els dos primers remats entre els tres pals. Lluny d’espantar l’Espanyol, els dos avisos dels granota han servit de toc d’atenció. I d’una pilota recuperada per Granero en una pressió en terreny rival n'ha nascut el primer gol. Sergio García ha retallat un rival en la frontal i, quan ha vist l’espai, s’ha tret un gran xut de la màniga que ha sorprès Oier. Ha estat el seu 22è gol a Cornellà-El Prat, que li permet empatar de nou amb Gerard Moreno com a màxim golejador en Lliga al feu espanyolista.

El davanter del Bon Pastor, que s’estrenava com a golejador aquesta temporada, ha estat molt a prop de fer el segon cinc minuts després, quan li ha caigut a les botes un refús d’Oier a un xut de Borja Iglesias. Aquest cop, però, el xut de Sergio García ha marxat lleugerament desviat. A partir d’aquí, l’Espanyol ha intentat refredar el partit amb possessions llargues en camp rival, sobretot amb un Granero magistral, però el Llevant l’ha obligat a recular fent un pas endavant. Quan ha tocat resistir, però, els blanc-i-blaus ho han fet i amb gran nota. Tota la defensa, excel·lent en l’anticipació, ha realitzat un impecable tram final, procurant que l’empenta del Llevant a última hora resultés estèril. L’Espanyol ha demostrat saber patir i, el més important, que ha après la lliçó de Vitòria, que va ser un accident. Cornellà segueix sent un fortí, i l’Espanyol de Rubi, un equip que segueix creixent.

El millor inici des d'Aguirre

“Tenir un punt de paciència sense deixar de ser verticals és clau”, va dir un Rubi satisfet però no conformista, que va convidar a mirar més el com que no pas el què: “Ara deixaria una mica de banda la classificació, que estem tots molt igualats, i em centraria una mica en el joc de l’equip, que transmet que pot lluitar per posicions maques, tot i que és massa aviat”. El maresmenc no vol mirar una classificació que, si bé encara és anecdòtica, sí que reflecteix que l’Espanyol actual s’assembla més aviat poc al dels dos cursos anteriors. Amb Quique Sánchez

Flores, en aquest punt de la temporada l’Espanyol només havia sumat 2 i 4 punts, respectivament. Ahir l’Espanyol de Rubi va firmar el millor inici en Lliga des de la temporada 2013-14, amb Ja- vier Aguirre a la banqueta. Aquella temporada van sumar 8 punts en els primers quatre partits. Casualment, l’inici va ser idèntic: empat a Balaídos i triomf a casa contra el València. Després es va empatar amb el Betis i es va guanyar al Granada. Rubi va celebrar la millora en punts com ara el control dels contracops finals. Baptistão, el millor exemple: va recórrer gairebé tot el camp per perseguir Morales, a qui va frustrar un peri- llós contraatac. Cornellà va recompen- sar-lo amb una ovació. “Tenia l’esperança d’arrencar bé. A la Lliga passen mol- tes coses, però sempre recordem els inicis i els finals. Volem que es recordi tot el curs que l’equip pot tenir bon nivell. Vull que la gent s’il·lusioni, que pensi que farem un bon any”. Amb Rubi, l’Espanyol torna a somriure.