L’agredolç comiat d’Europa mostra el camí a seguir a la Lliga (3-2)

Cornellà de LlobregatL’Espanyol ha tancat la seva dotzena participació en una competició europea amb una victòria d’empenta (3-2) contra el Wolverhampton que, si bé no li ha servit per accedir als setzens de final, sí que li pot servir com a guia de cara al que li queda de Lliga. El conjunt d’Abelardo Fernández ha mostrat una cara força diferent de la que va plantejar al partit d’anada –més valenta, vertical i decidida– i això que l’asturià només ha format, d’inici, a tres titulars habituals a la Lliga: David López –que no podrà jugar diumenge per sanció–, Darder i Calleri. L’argentí ha trobat premi a la infatigable lluita que fa temps que planteja en cada partit amb un gol matiner que ha fet creure uns segons al poc públic que ha acudit a l’RCDE Stadium. En una jugada ben fabricada per Melendo i Pedrosa –dues peces més que necessiten recuperar confiança per mostrar la seva millor versió–, Calleri ha empès una centrada dins de l’àrea que ha acabat amb el seu tercer gol oficial aquest curs.

L’alegria, però, li ha durat ben poc a l’Espanyol, ja que només sis minuts després Adama Traoré ha estripat qualsevol pla optimista empatant en una jugada dins de l’àrea en què Calero no ha estat gens contundent. Una gerra d’aigua freda que ha diluït el bon inici d’un Espanyol que era protagonista i arribava amb freqüència a camp rival. Arran de l’empat, els blanc-i-blaus han començat a acusar la precipitació amb centrades a l’olla toves en què els defenses del Wolverhampton sempre han tingut superioritat.

Tot i el cop anímic, l’Espanyol ha seguit insistint davant d’un rival ben replegat que ha intentat generar perill a partir dels contraatacs d'Adama i companyia. Els wolves, que han viscut de rendes amb certa comoditat, han cedit la iniciativa a un Espanyol que ha volgut brindar uns bons últims minuts europeus a la seva afició. Gràcies a aquesta empenta ha arribat el segon gol, també de Calleri, en un penal provocat per David López. L’Espanyol, desitjós de donar alguna alegria més a la seva afició, ha buscat el tercer acumulant centrades que no han trobat rematador. Als espanyolistes els ha sobrat l’últim quart d’hora de joc, quan s’han desnaturalitzat amb el cansament i els canvis. Amb el partit trencat, primer s’ha lesionat Melendo. Després, Doherty ha establert el 2-2 gràcies a una badada defensiva en un servei de banda. La sort només ha somrigut a l’Espanyol en el tram final. A dos minuts pel final, Neto ha perdonat el 2-3 després d’una clamorosa errada de Pedrosa que ha permès a Andrés regatejar. Però el portuguès, incomprensiblement, ha enviat la pilota fora a porteria buida. L’últim cop l’ha marcat l’heroi de la tarda, un Calleri que ha arrodonit l'última cita continental de l’Espanyol anotant de cap un hat trick que li ha de servir per recuperar confiança. L’argentí, que necessita corregir el pobre balanç golejador d’enguany, ha marcat en una tarda un gol més –tres– dels dos que acumulava en tota la temporada.

El canvi d’imatge, tot i resultar insuficient per corregir el desastre del Molineux Stadium, pot anar bé a l’Espanyol de cara a canviar la inèrcia negativa per afrontar amb energies renovades el transcendental duel de diumenge. S’han acabat les distraccions. L’Europa League, que durant molts mesos ha estat un trajecte il·lusionant per a l’afició i la plantilla –i també una notable font d’ingressos per a l’entitat–, fa temps que havia passat, per causes de forja major, en un segon pla esportiu. Ni el cos tècnic, ni la plantilla ni el club s’han arribat a creure en cap moment capaços d’aixecar el 4-0 de l’anada. Tampoc l’afició, que ha presentat una de les entrades més fluixes del curs. Europa ja s’ha acabat i ningú sap quan tornarà a passar per un RCDE Stadium que recordarà, amb un regust agredolç, com l’Espanyol ha quedat eliminat d’aquest torneig: amb un camp semibuit i amb socis espanyolistes revenent a seguidors del Wolverhampton les entrades que van comprar abans de saber que les opcions que tenien en aquesta competició es tirarien per la borda.