L’orgull de De Tomás no és suficient per sumar a Granada

Barcelona“Ens n’anem amb una mala sensació, perquè necessitem guanyar. Queda menys temps, hem de ser realistes. Cada partit que passa és una oportunitat menys i a Granada n’hem perdut una”. No fa ni un mes que és a l’Espanyol, però Raúl de Tomás no ha necessitat més temps per convertir-se en un dels líders dels blanc-i-blaus dins i fora de la gespa. Període més que suficient per comprovar que aquest equip se li comença a fer petit. De Tomás ha millorat significativament les prestacions ofensives de l’Espanyol i s’ha presentat com un rematador letal que, a més, aporta moltes qualitats amb pilota i sense: el primer a pressionar, un soci ideal per als migcampistes i un atacant capaç de fabricar per si sol ocasions del no res. Però el punta madrileny no va ser suficient al camp del Granada, on els espanyolistes van patir la primera derrota en Lliga de l’era Abelardo (2-1) en un partit en què es van tornar a repetir clamorosos errors defensius. “Hem dit al descans de sortir forts i concentrats i només començar la segona part ens han marcat un gol que ha trencat el partit”, va analitzar el punta madrileny, molest pels dos desajustos que van permetre al Granada capgirar el gol que va anotar en un rigorós penal provocat per ell mateix a la primera part.

Entre el 0-1 i l’1-1, Darder i De Tomás van perdonar dues ocasions molt clares que haurien enviat el partit amb 0-2 al descans. “Firmo crear tantes ocasions en cada partit, però no firmo tenir aquests errors tan greus en defensa, perquè qualsevol equip et penalitzarà”, va lamentar Abelardo, dolgut per dues pífies greus de Javi López i de Naldo que van costar dos gols en les dues úniques rematades locals entre els tres pals. “Ens ha faltat contundència al darrere, les jugades dels gols eren evitables”, s’hi va sumar Cabrera. A l’uruguaià, igual que a De Tomás, no li pesa la responsabilitat ni l’espanten les dificultats. Per això han escollit tots dos prosseguir les seves carreres a l’Espanyol i s’han carregat l’equip a l’esquena en un temps rècord. “He vingut aquí per fer la meva feina, però si marco i no serveix per sumar no estic content en l’aspecte col·lectiu, que és el que realment importa”, va reflexionar el davanter. Al Nuevo Los Cármenes va rematar fins a set vegades. Poc després de marcar va tenir el segon amb un xut centrat amb l’esquerra. A la segona part, a més, va tenir l’empat en una rematada de cap que va topar amb el pal. Tot caràcter i treball, De Tomás només va necessitar tres partits de Lliga per convertir-se en el màxim golejador espanyolista en aquesta competició.

El primer a marcar en quatre partits

El punta, que surt a gol per partit, s’ha convertit en el primer jugador de la història de l’Espanyol que marca en els seus primers quatre partits oficials. Va rematar la feina a San Sebastián de los Reyes en un partit de Copa i a Vila-real. Va firmar l’empat contra l’Athletic i va obrir la llauna contra el Granada transformant, amb sang freda, un penal xutat ras i pel mig. En Lliga suma tres gols en tres jornades i iguala així el que havien aconseguit quatre jugadors blanc-i-blaus més: Domingo Broto (1928-29), Juan Camer (1948-49), Antonio Vázquez (1949-50) i José Fernández Sánchez Paseiro (1952-53). De Tomás els ha pres el relleu i els podria superar tots diumenge vinent davant el Mallorca. Una final en què l’Espanyol no tindrà marge per fallar.