La fe de Puado és insuficient per revertir la mala ratxa de l'Espanyol (1-1)

Hi ha partits en què ho intentes tot i no et surt res, com contra el Girona. N’hi ha d’altres en què ho tens tot a favor per guanyar i desaprofites un clar avantatge, com contra el Rayo Vallecano. I també n’hi ha alguns en què no pares de picar pedra i t’has de conformar amb una petita engruna que resulta del tot insuficient tenint en compte els mèrits generats. I això últim és el que li va passar a l’Espanyol a Lugo (1-1), on va haver de suar de valent per rescatar un punt en un partit que va estar a punt de guanyar. Ho va impedir el pal, que va frustrar el que hauria sigut el gol de la remuntada de De Tomás a quatre minuts per al final. 

L’empat final és més dolorós pel resultat que per les sensacions, ja que els blanc-i-blaus van buscar fins al final un triomf que se’ls va resistir. Tot plegat en un partit en què el conjunt espanyolista va tenir molta pilota i ben poques ocasions clares. El Lugo, amb un futbol rudimentari però pragmàtic, va saber conduir aviat l’enfrontament cap a un escenari favorable als seus interessos. En la primera ocasió del partit va acumular força jugadors a l’àrea rival en un córner i Campabadal va aprofitar la falta de contundència defensiva de l’Espanyol per obrir la llauna. 

A partir d’aleshores, el conjunt gallec va passar a abrigar-se en camp propi i va cedir tota la iniciativa a l'Espanyol, que va trobar a faltar al sancionat Darder a la sala de màquines. Mérida i Bare són dos migcampistes aptes per a la categoria, però potser incompatibles en un partit que demanava creativitat i en què els blanc-i-blaus van acusar la faltar d’idees. Melamed i De Tomás van passar totalment inadvertits en un partit en què no van rebre pilotes en zones properes a l’àrea rival. 

Puado, tot insistència

El bon posicionament del Lugo va impedir qualsevol intent per dins dels blanc-i-blaus, que van veure’s obligats a centrar les seves ofensives pels costats. Embarba i Pedrosa van intentar bombardejar a centrades l’àrea del Lugo, però els gallecs van fer-se forts en el joc aeri. L’Espanyol no és un equip dissenyat per rematar centrades laterals ni va tenir, a l’Anxo Carro, una nit especialment precisa en les centrades. Només Puado va aconseguir rematar dues vegades de cap a la primera part. La primera, massa tova i centrada, va acabar a les mans de Cantero. I la segona, a pocs minuts per al descans, va acabar al fons de la xarxa, però el gol va acabar sent anul·lat per fora de joc després de la revisió del VAR. 

A la segona part, l’Espanyol va bolcar-se a l'atac. Dimata va debutar, però el premi el va trobar la insistència de Puado, que en una bona acció individual va esmunyir-se entre la defensa gallega per acabar regalant l’empat a De Tomás. El madrileny va tenir el gol a les seves botes, però va veure com la fusta escopia les il·lusions de l’Espanyol.