L’Espanyol també fa d’equip aspirina a Mestalla (1-0)

BarcelonaL’Espanyol va tornar a exercir d’equip aspirina, aquest cop davant d’un València (1-0) que no va necessitar gaire cosa per reenganxar-se a un tren, el de l’Europa League, que creia haver perdut després de caure a Leganés. Jugar contra l’Espanyol en aquest tram final equival a anar a un bufet lliure on qualsevol pot agafar el que necessita. Llevant i Betis en van assolir la permanència virtual. El Madrid, el liderat en solitari. La Reial Societat, mantenir-se en posicions europees. El Leganés, poder lluitar per la salvació fins al final. El Barça, no despenjar-se de la lluita pel títol. I l’Eibar, la permanència matemàtica. Tothom va sumar per seguir lluitant. Menys l’Espanyol, esclar, que mai havia sumat vuit derrotes seguides a Primera. I ja en són 23 en el global del curs, xifra també rècord.

Rufete, que fa dies que demana que arribi dilluns vinent a la gespa i també als despatxos, va alinear a la penúltima jornada, a Mestalla, l’onze amb el qual hauria hagut d’iniciar el curs: amb el sistema adient i els fitxatges que tocaven. L’alacantí, que segueix sense sumar a la banqueta, va entendre que els blanc-i-blaus funcionen millor quan ajunten per dins David López, Roca i Darder en diferents alçades del mig del camp. A ràfegues i amb certa intermitència, el mig del camp va funcionar millor que en gairebé tot el curs. A dalt, Wu Lei i Embarba van ser els principals arguments ofensius dels de Rufete. Del xinès, al primer temps, va desaprofitar un clar mà a mà davant Cillessen, mentre que l’extrem madrileny va topar amb el pal al segon temps. El porter holandès també va treure una gran mà a De Tomás, que va veure la cinquena groga del curs i no jugarà diumenge.

El València no va necessitar imprimir un ritme gaire elevat i únicament va fer mal en contraatacs aïllats. En un d’ells, una passada llarga de Ferran a l’esquena de Cabrera, Gameiro va obrir la llauna. El punta francès va tenir a tocar el segon al tram final del primer temps, però aquest cop no va saber resoldre una clara ocasió. Va tenir feina Diego López, però també un Cillessen queva treure una gran mà a un De Tomás més pendent de caure en una banda que de trepitjar l’àrea. Tot i assumir la iniciativa i posar-hi més intenció, l’Espanyol no va saber perforar la porteria rival per quarta jornada consecutiva i va batre el seu propi rècord de sequera golejadora aquest curs: 440 minuts sense marcar. Una fita més per a una temporada per oblidar.