L'Espanyol no es rendeix i dona un cop de puny a Vila-real (1-2)

BarcelonaL’Espanyol veu llum al final del túnel. En un partit agònic a l’Estadi de la Ceràmica (1-2), el conjunt d’Abelardo Fernández s’ha demostrat a si mateix que la salvació és possible. La primera victòria del 2020 ha servit per trencar una ratxa nefasta de nou jornades seguides sense sumar els tres punts. L’Espanyol ha aconseguit, a més, sumar per primer cop dues jornades seguides sumant. No havia passat fins ara en tota la temporada. “Això és per ells (afició). No els hi hem donat res a la primera volta i això és el que ens donen. Clar que es pot, ho hem vist avui. Tenim jugadors per fer millors coses d’aquí anirem cap amunt. Ens fa falta confiança per guanyar aquests partits que abans se’ns escapaven", ha explicat un emocionat David López. "Hem jugat a casa. Amb la nostra família. Des de l'arribada del bus ha estat al.lucinant. Estem junts i més vius que mai", ha afegit Roca, agraït amb el massiu desplaçament d'aficionats blanc-i-blaus.

Després de passar-se tota la primera volta patint per l’elevat cost pagat pels errors comesos, el conjunt blanc-i-blau ha donat un cop de puny sobre una taula, de ceràmica, que s’ha començat a esmicolar en els primers minuts de joc. L’Espanyol, que ha sortit decidit a posar la directa des d’un bon primer moment, ha assetjat el Vila-real amb tres avisos en cinc minuts. En el tercer, ha obert la llauna el mateix protagonista que ho va fer al derbi: David López ha rematat de cap un córner servit per Darder i pentinat per Naldo. Ha sigut el primer gol d’aquest curs que fa l’Espanyol durant el primer quart d’hora de joc. L’han celebrat de valent els 3.000 seguidors periquitos desplaçats a un camp en què un de quatre espectadors (12.053, l’assistència oficial) era de l’Espanyol. Un desplaçament massiu històric com aquest mereixia una victòria.

No li quedava alternativa al conjunt blanc-i-blau que sortir amb tot en la primera de les dinou finals que li queden. En una jornada en què han guanyat diversos dels equips que també estan enfangats en la lluita pel descens, l’Espanyol ha trobat, per fi, la tecla que portava mesos buscant. Abelardo només ha plantejat un canvi respecte al derbi (Raúl de Tomás ha entrat per Víctor Gómez), i el seu equip ha tornat a donar la cara i ha confirmat que, per fi, sembla capaç d’aixecar el vol. Darrere, una defensa veterana, però impermeable, ha deixat enrere les pífies i els desajustaments. El Vila-real ha trigat molt a arribar a la porteria rival, i gairebé sempre ho ha hagut de fer amb xuts des de la frontal de l’àrea.

El primer temps, però, l’ha governat un Espanyol que ha trobat al mig del camp quatre peces que combinen a la perfecció treball, qualitat i sentiment. David i Roca al doble pivot han aportat sacrifici, seguretat, pausa i equilibri, mentre que, per fora, Darder i Melendo han ajudat a tallar passades exteriors del Vila-real i a nodrir els dos puntes, Calleri i Raúl de Tomás, que han ofert un autèntic recital de com jugar d’esquenes a porteria. Excel·lent debut del madrileny, que no ha dubtat en endarrerir la seva posició uns metres per enllaçar amb els migcampistes i connectar amb la resta de l'equip. El flamant fitxatge ha demostrat que no s’ofega lluny de l’àrea rival, tot el contrari: té prou criteri per saber què necessita l’equip d’ell en cada moment i quina és la solució més adient. El resultat, al descans, s’ha quedat curt veient els mèrits del conjunt espanyolista, que ha tingut una actitud impecable.

La dupla atacant ha connectat a la perfecció a l’inici de la represa, quan Calleri ha fabricat una notable jugada per la dreta que ha acabat amb una centrada ben rematada per De Tomás. Tal com va fer a la Copa, el madrileny s’ha estrenat amb gol en una Lliga en què ja suma les mateixes dianes que Ferreyra aquest curs. Un gol que podria haver arribat al minut 9, quan Pau Torres ha desviat amb el cos primer, i amb la mà després, dos intents del mateix davanter. El VAR ha revisat la jugada, però incomprensiblement no ha assenyalat penal. Sí que l’ha assenyalat, en canvi, a la segona part, quan un xut de Moi ha rebotat en el cos i ha acabat impactant en el braç de Javi López. Penal i expulsió del capità blanc-i-blau. Cazorla ha escurçat distàncies i ha donat vida a un Vila-real que havia fet ben poc fins aleshores. L’última mitja hora, amb un home menys, ha estat un exercici de fe i agonia de l’Espanyol, que ha resistit com ha pogut els intents d’un Vila-real que ha collat i ho ha intentat de totes les maneres possibles. Abelardo ha intentat tapar forats amb Calero i Iturraspe. Del 4-4-2 inicial, al 5-3-2 final. Trigueros, Bacca, Cazorla, Moi o Ontiveros han tingut a tocar l’empat, però un inspirat Diego López o un pal providencial els ha privat d’esgarrapar cap punt a un Espanyol que marxa satisfet. Segueix cuer, però amb la convicció que, per fi, sap com sortir del pou.