El ‘crowdfunding’ com a via per jugar a Europa

S’imaginen el club amb més títols de Lliga (21) i de Copa d’Europa (2) d’un país demanant diners als aficionats per disputar la principal competició internacional? És la realitat que li toca viure a l’Atlètic Terrassa d’hoquei herba. Aquesta entitat històrica ha iniciat una campanya pionera en el seu esport: un mes de crowdfunding per finançar 10.000 dels 24.000 euros que li costarà el viatge a Rotterdam, una ciutat que acollirà, del 30 d’abril al 2 de maig, les rondes de vuitens i quarts de final de l’Euro Hockey League. De moment n’han recaptat més de 2.700, procedents d’una cinquantena de contribucions de diferents països. En cas que no s’assoleixi l’objectiu -la campanya estarà oberta fins dijous vinent- serà el club qui posarà els diners del pressupost ordinari.

“És el primer any que ho fem, ens ho va proposar una start-up del Vallès, Irauna, i vam considerar que era una manera original d’obtenir recursos”, asseguren des del club, que ofereix diverses contrapartides atractives a les donacions: des de samarretes d’equips i seleccions signades i dedicades pels seus protagonistes, fins a estics o classes d’entrenament. La implicació dels mateixos jugadors i membres del cos tècnic en el projecte ha sigut màxima, ja que no només han aportat material propi -samarretes, pantalons, estics o xandalls, entre d’altres-, sinó que han involucrat algunes estrelles internacionals, a qui han demanat diferents elements per incloure en el projecte.

El caràcter amateur d’aquest esport a Espanya -on els jugadors, excepte els del Reial Club de Polo de Barcelona i del Club de Campo de Madrid, no cobren dels clubs- obliga equips com l’Atlètic a trobar fórmules imaginatives. Fins ara havia obtingut diners amb espònsors i organitzant diades al club, amb dinars populars i festes, a més d’altres esdeveniments com clínics impartits pels jugadors del primer equip. “És una manera pionera i diferent de finançar uns costos per a un club amb esportistes amateurs que s’hi dediquen de manera professional”, reflexionen des de l’entitat.

“És realment sorprenent haver de finançar-se així. Ens sap greu, sembla que donem una imatge de mecenes -lamenta un dels integrants de l’equip, el Pol Parrilla-. Ningú vol haver de demanar diners a la gent, però cal ser realistes: són ajudes que, de moment i per desgràcia, necessitem”. A diferència d’altres esports, en l’hoquei herba és força complicat obtenir recursos de les federacions. En el cas de la Generalitat, acostumava a destinar uns 10.000 euros en ajudes per a aquest tipus de competició a través del programa Catalunya al Món, però des de l’octubre del 2017 aquestes partides estan congelades. La Federació Espanyola d’Hoquei Herba tampoc ofereix cap ajuda, mentre que l’EHL, l’estament que organitza la Copa d’Europa, no finança res dels desplaçaments, i només dona premis als tres primers classificats: 10.000, 5.000 i 2.500 euros, aproximadament, a cadascun.

El cas del conjunt vallesà és especialment representatiu de la situació insòlita que viu l’hoquei herba a Espanya, on malgrat tenir una llarga tradició segueix lluny d’aconseguir el múscul econòmic d’altres països europeus, on molts jugadors són professionals. L’Atlètic, però, ja ha demostrat que es pot competir amb molts menys recursos i, també, reinventant-se davant la sortida de talents que marxen a altres lligues: amb plantilles íntegrament formades a casa, va ser semifinalista de l’EHL el 2016, i l’any passat va ser eliminat en un partit competit contra l’amfitrió del KO16 i posterior finalista, l’Oranje Rood holandès, un club on un jugador jove pot arribar a cobrar uns 70.000 euros anuals. I és que, en aquest cas, el planter no és només un mitjà per sobreviure, sinó una filosofia de vida.