Cuculla de Fartàritx, atalaiats sobre la vall de Colonya

PalmaEn aquesta ruta exploram l’extrem nord-est de la serra de Tramuntana, en el terme de Pollença. Ens proposam pujar dalt de la Cuculla de Fartàrtix (711 m), un dels tres cims que dominen aquest altiplà, antiga alqueria musulmana, actualment dividit en quatre possessions –Fartàritx Gran i d’en Roig, Fartàritx d’en Vila (en ruïnes) i Fartàritx del Recó. El puig de Ca de Míner (880 m) i la mola del puig Tomir (1.100 m) tanquen aquesta immensa balconada natural sobre la vall d’en Marc, les muntanyes de Mortitx, Ariant i Ternelles i tota la península de Formentor, incloses les dues badies, de Pollença i Alcúdia. Hi ha diverses vies per assolir el nostre cim, la que explicam tot seguit és pel vessant de Lassarell.

L’inici de la caminada el fixam a l’oratori del Roser Vell, just al començament del camí de Can Bosc. Abans de començar a fer passes, paga la pena fixar-nos en aquesta esglesiola del segle XIV, reformada en el XIX i que el 1578 acollí els frares dominics fins a l’acabament de les obres del convent de Sant Domingo l’any 1616. A l’interior, podem contemplar un retaule d’estil barroc i un orgue del segle XVIII, a més de diferents capelles, com la dedicada a sant Ramon Nonat, davant la qual es duien els infants acabats de néixer per demanar per la seva salut. D’altra banda, al costat d’aquest oratori de la Mare de Déu del Roser podem veure la Casa del Donat, que té un portal rodó adovellat decorat amb puntes de diamant originàries d’una casa de la vila. Per arribar a Pollença podem fer servir el transport públic, L-301 (consultau-ne els horaris al web del Consorci de Transports de les Illes Balears, tib.org).

La ruta

[00 min] Des de l’església del Roser Vell partim cap a llebeig pel camí de Can Bosc, un vell camí de carro ara asfaltat que ens durà a travessar la vall de Colonya. A la nostra esquerra, ens acompanya l’esbelta figura del puig de Maria. Passats uns dos quilòmetres, creuam el torrent de Sitges, del qual és tributari el de Lassarell, que desemboca a l’Albufereta. A poc a poc, la Penya del Rafalet, la Penya Mascorda, la Tossa del Llamp i la Cuculla de Fartàritx, entre d’altres, omplen el nostre camp de visió, alhora que fiten el paisatge cap al qual ens dirigim. [30 min] Allà on acaba el camí de Can Bosc, entre les cases de Can Fanals, a l’esquerra, i les de Can Bosc, a la dreta, enllaça amb el de Lassarell. Començam a guanyar altura.

Travessam amples sementers, sembrats d’oliveres i garrovers, i qualque alzinaret. Després d’una pujada tossuda i progressiva ens venen un revolts costeruts, fins a assolir una bifurcació important [1 h 05 min]. A la dreta, el camí que comunica amb les Tosses Dalt i els Rafals. Nosaltres giram a l’esquerra per continuar ascendint en direcció a Lassarell i la Cuculla de Fartàritx. A partir d’ara desapareix l’asfalt, llevat de qualque tram cimentat. [1 h 20 min] Arribam a les cases de Lassarell, documentades en el segle XIII. Segons el filòleg santanyiner Cosme Aguiló, el topònim procedeix d’una antiga alqueria musulmana dita de Cezarel, o Cesarel i Sazarel. Tot el comellar que s’estén de les cases cap al coll de la Mola comprenia altre temps una sèrie de rotes i sementers molt ben irrigats, i diversos ranxos de carboner. La font i el safareig de Lassarell són una autèntic espectacle d’aigua i vida.

A la part esquerra de les cases trobam un portell que dona accés a uns sementers, travessats per un camí ample. Arribats a un segon portell, abandonam el camí i continuam fent passes per un senderó ben fitat que s’inicia a la banda dreta i que passa per devora (ben a prop!) d’un penyal bernat, el Frare. Molt probablement, origen del topònim referit al pas d’accés a la Cuculla de Fartàritx des d’aquest vessant. El caminet, rost i pedregós, travessa una immensa malesa de mates i carritxeres fins a assolir un coll [1 h 30 min], senyat per una paret seca que baixa perpendicular de la muntanya. És la partió entre les possessions de Lassarell, de Fartàritx (Gran i d’en Roig). El senderó tira cap a ponent, s’aferra al penyalar de l’esquerra i esdevé més costerut encara. A qualque punt haurem de posar les mans per ajudar-nos en la remuntada. Amb cames, braços i molta paciència assolirem el punt en què el nostre senderó –pas del Frare– s’ajunta amb el que puja de les cases de Fartàritx [2 h 00 min].

Continuam ascendint, cap a la nostra esquerra, on ja es fa visible el pas de la Moleta [2 h 05 min], dos revolts de camí empedrat i marge de sosteniment que salven un imponent esperó rocós. En sortir del pas, escometem el darrer coster abans d’assolir el cim. Ens dirigim cap a gregal (nord-oest) per un caminoi ben fressat que cerca el pendent que apunta més amunt, a la nostra dreta, fins a veure el final de la carena. Ja som dalt de la Cuculla de Fartàrtix! [2 h 25 min].

Coll de la Mola

Continuam la caminada, ara amb intenció clara d’assolir el coll de la Mola. Baixam del cim en direcció sud cap a un coll que tenim just als nostres peus. No hi ha camí, per la qual cosa hem de cercar la manera més fàcil i còmoda de fer-ho. [2 h 35 min] Una vegada som a baix, deixam una petita depressió a la dreta que condueix al pas de l’All i ens dirigim cap a migjorn, just davant nostre, seguint fites que es decanten lleugerament a l’esquerra. A partir d’ara és un tram molt orientatiu en el qual haurem d’anar cercant fita rere fita fins a arribar al pas i coll de la Mola [3 h 05 min]. Aquí ens ajuntam amb un vell camí de ferradura, molt deteriorat pel pas del temps i la manca de manteniment. Hem d’obrir bé els ulls per no perdre el rastre del sender i les fites. Topam amb una paret transversal a l’altura d’un gorg de la torrentera que solca el comellar [3 h 25 min]. Aquí el camí es decanta cap a la dreta. Veurem que el camí es bifurca: prenem el de la dreta, el camí Llarg, que ens durà fins el camí de Lassarell sense passar per les cases. Un cop a la pista [3 h 45 min], tancam el circuit i giram a la dreta per baixar a Pollença, fins a l’església del Rosell Vell, on posam punt final a la caminada [5 h 00 min].

@Fita_a_Fita