Espanya no és l'únic problema: els apunts en calent del Barça-Osasuna

BarcelonaVictòria solvent del Barça a la Lliga contra l'Osasuna. Ferran Torres, Dani Olmo i Lewandowski van resoldre la papereta a l'inici del rush final d'una temporada que promet alegries al barcelonisme. A continuació, uns apunts en calent.

Hi havia alternativa. Espanya és l'únic país amb una gran lliga de futbol que recupera duels ajornats amb jugadors acabats d'aterrar de destins transoceànics. Malgrat les queixes dels contendents, el Barça-Osasuna es va jugar sense homes tan importants com Raphinha i Araujo, que encara no han pogut entrenar aquesta setmana amb Flick. Tenint en compte el calendari, tampoc els navarresos van arriscar amb Budimir i Boyomo d'entrada, millor davanter i millor defensa de l'equip, respectivament. Si bé hi havia alternativa per programar el partit a finals de maig, els estaments van insistir en convertir-lo en una trampa. Encara sort que la pilota va entrar a favor dels interessos blaugranes. Tres punts més i tal dia farà un any.

En el moment crucial. Espanya també explica el risc de lesió d'algunes peces clau del Barça. Els de la roja sub-21 van arribar frescos al duel contra l'Osasuna perquè els van eximir de jugar davant d'Alemanya. En canvi, els internacionals absoluts venien, com en el cas de Lamine Yamal, de disputar una pròrroga sencera diumenge contra els Països Baixos. El desgast acumulat va fer estralls en Olmo, que després d'anotar el 2-0 de penal va demanar ser substituït per una lesió muscular. Maleïdes seleccions, sí, perquè tot apunta que l'egarenc pot perdre's setmanes decisives de la temporada. Però no es pot oblidar que hi ha molta feina per fer amb la fragilitat física del mitjapunta preferit de Flick. En aquest cas, culpar Espanya no ho aguanta tot.

Minuts de qualitat. D'aquest partit amb poca història s'extreuen algunes lectures que poden tenir continuïtat en aquest tram definitiu del curs. Per exemple, que davant la indisponibilitat per lesió de Casadó, Gavi irromp com una solució d'urgència al migcentre per als moments en què De Jong no hi sigui. Així ho va demostrar en la segona part contra l'Osasuna. Sense Olmo, l'andalús tindrà també minuts de qualitat a la mitjapunta, la posició fetitxe de Fermín i un terreny fèrtil igualment per a Pablo Torre, que sempre que juga deixa grans detalls del seu repertori. El càntabre és un futbolista divertit de veure. Potser el seu lloc no és el Barça, però és indubtable que li sobra qualitat per jugar molts anys a Primera.

Dues mostres de fiabilitat. El penúltim partit oficial del mes de març va servir perquè Lewandowski, que va sortir a la segona part, anotés el seu gol número 95 amb la samarreta del Barça. Assoleix la marca amb quasi 37 anys i en menys de tres temporades completes. A més, l'especialista polonès supera d'aquesta manera Ronaldinho en el rànquing històric de realitzadors blaugranes. Ovació tancada per a ell. Menys vistós, però no per això menys remarcable, és que Kounde sumi 97 partits seguits entre el Barça i la selecció francesa sense cap baixa per lesió o sanció. Majoritàriament titular, l'ex del Sevilla és una assegurança des del novembre del 2023. Al final ha resultat que era lateral i no central. Encara que ell no volgués.

El gran asterisc del futbol català