El curiós cas dels esquiadors que no volien que nevés

Soldeu (Andorra)Encara que sembli una paradoxa, hi ha vegades en què la neu fa més nosa que servei en una estació d'esquí. La competició és molt capriciosa i les pistes han d'estar sempre en perfecte estat perquè tothom pugui participar amb les mateixes condicions. Una nevada uns dies abans ajuda a fer-ho tot més bonic. S'enfarinen els avets i les teulades, deixant un paisatge de postal. Però si és durant la prova, el traçat s'estova i comencen els problemes per a qui esquia contrarellotge per pendents que arriben al 65% de desnivell. Ho saben bé les esquiadores que aquest cap de setmana han disputat les dues proves d'eslàlom a l'Avet, una de les pistes estrella de l'estació andorrana de Grandvalira.

Dissabte a la matinada hi van caure 10 centímetres i els organitzadors van haver de reaccionar enviant-hi un exèrcit de 150 persones per apartar la neu nova de la que ja estava compactada. Diumenge, tres quarts del mateix. Quan hi ha competició, el recorregut es prepara amb moltes setmanes d'antelació i es pretén que la neu quedi pràcticament congelada. Gairebé, com si fos una pista de patinatge. D'aquesta manera, les condicions no varien entre el primer i l'últim participant. Però si neva -o, al contrari, si puja massa la temperatura- s'acaben formant petites muntanyetes. Quan passa, malgrat que a les proves hi ha la figura dels derrapadors -els ajudants que baixen després dels competidors per allisar novament el traçat-, mai s'aconsegueix que quedi perfecte del tot. Li va passar a la italiana Marta Bassino. A la primera mànega va ser la primera i va aconseguir el millor temps. A la segona, sortia última i va caure fins al sisè lloc per culpa del bumping. I això que tenia sis dècimes de coll respecte de qui finalment va ser la vencedora, la suïssa Lara Gut-Behrami, tot un món en l'esquí d'elit.

L'esquí creua els dits pel canvi climàtic

No és un any fàcil per a l'esquí. El canvi climàtic ha fet estralls entre l'esport de neu. La temporada 2022-23 va ser complexa i aquesta, la 2023-24, les altes temperatures han obligat a suspendre algunes proves mítiques. La setmana passada es va haver de cancel·lar la competició femenina a l'estació bavaresa de Garmish-Partenkirchen -l'any anterior s'hi havia hagut de suspendre una prova masculina-, i fa uns dies també li va tocar el rebre a la francesa de Chamonix. Curiosament, a principis de curs Zermatt-Cervinia (Itàlia) i Beaver Creek (EUA) van haver de ser suspeses per tot el contrari, per excés de neu.

Enmig d'aquest panorama, Andorra tenia en l'eslàlom femení l'últim aparador per a la candidatura del Mundial 2029. Ja fa dues dècades que el petit país dels Pirineus aposta per l'esquí de competició com a gran reclam turístic. Amb Grandvalira tirant del carro, ja és un habitual a les proves del campionat d'Europa i s'ha fet un lloc al campionat del món, organitzant dues vegades les finals (2019 i 2023). També va aspirar al Mundial del 2027, que finalment va guanyar l'estació suïssa de Crans-Montana. "Fa tres anys que la meteorologia ens ho posa difícil i fa tres anys que ens en sortim", deia Marc Mitjana, secretari general de la competició andorrana.

Malgrat que a les esquiadores els va perjudicar, Grandavlira va aprofitar la nevada per treure pit de cara a les seves aspiracions. "Entenem que fa vint anys la gent tingués dubtes, però ja arrosseguem prou bagatge a l'esquena i hem demostrat que som capaços d'adaptar-nos a qualsevol situació", apunta a l'ARA David Hidalgo, CEO de Grandvalira i màxim responsable de la candidatura. L'elecció serà el 4 de juny, a Portugal, "en un congrés on la política és molt important" i on Andorra mirarà d'aprendre dels errors que va cometre fa dos anys.

Grandvalira, "una candidatura de país i no d'una estació"

Malgrat el clima, Andorra no renuncia a les seves aspiracions. "No és una candidatura d'una estació, és un projecte de país", insisteix Hidalgo. I afegeix: "Si el Mundial s'hagués de fer el desembre, ens ho plantejaríem seriosament. Però és al febrer, un mes que sempre, exceptuant aquests dos últims anys, sempre és favorable a Andorra".

Grandvalira compta amb la complicitat de tot el país. "Han entès que el que és bo per a nosaltres és bo per a tothom", sostenen des de l'organització. La inversió, afegeixen, no suposa cap despesa per a l'erari públic. Al contrari: és la FIS, amb els diners que obté dels drets televisius, la que acaba abonant uns 45 milions a l'estació andorrana.

El gran dubte és logístic. A Andorra, la temporada alta de l'esquí és precisament al febrer, però l'organització ja s'ha garantit que els hotels els reservin tantes habitacions com siguin necessàries. L'altre qüestió és que, durant els quinze dies que dura la prova, l'estació estarà capada, entre les pistes de competició i les d'entrenament. Així, d'entrada, tot semblen problemes. Però Grandvalira (i Andorra) tenen clar que, a la llarga, els sortirà molt a compte.