MOTOR - DAKAR 2018

Perseguir els pilots per les dunes

Mecànics, personal de l’organització i periodistes fan el seu particular Dakar durant 15 dies

El bivac del Dakar
Nuria García
12/01/2018
5 min

BarcelonaEl Dakar són 15 dies d’aventura per als pilots, que amb unes quantes anotacions sobre el que es trobaran gràcies al llibre de ruta que els facilita l’organització han de sortejar dunes, rius secs i altres sorpreses amagades que es van trobant pel camí. Però també ho és per a tota la resta de la caravana que va perseguint els pilots etapa rere etapa. A banda dels pilots, una munió de persones es desplacen cada dia d’un bivac a l’altre per donar assistència, controlar, organitzar, cuinar, informar... Per a tots ells, el Dakar, a banda de sorra, també vol dir dormir més aviat poc, sovint en una tenda de campanya o en un autobús, i llargues hores a la carretera. És el seu particular Dakar, que el viuen en paral·lel al dels pilots.

Virginia Gómez era, fins l’any passat, l’assistent de Laia Sanz. Durant quatre edicions del Dakar, s’encarregava que a la pilot de Corbera de Llobregat no li faltés de res en el dia a dia. "Em llevava una hora i mitja abans de la seva sortida. La despertava, esmorzàvem juntes, li preparava tot (passaport, diners, els gels per menjar durant l’etapa...), l’ajudava a vestir-se... i quan ella sortia del bivac, jo recollia el poc que quedava i enfilava amb la caravana el camí fins al següent bivac. I així cada dia", explica. Ella conduïa la caravana on dormia la pilot cada nit, un luxe del qual disposen només alguns pilots ja que la majoria (exceptuant els de les grans fàbriques) dormen en tendes de campanya, com els mecànics i els periodistes que segueixen el ral·li.

Virginia Gómez, presidenta del jurat de motos del Dakar, durant un trasllat en avió d'un bivac a l'altre

Des d’aquest any, però, el rol de Virginia Gómez ha canviat. Ara és la presidenta del jurat de motos i, per tant, ha passat a formar part de l’organització. "Ara a vegades dormo a un hotel, però em resta hores de son, ja que l’hotel és a una hora de camí del bivac... i perdo dues hores a la carretera", es lamenta. Això, els dies que va d’un bivac a l’altre en avió. Si el trasllat és per carretera, a les 11 de la nit surt el bus que els porta durant tota la nit al següent bivac: "Molts dies dormim a l’autobús i arribem al bivac l’endemà al matí, cap a les 11". Sí, dormen poc. "3-4 hores màxim", apunta, rient. Els autobusos on fan nit, però, no són com els d’aquí. "Tenen dos pisos, hi caben unes 30 persones i tenen butaques que semblen de 'business' d’un avió... t'hi pots estirar completament", assegura Damià Aguilar, que cobreix el Dakar per a Catalunya Ràdio, que afegeix: "Quan arribem al següent bivac, abans que toqui informar, aprofitem l'estoneta per dutxar-nos i esmorzar".

Damià Aguilar, periodista de Catalunya Ràdio, afaitant-se al bivac

Tot a sobre, com un cargol

Per anar d’un bivac a l’altre, els integrants dels equips i la premsa han de portar tot l’equipatge a sobre. "La motxilla, la maleta, la tenda de campanya i el sac de dormir, això és l’equipatge. I tot això no hauria de superar els 23 quilos, ja que va i torna en un avió que té unes restriccions de pes", indica Aguilar. Pel que fa als equips, la dinàmica és molt similar, tot i que ells es mouen per carretera en vehicles propis. "Bàsicament portem roba i el necesser, sabates de recanvi… el que pugui necessitar en 3 setmanes. Nosaltres no tenim més restriccions que les de poder-ho portar amb nosaltres, aixecant-los cada dia", diu Pep Segalés, integrant de l’equip de comunicació del Monster Energy Honda. Ell, a diferència d’altres companys periodistes, va en un cotxe de premsa de l’equip i fa tot el recorregut per carretera.

Pep Segalés, de premsa de l'equip Monster Energy Honda, al bivac

La majoria dels membres de l’equip han de sortir del bivac després que els pilots hagin marxat. "Ens llevem com els pilots, el dia que més d’hora, cap a les 4.15 del matí. Per moure-ho tot, tenim diferents vehicles: dues furgonetes, dos camions i vehicles 'ràpids' per moure’ns tots i també quatre 'motorhomes' per als pilots. Alguns dels vehicles surten fins i tot abans que els pilots, i els altres ho fan quan ja han sortit. Normalment és el cap d’equip qui determina els horaris de cadascú", explica Segalés.

Els equips completen la distància per carretera, amb un GPS que els dona l'organització on hi ha la ruta que cal seguir fins al següent bivac. "Ens hem d’instal·lar al cotxe un aparell que es diu TRIPY, que és com un 'roadbook' automàtic per a nosaltres. Ens diu la velocitat a la qual anem, els quilòmetres que ens falten per arribar i els que hem fet respecte del punt de sortida. L'hora, la direcció (en graus) i la velocitat màxima a la qual podem anar… molt important per evitar les multes que l'organització ens posa si superem els límits", diu Segalés.

Tot per duplicat

Moure el que gairebé és tota una miniciutat d'una banda a l'altra necessita una organització curosa, ja que la logística és complexa. Per això, des de l'ASO, l'organitzador del Dakar, ho tenen gairebé tot per duplicat. Dos restaurants, dues sales de premsa, dos hospitals de campanya... gairebé dos bivacs sencers. Així, els serveis del bivac que aquest dissabte estan a La Paz aniran directament a Tupiza (final de l'etapa de dilluns), saltant-se el bivac d'Uyuni, de diumenge, on ja hi anirà directament el que es va recollir d'Arequipa dijous (divendres hi va haver la jornada de descans). "Tot està en marxa 24 hores al dia, per tant, ens cal tenir dues coses de cada per poder donar servei a tots els pilots, els de les motos, que són els que més matinen, i els dels camions, que són els que arriben els últims al bivac", explica Virginia Gómez.

A la nit, quan al bivac els pilots de motos dormen, els dels camions hi arriben

I també per a la premsa, ja que és des de la sala de premsa des d'on segueixen l'etapa. "Tenim una intranet que ens proporciona el Dakar per seguir-ho tot. A vegades et donen la possibilitat d’agafar un helicòpter i anar a veure el final de l’etapa, però tot depèn de la disponibilitat que tu tinguis, en el meu cas és bastant complicat perquè estic esclavitzat per la immediatesa de la ràdio", diu Damià Aguilar, mentre que Segalés afegeix: "Hi ha la web i també una aplicació. Aquestes són les eines que tenim per intentar seguir la carrera des de la distància, ja que els equips tenen totalment prohibit entrar en el recorregut de la carrera. Fins i tot les restriccions són per no poder anar a la sortida o arribada de l’especial si no estem a una distància mínima del bivac".

La sala de premsa, des d'on els periodistes segueixen el Dakar
stats