Fer un Dani Alves surt molt barat

“L’acusat va agafar bruscament la denunciant, la va tirar a terra i, evitant que pogués moure’s, la va penetrar vaginalment malgrat que ella deia que no, que se’n volia anar”. El tribunal que ha condemnat Dani Alves considera provats aquests fets i que, per tant, es compleix l’absència de consentiment amb ús de violència i amb accés carnal. Així i tot, la pena queda fixada en només quatre anys i mig de presó –en comptes dels nou que demanava la Fiscalia– perquè es té en compte com a atenuant que el processat va dipositar 150.000 euros al jutjat en concepte de “reparació del dany”. No li ha calgut ni que li admetessin l’atenuant del suposat excés d’alcohol: amb el privilegi de la seva butxaca milionària n’ha tingut prou per sortir molt afavorit en la forquilla del possible càstig, que es movia dels quatre als dotze anys de presó.

És molt difícil d’entendre, amb la sentència a la mà, la manca de concordança entre els fets provats i la pena imposada. El text dels magistrats és molt contundent, i per això encara sobta més el desenllaç. De fet, és un gran pas endavant llegir-hi que ha d’assenyalar-se que “ni que la denunciant hagi ballat de manera insinuant, ni que hagi acostat les seves natges a l’acusat, o que fins i tot hagi pogut abraçar-se a ell, pugui fer-nos suposar que prestava el seu consentiment a tot el que posteriorment pogués ocórrer”. És un triomf de la lluita feminista veure-hi escrit que aquestes actituds o l’existència d’insinuacions “no poden ser mai una carta blanca per als abusos o agressions” i que el consentiment en les relacions sexuals “ha de prestar-se sempre abans i fins i tot durant la pràctica del sexe”. El focus, per fi, s’està posant on calia per deslliurar la víctima de la culpa i combatre la impunitat de l’agressor. 

De la mateixa manera que es pot dir que el cas d’Alves pot ser un punt d’inflexió molt important a l’hora de jutjar les violacions perquè recull com a central –per fi– l’absència del consentiment, també es pot dir que és molt decebedor comprovar fins a quin punt perdura la vulnerabilitat de les dones que han patit una agressió sexual tot i la reforma del Codi Penal. Llegint la sentència, t’arribes a preguntar: "Què més hauria hagut de passar perquè la condemna fos més dura?". El cos, la llibertat sexual i la integritat d’una dona continuen valent massa poc. Quan el violador surti de la presó d’aquí a uns mesos, la víctima seguirà atrapada en un trauma vitalici. És indignant constatar que fer un Dani Alves continuï sortint tan barat.