Els danys col·laterals que pateix el Barça quan li xiulen els partits àrbitres de segona fila

BarcelonaLes designacions arbitrals solen ser faves comptades. La importància del partit determina si el xiularà un col·legiat de prestigi o un de perfil més baix. Habitualment no hi ha girs de guió inesperats. El Comitè d’Àrbitres (CTA) té la ferma convicció que la seva principal funció és esmorteir la polèmica. En aquest sentit, valora l’atenció mediàtica que rep cada enfrontament per escollir l’àrbitre més adequat per no afegir gasolina al foc.

Els dirigents arbitrals tenen un tacte especial a l’hora de designar els partits del Barça, del Reial Madrid i també de l'Atlètic de Madrid, tot i que els matalassers estan un pèl per sota dels dos grans equips de la Lliga. Els internacionals xiulen els equips grans de manera més freqüent. Però la Lliga és llarga i amb 38 jornades hi ha temps perquè tots els col·legiats s’acabin creuant amb tots els equips.

La plantilla arbitral es compon de vint àrbitres, la meitat dels quals són internacionals. Aquesta divisió té una importància capital perquè els posseïdors de l’escarapel·la de la FIFA tenen garantida la continuïtat a l’elit i els deu restants es juguen les garrofes per escapar-se de les dues places de descens. Una competència ferotge que té conseqüències directes en les actuacions dels àrbitres menys valorats.

L'objectiu principal d'un àrbitre: no sortir a la portada

Per norma general, els àrbitres de segona fila només xiulen una vegada Barça i Madrid i en partits teòricament fàcils, dels que no han de presentar gaires complicacions. Tot i això, els col·legiats assumeixen el partit amb una quota de pressió altíssima. Saben que s'hi juguen gran part de les seves aspiracions.

Són conscients que una mala actuació els pot condemnar i encaren el repte amb un objectiu clar: fugir de la polèmica. Totes les decisions que prenen durant els 90 minuts estan condicionades per la voluntat de passar inadvertits i quan tenen alternativa, escullen sempre el camí menys punible. A la pràctica, això es tradueix de la manera següent: intenten estalviar-se targetes per acabar el partit sense expulsions i només decreten penal les accions que no generen cap mena de dubte per no ficar-se de peus a la galleda.

A la pràctica, en què es tradueix? Els equips que juguen contra el Barça poden adaptar-se a aquesta circumstància i jugar al límit del reglament, sabent que difícilment es quedaran amb deu jugadors i podran tallar el joc sense rebre el càstig corresponent.

Cordero Vega, segona oportunitat a l'elit després d'un descens a Segona

L’àrbitre del Barça - Las Palmas va ser Adrián Cordero Vega, que va protagonitzar un arbitratge molt deficient, però previsible. El càntabre va aterrar a Montjuïc amb la lliçó apresa i, deixant de banda un possible penal sobre Cubarsí, va absoldre els visitants Viti, Sandro i Mármol de rebre l’amonestació. El balanç final va ser de 0 targetes mostrades.

La trajectòria de Cordero Vega és poc comuna: va debutar a Primera Divisió amb 34 anys (2018-19) i després de quatre temporades, el CTA va decidir descendir-lo. En la seva primera etapa a la màxima categoria, va pecar de valentia en determinades situacions i el seu perfil no va convèncer els dirigents, que el van enviar de tornada al segon graó. La seva carrera semblava sentenciada, però per a sorpresa de tothom l'estada a la Segona Divisió només va durar dos anys. Amb 40, ha tornat a l’elit. La intenció del Comitè és aprofitar la seva experiència en el seu últim lustre en actiu i que passi a formar part de l’equip de VAR un cop es retiri dels terrenys de joc.