Darder se sincronitza amb el gol

BarcelonaL’afició de l’Espanyol només ha necessitat veure un mes de pretemporada del seu equip per tornar a recuperar la il·lusió perduda. En els cinc primers amistosos ja s’han vist alguns dels nombrosos aspectes de la metodologia de treball de Rubi, oposada a la del seu predecessor. Però un destaca per sobre de la resta: la societat que formen Darder i Borja Iglesias. La seva entesa sobre la gespa és gairebé total: la visió perifèrica i l’ull clínic del balear se sincronitzen amb els moviments de desmarcada i posició del gallec. Una aliança forjada en temps rècord, encara que sembli que fa anys que juguen junts.

Tots dos, de la collita del 1993, estan en un moment àlgid en les seves respectives carreres. El migcampista d’Artà viu el seu segon curs al primer equip de l’Espanyol, però és ara, alliberat amb Rubi de la proposta conservadora de Quique Sánchez Flores -que endarreria i escorava molt la seva posició perquè fos ell qui iniciés el joc-, quan comença a mostrar el seu veritable potencial. Amb el tècnic maresmenc, el seu rol és completament diferent: actua més centrat i avançat, cosa que li permet participar més, enllaçar millor amb els atacants, tenir més llibertat d’acció i, sobretot, tenir més incidència a les zones de perill. “Abans estava més lluny de l’àrea, ara estic més a prop dels interiors. Jugant amb aquest estil tens més temps per arribar, no és una pilota llarga, sinó que dones 20 tocs i ajudes els interiors”, va explicar fa uns dies. Si el curs passat amb prou feines va marcar un gol, en els cinc partits d’aquesta pretemporada ja n’ha anotat tres, xifres que confirmen que l’acostament a l’àrea li escau. L’aliança que ha format amb Borja, a més, reforça el seu pes en l’equip: en els 189 minuts que han coincidit sobre la gespa d’aquesta pretemporada, Darder ja ha repartit dues assistències de gol al gallec. Una cada 94 minuts. Totes dues, a més, força similars. Contra el Richmond Kickers, el balear va traçar dues passades verticals rases força precises des d’una posició centrada a l’altura del cercle central. En totes dues, es va sincronitzar amb la desmarcada d’un atent Iglesias que, primer va perdonar amb l'esquerra, però després no va desaprofitar i va resoldre amb una gran vaselina. Era el seu primer gol amb l'Espanyol.

Davant del Burnley van estar a prop de repetir la fórmula, però un defensa i Hernán van fer-los nosa. Ho van poder repetir dimecres, contra el Nàstic. Darder va rebre d’esquena i, després d’encarar la pilota a la seva cama bona, la dreta, va enviar un regal a l’espai al gallec, que va desfer-se del porter i va resoldre a porteria buida.

Com més bé s’entenen tots dos, menys troba a faltar l’Espanyol un Gerard Moreno que va tardar força a beneficiar-se de l’arribada de Darder. En bona part, per culpa de la posició que ocupava amb Quique: no va ser fins a la destitució del madrileny i l’arribada de David Gallego, amb idees més properes a les de Rubi, que no es van associar en cap gol. Va ser a Montilivi, a la jornada 34, quan l’aliança va donar els primers fruits: dos gols per tombar el Girona. En l’últim partit, contra el Màlaga, es van tornar a trobar. Tres gols que van confirmar que Darder multiplica el seu valor quan juga alliberat. El que Moreno amb prou feines va poder aprofitar, ara ho vol fer un Borja Iglesias que sap que, amb Darder, pot inflar-se a fer gols.