Una dècada d'Espanyol per a un capità que vol fer història

BarcelonaDiuen que una imatge val més que mil paraules. La fotografia de Javi López el 6 d’abril anant amb les seves dues filles a saludar l’afició de l’Espanyol desplaçada a Montilivi val força més que qualsevol relat extens. El capità blanc-i-blau va segellar aquell dia la seva continuïtat, automàticament, per una temporada més (fins al 2020) amb el club on va arribar el 2006. Aleshores era un jove de 20 anys que va quedar en una gasolinera del seu poble, Osuna, amb un amic que també jugava al filial del Betis, Brachi, per firmar per l’Espanyol. Brachi no va poder complir el seu somni, però Javi López sí. El curs vinent complirà la seva desena temporada com a membre de ple dret del primer equip. Hi arribarà amb 34 anys, una edat des d’on veurà de força prop un objectiu que fa temps que té entre cella i cella: retirar-se a l’Espanyol. No és cap prodigi tècnic, però no se li pot retreure l'entrega i professionalitat d'una dècada dedicada a un club on els companys sempre el tenen com un exemple.

La lesió de Roberto Rosales, que en té per a aproximadament un mes de baixa a causa d’una lesió de grau 1-2 a l'isquiotibial esquerre, permetrà al lateral andalús acabar el curs com el va començar, sent titular. El capità de l’Espanyol va ser indiscutible en els primers mesos de la temporada, però a partir de la jornada 16 tot va canviar. Una lesió muscular el va deixar fora durant un mes, i quan va tornar, Rosales ja havia adquirit un nivell de forma i de confiança que li va fer discutir la titularitat. Fins al punt que, des que va recuperar-se de la lesió, Javi López només ha disputat 6 de les 13 jornades de Lliga. La meitat d’aquestes, a més, les ha jugat com a lateral esquerre, en detriment de Dídac i Pedrosa.

Sense el veneçolà, Javi López apunta de nou com a titular al lateral dret de cara als partits contra el Llevant, el Celta, el Betis i l’Atlètic. En el millor dels casos, Rosales podria estar a punt de cara a les últimes dues jornades, contra el Leganés i la Reial Societat. Mentrestant, Javi López tindrà l’oportunitat de seguir fent història com a espanyolista. Actualment suma 252 partits oficials amb l’Espanyol, i és només a dos d’igualar els 254 que va assolir un nom històric de l’entitat, el porter Toni Jiménez. D’aquí dues setmanes el lateral andalús podria superar-lo i, d’aquesta manera, entrar en la selecta llista de 10 jugadors amb més partits oficials disputats com a blanc-i-blau.

De participar en tots els duels que resten aquest curs (6), l’actual capità de l’Espanyol arribaria als 258, només un menys dels 259 que va obtenir Manuel Zúñiga entre les temporades 1979-80 i 1987-88. També té a la vista altres històrics de l’entitat: Rafa Marañón (262), Fernando Molinos (264), Moisés Arteaga (266), Tommy N’Kono (272) i Mauricio Pochettino (275). A tots ells els podria superar la temporada vinent el veterà defensa. Més lluny li queda, encara, el podi de llegendes blanc-i-blaves: José María García (300), Antoni Argilés (301) i Raúl Tamudo (340). A aquests últims tres ja serà més complicat atrapar-los. El que sembla més factible, en canvi, és que ben aviat es converteixi en el cinquè ‘one-club men’ blanc-i-blau després de Saprissa, Trabal, Martorell i Jarque.