Deco i els amics de Joan Laporta
BarcelonaDeco ja mana. Que tingui tota la sort del món. Quan una persona estrena càrrec se sol produir un fenomen fascinant: la gent que ja sap com anirà. Alguns et diuen que serà un desastre, que arriba aquí perquè és amic de Laporta, que és l’inici del final. Ni l’Apocalipsi, tu. Sonaran trompetes, cauran murs i s’obriran tombes. És la fi del Barça. Uns altres, en canvi, ja veuen la Champions a les mans d’un Deco amb un puro a la boca al vol de tornada de la final. És el nou rei Mides, tot el que toca es convertirà en or. Jo, sincerament, no en tinc ni idea. Quan passi el temps en tindrem una opinió.
És cert que Laporta treballa millor envoltat de coneguts i amics, gent de confiança. El club no ha amagat que una persona clau en tot plegat ha estat Alejandro Echevarría, una d’aquelles persones que mereix un llibre sobre la seva vida d’aquí a alguns anys. Un d’aquells homes que sap acostar-se al poder sense cometre l’errada d’aquells a qui els encanta sortir a la primera pàgina dels diaris, ser trending topic. Ell mou fitxes a l'ombra. Echevarría, excunyat de Laporta, l’home que era patró de la Fundació Francisco Franco i discutia de política amb l’independentista Laporta sense deixar de ser amics, va ser clau a l'hora de defensar que Deco mereixia tornar al club. Sincerament, no m’agrada gaire aquest context. ¿Ha de ser Echevarría qui recomani feines de l'àrea esportiva? Però quan ho preguntes a gent del Brasil, gairebé tothom diu que Deco en sap molt, de futbol. Així que caldrà esperar.
La imatge de Deco segurament queda tacada pels seus darrers anys al Barça, quan després de guanyar-ho tot al Porto i al club blaugrana es va deixar anar. No és just jutjar Deco pels pecats del passat. El nou Deco calla, deixa pocs titulars, treballa i fitxa. Aquest mercat de fitxatges l'ha aprovat, tot i que amb una gran taca negra: passar de ser representant de jugadors del club a ser directiu esportiu sembla un conflicte d'interessos sospitós. "He arreglat el que havia d'arreglar amb el Barça", s'ha defensat avui.
Al final podem obrir mil debats, però segurament tot acaba reduït a una qüestió de model. Si creus en un model en què les persones són escollides pel seu càrrec analitzant el currículum, les dades i l’experiència, em sembla normal dubtar de la gestió de Laporta. Si confies en models en què les sensacions dinant amb les persones en una taula són claus, en què consideres que és vital tenir un grup unit encara que signifiqui apostar per persones amb poc currículum, et semblarà bé com treballa l’actual president. El temps dirà.
Jo ja he après que Laporta té una gran capacitat per sorprendre, pels girs de guió i per saber improvisar. Més d’un cop ha fet apostes que semblaven esbojarrades i han funcionat. M’agradava molt Mateu Alemany, creia que era la persona ideal per treballar al Barça. Hauria preferit que continués? Sí. Que esperaré molt de temps abans de ser crític amb Deco? També. Que treballi i el temps dirà si envoltar-se d'una guàrdia pretoriana li funciona, a Laporta.