Delfí Geli: "He perdut el compte dels partits en què marxo amb la sensació d'haver viscut un dia històric”

GironaEl president del Girona, Delfí Geli (Salt, 1969), fa balanç d'un any en què els blanc-i-vermells han assolit un èxit perseguit durant molt temps: l'aterratge a la màxima categoria del futbol estatal. Somrient en mirar enrere i recordar tot el que ha viscut, afronta amb il·lusió la consolidació d'un projecte del qual espera que el millor estigui per arribar.

Deixen enrere un any magnífic.

Hem fet un pas molt important en la història del club al qual s'ha de sumar la competitivitat mostrada en els primers passos a l'elit. Els resultats esportius evidencien que estem fent les coses bé i que, institucionalment, seguim creixent. Volem persistir en aquest camí i aconseguir una continuïtat que ens permeti ser una entitat important a Primera.

Es va lluitar molt per estar entre els millors.

La Segona és una categoria llarga i difícil. Vam fer un campionat excel·lent malgrat tenir alguna ensopegada al final. Fins a cert punt, tampoc és lògic ni senzill gaudir d'un avantatge com el que teníem al mes de març. Afortunadament, es va administrar i tot va acabar bé.

Percep que la fidelitat dels gironins ha fet un pas endavant?

Indubtablement formem part de la vida de molts aficionats. Te n'adones només de passejar per la ciutat i veure nens vestint la samarreta o adults comentant l'actualitat. Aquest extrem era impensable fa uns anys, tot i que durant les últimes temporades s'intuïa una millora evident. Amb el salt a la màxima categoria s'han començat a assentar les bases del que esperem que sigui el Girona del futur.

Per a la viabilitat del projecte, era essencial assolir l'ascens de manera immediata?

Sempre hem deixat clar que treballem a llarg termini i que havíem de ser capaços de continuar sent seriosos a Segona mentre procuràvem arribar a l'elit. Per a un club com el nostre, l'ascens no era una obligació, i assolir-lo ha transformat l'escenari.

Tot passava per estabilitzar una entitat històricament inestable.

La tasca principal que ens marcàvem el 2015 era intentar que es parlés de futbol. Havíem de traçar una línia i aturar un tarannà en què els successos extraesportius ocupaven totes les portades. Honestament, crec que ho hem aconseguit. L'afició es pregunta què farà l'equip el cap de setmana o quins fitxatges arribaran, es preocupa i gaudeix de la part esportiva. Aquesta és la millor notícia.

El balanç econòmic confirma el bon estat de salut.

Ja vam fer un pas important la temporada passada. Els premis obtinguts ens van permetre invertir i confeccionar la plantilla de l'ascens. Tot i el desemborsament en primes, hem pogut rendibilitzar unes xifres que asseguren el creixement econòmic, social i d'infraestructures.

A la junta d'accionistes vostè va dir: "Soc president perquè crec en un projecte que és fidel als meus principis".

Quan em van demanar formar part del nou Girona, vam posar en comú tot el que pensàvem. Per sobre de tot, estar al corrent de pagaments era innegociable. Tenim el deure de complir la nostra paraula, ser transparents i satisfer els pactes signats. Això és el que intentem malgrat els errors que puguem cometre i dels quals aprenem per seguir evolucionant.

Com viu la mediatització de l'entitat a Catalunya?

Potser per tot el que hem hagut de patir els últims anys, la realitat explica que la gent ens ha abraçat. M'arriben mostres d'afecte constants de persones que s'han fet una mica seu el club, sentint-lo com a segon equip, amb estima i simpatia. Això ens enorgulleix i pretenem allargar-ho tant com puguem, sent respectuosos amb els rivals.

Els dirigents d'altres clubs de Primera, què li traslladen?

Al final, tothom ha viscut experiències similars en aquest món. Ens feliciten perquè saben l'esforç que representa tot allò que s'ha aconseguit. Ells ja hi han passat. Conversar amb persones experimentades en la categoria ens enriqueix. Parlem de situacions que ens poden ser útils més endavant, coneixences que per a nosaltres encara són desconegudes.

Què se sent en tardes com la del debut amb l'Atlètic o la remuntada al Madrid?

Si soc sincer, he perdut el compte dels partits en què marxo amb la sensació d'haver viscut un dia històric. Passen tantes coses a gran velocitat que, inclús, és difícil d'assaborir. Tot i que després d'haver vist, com a jugador, companys amb dificultats per arribar a final de mes en aquest mateix club, és impossible no gaudir d'aquests moments.

Malgrat tenir 23 punts en aquest moment, cal tocar de peus a terra.

Hem de ser realistes i l'exemple el tenim en aquell tram en què ens costava sumar. Poden passar moltes coses i el més habitual és que els pressupostos s'acabin imposant. A tothom li agrada fer-se il·lusions, però hem d'anar amb compte i no desviar-nos del veritable objectiu, perquè equivocar-nos podria tenir conseqüències negatives.

Què li demana al 2018?

No hi ha desig més important que fer una bona temporada i gaudir de la permanència. Si ho podem aconseguir amb una certa tranquil·litat i patint tan poc com puguem, serà fantàstic. Només pensem a progressar: tenim ambició, nous reptes i molt per recórrer.