Lluís Cortés: "Demano al futur president del Barça que continuï creient en el femení"

Aquest dissabte les jugadores del Barça tindran un déjà vu. Com tot just fa una setmana, l'equip de Lluís Cortés (Balaguer, 1986) s'enfrontarà al Logronyo (17.30 h, Teledeporte). Però, en aquest cas, en un context i un escenari diferents. A La Rosaleda es disputarà la final de la Copa de la Reina de la temporada passada (ajornada pel covid) i les catalanes tindran l'oportunitat d'aixecar el primer trofeu de l'any. El tècnic blaugrana analitza a l'ARA com arriba l'equip a la primera final de la temporada.

Dissabte passat ja vau guanyar el Logronyo (0-2). Quines conclusions en vau treure?

Va ser un enfrontament complicat i condicionat sobretot pel camp i el temps. Tot i això, l’equip va ser capaç de guanyar. Vam crear poques ocasions però vam ser capaces de neutralitzar el rival i que no ens creés accions de perill.

Què heu de millorar de cara a la final?

Vam trigar a tenir més pilota, però vam gestionar bé no precipitar-nos en anar a l’atac. Hem de fer que el rival es vegi més obligat a moure's i així podrem fer circular més de pressa la pilota en els canvis d’orientació… I, a partir d’aquí, guanyar l’esquena de la línia defensiva. El Logronyo no és un equip que es tanqui molt al darrere, però cal que interpretem millor on són els espais contra aquesta mena de rivals. Com que estem acostumats que els rivals se’ns tanquin enrere, quan algú ens fa una cosa diferent hem de saber adaptar-nos-hi. 

El primer títol de la temporada que vau disputar va ser la Supercopa fa poques setmanes. Que heu après de la derrota a les semifinals? 

És un cop dur però penses en el partit i, si el juguem vint vegades, en guanyem dinou i l’altre l’empatem. És molt difícil que un rival et guanyi quan has creat dinou ocasions, algunes de bastant clares, i el rival només ha trepitjat l’àrea en un córner. Hem aconseguit que l’Atlètic de Madrid, que és un equip que abans ens podia arribar a dominar, no trepitgi l'àrea. Si hem fet això és que estem fent moltes coses bé i l’única cosa que ens va faltar va ser tenir més gol.

Hi ha por que es torni a repetir?

No hi ha estrès ni aquell patiment de pensar: "Buf, l'últim cop que hem disputat una eliminatòria a vida o mort vam caure". No respiro aquesta angoixa a l’equip. En els últims partits hem sigut capaces de marcar gols i de ser eficaces en la finalització. 

La pressió que l'eliminatòria sigui a partit únic és un factor que condiciona mentalment les jugadores?

Són jugadores que, en la seva carrera, han jugat molts partits d’aquesta mena. És més: més pressió que la que tenim nosaltres en cada partit no la té ningú. Ens estan obligant a guanyar sempre i, a més, hem de jugar bé i marcar molts gols. El dia que guanyes 2-0 o 3-0 sembla que el Barça ha fet un mal partit. Això és molta pressió, que tenim cada setmana i en cada partit de Lliga, perquè no només ens demanen guanyar, sinó que se’ns obliga a fer-ho amb un bon futbol, amb molts gols, jugant-hi les joves… Al final, la pressió que tenim és molt gran cada setmana.

Oshoala és la jugadora que més xuts ha errat en els últims partits, tot i ser la màxima golejadora de l'equip aquesta temporada. Hi has parlat? 

A l'entrenament hi he estat parlant i és una jugadora que ha d’aprendre a deixar de pensar en una acció un cop ja ha passat. Una vegada ha fallat un gol, una passada o un control, ja no hi ha de donar més voltes. Cal que se centri a pensar que potser la següent serà una bona acció. Al final és un tema més de gestió de les emocions, del moment del partit... Estem molt contents amb l’Asisat perquè, de vegades, no es veu perquè ens quedem amb l’ocasió que ha fallat, però tot el que genera durant els minuts que ha estat damunt la gespa és molt bèstia.

El calendari cada cop està més ple i els partits ajornats s'acumulen. Com treballeu des de l'equip tècnic amb tota aquesta incertesa?

És molt complicat. Estem gestionant el partit següent i la veritat és que fins que no serem al camp i amb tot a punt per començar no estarem segures que el jugarem. Al final hem après a gestionar la incertesa i he hagut d'aprendre a prendre decisions de manera més improvisada. Són decisions que no tenies tan pensades ni preparades, que es donen arran d’aquest context. El primer dia que ens suspenen un partit ens dol molt, el segon també, el tercer una mica menys… Malauradament, t'hi vas acostumant. 

Les jugadores de la Lliga Iberdrola fa poques setmanes van fer un comunicat demanant a la Federació una millora del protocol. Creus que s’arribarà a una entesa? 

Sé que s’hi està treballant des de la Federació, els clubs i les jugadores. Però, al final, és un tema que no és de fàcil solució perquè, sinó, ja estaria arreglat. Els protocols són eines vives i sempre es poden analitzar, canviar i millorar. Aquí és quan els diferents agents implicats hem de fer les nostres propostes, i hem de tenir dret a fer-ne, però la Federació ha de tenir clar que el que preval és la salut.

Fa mesos que no hi ha junta directiva al club. Com us afecta, al femení? 

A nosaltres no diria que ens estigui afectant. Tenim una dinàmica del dia a dia molt establerta i potser altres esferes o gent que està per sobre meu sí que els ha afectat més. Nosaltres estem tranquils i el que transmetem a les jugadores és que s’aïllin al màxim d’aquest procés electoral, perquè són coses que nosaltres no podem controlar. Ens hem de centrar en fer la nostra feina i fer-la de la millor manera possible perquè, entri qui entri a la junta, continuï apostant i creient en el projecte del femení. 

Què demanes al nou president del Barça? 

Al Barça femení estem jugant bé, guanyem títols i fem gaudir la gent. Estem enganxant molts socis i aficionats del Barça que potser fa uns anys era impensable que veiessin futbol femení. L’única cosa que demano al futur president és que continuï creient en el femení, perquè nosaltres no deixarem de treballar i de donar-ho tot per fer gaudir la gent del Barça.