Dennis Schröder, un orfe inadaptat que va superar el racisme a cop de triple

BarcelonaLa història de Dennis Schröder, el jugador que va liderar la selecció alemanya de bàsquet per proclamar-la campiona del món per primera vegada en la seva història, dona per escriure una pel·lícula. Un dels punts crítics de la seva trajectòria es va produir quan tan sols tenia 16 anys i va haver de fer front a la mort del seu pare. Una setmana abans de faltar, Axel va mantenir una conversa amb el seu fill en la qual li va demanar que utilitzés el bàsquet per canviar la seva vida, massa díscola i plena d'ombres en aquell moment, i la de la seva família. "Tot va canviar després d'aquell moment", recorda Schröder.

Fill d'un alemany i una gambiana, Schröder no va tenir una infantesa senzilla. L'actual jugador dels Toronto Raptors era un dels dos únics nois negres del seu col·legi. Els dos joves van patir constants atacs racistes, mentre el professorat i els companys miraven cap a una altra banda. La seva mare, que era estilista, el va animar a fer-se alguna cosa atrevida als cabells. “Fes que tothom et reconegui pel carrer; tenyeix-te l'afro de ros”, li va dir. Schröder li va fer cas a mitges i només es va tenyir un floc.

Dennis es va refugiar en l'skate, una modalitat que li permetia sentir-se lliure i al mateix temps explorar la seva creativitat, però quan es va trencar un braç la seva mare el va incitar a canviar d'esport. El jove va començar a interessar-se pel bàsquet, però els entrenadors no aconseguien domesticar el seu caràcter díscol i contestatari. Després de veure'l arribar a un entrenament en texans i caçadora, un entrenador de la federació alemanya li va dir que no tenia futur en el món del bàsquet. Semblava impossible que pogués encaixar en un esport d'equip, però la mort del seu pare per un problema cardíac ho va canviar tot. Tal com va explicar Ric Bucher en un article a Bleacher Report, la conversa, transcrita en una emotiva carta pòstuma, va transformar la seva actitud.

Un scout de la NBA va veure Schröder en directe a Braunschweig i el seu informe va catapultar el jugador fins al 17è lloc del draft del 2013. La seva trajectòria l'ha fet defensar la samarreta dels Atlanta Hawks, els Oklahoma City Thunder, Los Angeles Lakers, els Boston Celtics, els Houston Rockets i els Toronto Raptors.

La seva passió pels cotxes el va fer passar per un mal tràngol quan era jugador dels Lakers. La policia de Los Angeles el va aturar pensant que el seu vehicle d'alta gamma era robat. "No sabia què estava passant i em van dir que el cotxe no era meu i que era robat. Jo els vaig dir que hi devia haver un error perquè era meu. La matrícula era la del meu Cadillac", va assegurar l'alemany. L'escena es va complicar, ja que Schröder es va veure envoltat per més de 30 agents. "Anaven armats amb escopetes, pistoles i altres armes. Semblava que era un criminal. Va ser una bogeria. No havia vist mai una cosa així", va denunciar.

El caràcter de Schröder continua sent complicat. Durant un partit del Mundial va protagonitzar una discussió amb el seu entrenador, Gordon Herbert, que no va aconseguir que es calmés durant un temps mort. La relació amb els seus companys no sempre ha sigut senzilla. Maxi Kleber, per exemple, va renunciar a disputar el Mundial per les seves acusacions de poc compromès amb la selecció. El seu talent, però, va servir per superar Sèrbia a la final i conduir Alemanya al primer títol mundial de la seva història.

Jordi Fernández, bronze històric

El badaloní Jordi Fernández va fer història i es va penjar la medalla de bronze amb la selecció del Canadà, que va deixar els Estats Units fora del podi. "La meva experiència en el passat és una de les raons per les quals em van donar la feina. He treballat a la NBA 15 anys, però vaig néixer i vaig créixer a Badalona. És una de les millors ciutats de bàsquet del món. D'allà han sortit grans jugadors i entrenadors. Vaig estar-hi fins als 26 anys, després me'n vaig anar a la NBA", va dir l'entrenador català.