El derbi que no s'hauria d'haver jugat: els apunts en calent del Barça-Espanyol

BarcelonaEl Barça s'ha imposat amb contundència a l'Espanyol per 3-1 en el derbi barceloní, amb un doblet de Dani Olmo i un gol de Raphinha que el mantenen en una dinàmica excel·lent. Però aquest ha estat un derbi disputat en un context de tragèdia al País Valencià, situació que hauria d'haver estat més que suficient perquè la Lliga de Javier Tebas l'ajornés per a una altra data. A continuació, els apunts en calent del partit.

Quina importància té avui un Barça-Espanyol? Escriure aquests dies sobre futbol a un li genera una sensació de buidor. El text que esteu llegint és una frivolitat en un moment en què centenars de vides han quedat destruïdes i desenes de milers de persones lluiten per revertir l'horror que viu el País Valencià. Però Javier Tebas, el president de la Lliga, ha decidit que una tragèdia horripilant a casa nostra no és suficient per aturar el futbol. Amb això queden força exposats els interessos econòmics que hi ha darrere del fet que aquesta jornada s'estigui disputant: contractes televisius signats, entrades venudes, dificultat per trobar altres dates en un calendari extremadament atapeït i un cúmul de bajanades més.

Contrastos desoladors. Mentre els habitants de Paiporta, desesperats després de cinc dies seguits convivint amb la mort, la devastació, la falta de recursos, la insalubritat, la set i la gana escridassaven i llançaven fang contra el rei, Carlos Mazón i Pedro Sánchez, començava la jornada de diumenge de la Lliga amb l'Atlètic de Madrid-Las Palmas. A continuació, el derbi barceloní, el plat fort del dia futbolístic. Un minut de silenci abans del xiulet inicial de l'àrbitre i endavant amb l'espectacle. Més enllà de la falta d'humanitat de Tebas, tan difícil hauria estat que els 20 clubs –42 si se sumen els de Segona– s'haguessin posat d'acord per ajornar tots els partits més enllà dels discursos reivindicatius d'entrenadors com Hansi Flick i Manolo González a les rodes de premsa prèvies? Aleshores, Tebas ja podria haver dit missa.

El fan de Marc Augé. Malgrat tot, el futbol. Quan Dani Olmo apareix en un terreny de joc es converteix en el propietari dels espais entre línies. Els rivals s'interroguen amb els ulls sobre a qui pertoca defensar aquell no-lloc –espai intercanviable en què l'ésser humà es manté anònim–, un concepte sobre el qual va teoritzar l'antropòleg Marc Augé. Quan troben la resposta ja és massa tard. Aleshores, Dani Olmo ja ha fet alguna passada clau, o, fins i tot algun gol. A Montjuïc ha tornat a ser titular després de la seva lesió, com si mai s'hagués lesionat. El de Terrassa ha celebrat dos gols davant l'Espanyol. El primer, per inaugurar el marcador aprofitant un invent de Lamine Yamal i, el segon, per sentenciar el partit des de la frontal de l'àrea.

El lloc permanent. Marc Casadó, en canvi, és el futbolista capaç de crear una sala d'estar allà on va. Casadó hi acomoda els seus convidats i els reparteix regals, alegria i pau. Si el trobes al teu costat en un terreny de joc difícilment viuràs un mal moment. A més de ser capaç d'ordenar l'equip de Hansi Flick quan només fa uns mesos es jugava les cames en camps de cinquena fila, ara es dedica a encadenar assistències que podria emmarcar a la seva sala d'estar. Fa una setmana, al Santiago Bernabéu, el beneficiat va ser Lewandowski i avui a Montjuïc l'agraciat ha estat Raphinha.