La derrota més cara de la història recent del Girona (0-1)

GIRONAHabitualment els partits del Girona no segueixen cap guió predeterminat. No són gens garrepes en alternatives, acostumats a excel·lir inesperadament amb versions molt agradables combinades amb nits en què l’equip s’adorm contra rivals als quals com a mínim hauria d'igualar en intensitat. Han fet mal especialment els duels amb conjunts de la zona baixa, pel que suposen a aquestes altures de Lliga. L’anterior derrota, a Getafe, va ser dura. Davant l’Atlètic la imatge havia de canviar i així va ser, tot i que el final va ser força cruel, amb un gol de Morata validat pel VAR en el temps de descompte (0-1). El pitjor, i de llarg, van ser les lesions d'Oriol Romeu i Aleix Garcia, i déu vulgui que no siguin res, perquè són més de mig equip.

Va sorprendre veure com, excepcionalment, la visita dels homes de Simeone a Montilivi sí que va seguir un cert ordre. L’equip gironí, que aspirava a acabar la jornada novè, però que en cas de derrota podria sentir l’alè del descens a quatre punts –un exemple prou indicatiu de com anirà de cara la salvació–, no va ser tan propositiu com ho sol ser. Segurament perquè no va poder.

L’associació Memphis-Griezmann va estar a punt de fer saltar la banca en diverses ocasions, però cap dels dos davanters va estar prou encertat. L’única oportunitat del Girona a la primera part va ser un xut, fluixet, de Castellanos. Poc, massa poc, per fer-li mal de veritat a un rival de Lliga de Campions.

Però els de Míchel també són molt bons. Individualment, Tsygankov va excel·lir, i va obligar Oblak a evitar l’1-0. Als gironins no els convenia llançar-se a l’atac desesperadament i van haver d’esforçar-se per evitar-ho, agafats a la paciència i a la creença que el seu moment arribaria o, en el pitjor dels casos, a tatuar-se que el punt era un puntàs. El Girona va fer un pas endavant decisiu, amb intents de Riquelme i amb un xut des del mig del camp de David López amb el porter eslovè avançat. Però no marcava.

En el tram final i amb l’Atlètic més desorganitzat –tampoc tant, però ser-ho una mica més no costava gaire–, el Girona es va anar empetitint de mica en mica, fruit de les lesions d'Oriol Romeu i Aleix Garcia, que van deixar gelat un estadi que es va silenciar del tot amb un gol de Morata en el temps de descompte, després de l'aprovació del VAR. Ni amb un punt, que efectivament hauria sigut un puntàs, es va poder conformar un equip treballador que ara creua els dits perquè els contratemps de la parella d'Ulldecona només siguin un ensurt.